Les golejades no s¨®n necess¨¤ries

Acabo de llegir que algunes federacions de futbol procuraran que els equips de categoria alev¨ª i infantil que participin en les respectives lligues mantinguin entre si una certa igualtat competitiva. Es pren aquesta mesura perqu¨¨ en un partit d¡¯alevins, fa unes setmanes, un equip li va clavar al seu contrincant l¡¯escandalosa xifra de 25 gols sense rebre¡¯n cap en contra. O sigui, 25 a zero. Una golejada en tota regla. Cal recon¨¨ixer que la xifra ¨¦s capa? de desmoralitzar fins i tot els m¨¦s optimistes. Aquest resultat, en llegir-lo al diari, em va fer recordar un fet semblant de ja fa bastants anys. El meu fill petit jugava als alevins d¡¯un equip de tercera divisi¨®. Un dia el seu equip es va enfrontar a un altre de Badalona. No va passar ni un quart d¡¯hora que el resultat ja comen?ava a fregar la golejada. Al final va ser tamb¨¦ de les dimensions del des¨¤nim del partit que he citat m¨¦s amunt. El meu fill jugava a l¡¯equip derrotat. Recordo que els pares dels humiliats van posar el crit al cel. Buscaven culpables en tots menys en els qui no van poder fer res per impedir el desastre. Per sort ning¨² va gosar argumentar que el m¨¦s important era participar i que perdre era irrellevant. Ning¨² s¡¯ho hauria cregut. Quan el teu fill juga, sigui el que sigui, vols que s¡¯ho passi b¨¦. I si perd, el m¨®n no s¡¯acaba, sempre que no es resignin a perdre sempre per 25 a zero. Si es don¨¦s aquesta circumst¨¤ncia, ¨¦s obvi que caldria comen?ar a prendre alguna mesura. A l¡¯equip del meu fill aquestes mesures van ser individuals. Com que el futur es presentava tirant a desesperan?ador, l¡¯equip en poques setmanes es va desmuntar. Quan a Johan Cruyff li preguntaven si preferia perdre tres a zero que cinc a quatre, ell contestava que, posats a perdre, preferia fer-ho nom¨¦s per un gol. Al final tot es redueix a evitar la sensaci¨® que han passat per sobre teu.

La crida a fer possible que en el futbol infantil s¡¯equiparin els equips amb el noble i pedag¨°gic prop¨°sit que no s¡¯estengui la sensaci¨® d¡¯ab¨²s, em sembla molt necess¨¤ria. Aix¨° ensenya que guanyar no ha de suposar per for?a la humiliaci¨® del contrari. A La rendici¨® de Breda, el c¨¨lebre quadre de Diego Vel¨¢zquez, el guanyador de la batalla no transmet mai la idea d¡¯un vencedor inapel¡¤lable i sense pietat. Recordem la composici¨® central d¡¯aquest quadre genial. Just¨ª de Nassau fa el gest d¡¯agenollar-se davant del general Spinola quan li lliura les claus de la ciutat que s¡¯ha rendit. El general gaireb¨¦ intenta dissimular que ¨¦s el militar vencedor. Dit d¡¯una altra manera m¨¦s prosaica, Spinola intenta evitar la sensaci¨® de golejada en l¡¯abatut militar derrotat. Per exemple, hauria estat igual la postguerra espanyola despr¨¦s de la llarga i cruenta Guerra Civil si en lloc del comunicat de l¡¯Ex¨¨rcit Nacional, de trist i cruel record, hagu¨¦s estat un altre sense tant odi i menyspreu? (¡°En el dia d¡¯avui, amb l¡¯Ex¨¨rcit Roig captiu i desarmat, les tropes nacionals han aconseguit els seus ¨²ltims objectius militars. La guerra s¡¯ha acabat¡±). Tothom sap que en la batalla de Waterloo, en qu¨¨ Napole¨® Bonaparte va perdre el seu imperi, es van registrar p¨¨rdues humanes dantesques per a l'¨¨poca i en molt poques hores. No obstant aix¨°, el general vencedor d¡¯aquella batalla, en comptes de redactar un text de la magnitud gaireb¨¦ venjativa del franquista, va quedar immortalitzat amb una frase que avui li hauria valgut el Premi Nobel de la pau: ¡°Excepte una batalla perduda, no hi ha res m¨¦s trist que una batalla guanyada¡±.

Al fil d¡¯aquestes reflexions, m¡¯ha sorpr¨¨s aquests dies la crida que ha fet l¡¯exvicepresident Alfonso Guerra a aplicar l¡¯article 155 de la nostra Constituci¨®. Proposa, dit castissament, que als independentistes catalans se¡¯ls derroti per golejada. Una cosa semblant, suposo, s fer-ho 25 gols a zero. Alfonso Guerra sempre es va vantar de ser l¡¯expert en Antonio Machado del socialisme en el poder, profund coneixedor del poeta que ens va recordar que hi ha una Espanya que alguna vegada ens pot gelar el cor. Preguem perqu¨¨ Mariano Rajoy no se senti moralment avalat per fer un pas com aquest. Si no ho fa, no estar¨¤ cedint davant l¡¯independentisme. Estar¨¤ fent pol¨ªtica d¡¯Estat. Rajoy i el Partit Popular en el seu conjunt poden tenir la temptaci¨® de guanyar l¡¯independentisme per golejada. O assumir que tamb¨¦ els que no som independentistes exigim i necessitem que el problema catal¨¤ es comenci a solucionar d¡¯una vegada per sempre. I sense necessitat de cap golejada humiliant. ?s clar que Rajoy i companyia haurien de con¨¨ixer el quadre de Vel¨¢zquez i la frase de Wellington.