Arca, la nova icona del festival

Quan es va amagar el sol van arribar les estrelles. En la primera jornada di¨¹rna completa del S¨®nar, va haver d'arribar a la foscor perqu¨¨ la llum eman¨¦s de dos dels artistes que van ocupar les ¨²ltimes hores de la jornada al recinte de Montju?c. Van ser Arca, amb un espectacle extremadament agosarat, i Yves Tumor, un artista que deixa el seu terrible nom en una an¨¨cdota perqu¨¨ va protagonitzar un concert ensordidor. Ells van ser els punts m¨¦s brillants d'una jornada en qu¨¨ Yung Beef, aposta local en l'¨¤mbit del trap, va clavar una altra bufetada al seu p¨²blic, al sistema i a tot all¨° establert, semblant a una gamberrada que si fos intencionada, que podia ser-ho, resultaria molt estimulant.

Arca ¨¦s un artista vene?ol¨¤ que des d'ahir a la nit ja ha aconseguit convertir-se en la nova icona del festival, en la seva veritable i estranya diva. Si l'any passat va enlluernar nom¨¦s amb la seva m¨²sica, una estranya argamassa de sons personal¨ªssims amb sonoritats agudes que semblaven ganivetades i textures foses com la lava, en aquesta ocasi¨® l'artista, d'acord amb el seu nou disc, va exercir de cantant. Vestit amb una samarreta tipus imperi, com de canal¨¦, oberta a la part baixa als laterals, fent que les botes que duia, amb un tal¨® alt¨ªssim i de color carn, a joc amb el tanga que li tapava la seva voluminosa masculinitat, li arribessin gaireb¨¦ als faldons; amb aquesta indument¨¤ria va exercir de cantant. ?s clar que no ¨¦s un cantant dels t¨ªpics, ja que si les seves lletres, cantades en castell¨¤, tenen la passi¨® del bolero, la forma s'aproxima a l'¨°pera, amb una sobreactuaci¨® vocal que es basa en ecos i filtres. Si a aix¨° hi sumem les bases electr¨°niques, intimidants, estranyes, rares ¨Ci entengui's el valor de resultar rar en un lloc com el S¨®nar¨C, ens aproximarem nom¨¦s a la perif¨¨ria del que significa Arca, el preferit de Bj?rk.

Arca va basar la seva actuaci¨® es va basar en la veu i en el cos, exhibit amb absoluta naturalitat en una passarel¡¤la que partint de l'escenari l'introdu?a entre el p¨²blic. Component estampes que recordaven un Sebasti¨¤ travessat per les fletxes, Arca encara va anar una mica m¨¦s enll¨¤ ben entrat el concert i va apar¨¨ixer nom¨¦s amb tanga i amb una jaqueteta torera blanca, reivindicada m¨¦s que mai com a pe?a d'est¨¨tica molt femenina, igual que el vestit de torero sencer. Tota una estampa. Posats a buscar alguna taca en la seva actuaci¨®, es podria considerar que en aquesta ocasi¨® les bases estaven gravades i nom¨¦s es disparaven, mentre que l'any passat semblava que Arca elabor¨¦s m¨¦s la seva m¨²sica en directe. Tamb¨¦, i aix¨° resulta comprensible, el format de can?¨® es va imposar al de continu?tat i, tamb¨¦ comprensible, els visuals del seu aliat, Jesse Kanda, van tenir menys pes. Per cert, semblava que deia ¡°els toreros som suaus¡±. I si no ho va dir, b¨¦ podria haver-ho fet. El que s¨ª que va fer ¨¦s avisar que al final de l'actuaci¨® el p¨²blic veuria una cosa que no havia vist mai. I no precisament suau. Va avisar que els menors, si n'hi havia, sortissin de la sala i a la pantalla es va poder veure un fist-fucking.

Va avisar que els menors, si n¡¯hi havia, sortissin de la sala i a la pantalla es va poder veure un fist-fucking

Abans l'altra estrella va ser Yves Tumor, un negre imponent actuant en un escenari gaireb¨¦ a les fosques. Per no veure'l. Per¨° era tal el magnetisme del seu cos, tocant d'esquena al p¨²blic, com un altre negre imponent, Miles Davis, que era obligat esfor?ar-se per delimitar la seva silueta, llarga com un Sant Pau. La seva actuaci¨® va ser pur hardcore, noise extrem rematat per la seva veu, un crit extrem continuat, gravat, repetit i escopit com una queixa, la d'un ¨¦sser que no adapta la seva sexualitat als c¨¤nons establerts i ,a m¨¦s, ¨¦s negre. Idoni per al menyspreu dels ben pensants. Res a veure amb el que es percep en el seu disc, Serpent music, molt m¨¦s delicat, dins d'un l¨ªmit, que la seva actuaci¨®, completament abrasiva i allunyada d'una reinterpretaci¨® marciana del soul. Va recordar poderosament aquells concerts sorollosos de l'antic Hall del CCCB protagonitzats per artistes japonesos. Va ser un retorn delici¨®s al passat del festival.

Igual de provocadora va ser l'actuaci¨® de Yung Beef, un absolut desastre, una mostra de des¨ªdia i passotisme que va tenir un punt d'agitaci¨®. Ni va sonar b¨¦, ni va durar gaire, el raper se'n va anar mentre un dels seus companys en escena va dir que ho feia perqu¨¨ all¨° no era una festa i va tornar a deixar tothom amb la mel als llavis. Aix¨° va ser el punk dels setanta, aix¨° ¨¦s el trap avui, provocaci¨®, encara que avui sigui via des¨ªdia, que molesta m¨¦s, desinter¨¨s i paraules sota els efectes de drogues alentidores. Res del tot nou, per¨° amb capacitat d'enervar, que al final ¨¦s el que compta. Hem vingut al S¨®nar per a aix¨°, no?