L¡¯altra cara del S¨®nar

La parcel¡¤la m¨¦s electr¨°nica, m¨¦s de ball, per descomptat, i multitudin¨¤ria del S¨®nar 2017 havia concl¨°s amb els primers raigs de sol de diumenge. La majoria dels s¨®naraddictes?estaven, sens dubte, recuperant hores de son, per¨° el festival encara no havia tancat les seves portes. Faltava el pont que el certamen basteix cada any amb la m¨²sica contempor¨¤nia i que, aquesta vegada, feia de tel¨® de clausura. Una clausura que, tenint el compte el p¨²blic que diumenge a la nit es va reunir a l'Auditori de Barcelona, semblava que tenia ben poc a veure amb l'esperit festiu que havia impregnat els tres ¨²ltims dies. Tot i que en algun canell encara es podia veure la polsera d'acc¨¦s al festival (potser no treure-se-la es convertir¨¤ en tend¨¨ncia aquest estiu), el rictus predominant era m¨¦s greu i formal, d'estar a punt d'assistir a un esdeveniment transcendent de deb¨°.

Era l'altra cara del S¨®nar i ¨¦s una sort que hi sigui perqu¨¨ probablement un bon nombre dels qui omplien la sala mitjana de l'Auditori no hauria estat all¨¤ sense el paraigua medi¨¤tic que proporciona el festival. Aquest any, de complicitat amb les Sampler Series de l'Auditori, els protagonistes de la clausura eren el col¡¤lectiu alemany Stargate i el pianista nord-americ¨¤ Nico Muhly. Un programa ondulant que va ser del minimalisme m¨¦s rigor¨®s a la terra de ning¨² carregada de sensacions agradables (malgrat el tema mortuori) de David Lang. La nit va comen?ar amb la tranquil¡¤litat pian¨ªstica, trencada amb alguna disson¨¤ncia, de Nico Muhly, seguida d'una pe?a intranscendent?per a viol¨ª sol incomprensible en un programa de gran import¨¤ncia com el que es proposava. De fet, per restar-li import¨¤ncia la int¨¨rpret la va tocar asseguda a terra a la vora de l'escenari, per¨° la pe?a encara va resultar m¨¦s trivial perqu¨¨ va sonar immediatament despr¨¦s de la immensa Electric Counterpoint de Steve Reich. Una composici¨® hipn¨°tica per a guitarra el¨¨ctrica i cinta que no ha perdut gens de for?a en els seus trenta anys de vida. Aart Strootman la va defensar amb agilitat, tot i que amb un exc¨¦s de timidesa i utilitzant una Telecaster de sonoritat dubtosa per a aquesta partitura.

A continuaci¨®, va seguir un agradable tema de Muhly per a dos violins amb fons de teclat el¨¨ctric amb prou feines audible (m¨¦s una sensaci¨® que un acompanyament) i vam arribar a l'obra que s'havia publicat com el plat fort i ho va ser: Death speaks, de David Lang. Una petita cantata sobre la mort que transcendeix estils i modes amb un classicisme contemporani punyent. Va ser una ll¨¤stima no disposar dels textos cantats per Nora Fischer. El S¨®nar 2017 va concloure amb r¨¨cord d'assist¨¨ncia i amb un veritable regal per a tots els amants de les m¨²siques avan?ades que no es ballen ni se centren exclusivament en l'electr¨°nica.