Fotografies esportives sense medalles

"No puc ni vull culpar la meva fam¨ªlia ni ning¨² de la situaci¨® en qu¨¨ em trobo. Has de saber que a la vida no hi ha res que s'aconsegueixi f¨¤cilment i que has d'esfor?ar-te molt. Si fos f¨¤cil, tothom estaria feli? i content". L'any passat, el fot¨°graf escoc¨¨s Craig?Easton va con¨¨ixer la hist¨°ria d'Arshia?Ghorbani, un jove irani¨¤ que va explicar en una carta com ¨¦s la vida d'un refugiat de 16 anys a Europa. A Ghorbani li encanta jugar al futbol, l'¨²nica cosa que fa "sempre de bon humor i amb amor". El seu retrat, amb una mirada seriosa, una mica trista, despr¨¦s d'un entrenament en un modest camp angl¨¨s sense xarxes a les porteries, s'ha convertit en la primera imatge guanyadora dels FC Barcelona?Photo?Awards 2017, un concurs fotogr¨¤fic del club de futbol que "premia la imatge que millor expressi els valors positius de l'esport, fent prevaler la pr¨¤ctica esportiva no professional".

La fotografia de Craig Easton no impacta a primera vista. De fet, el retrat passaria pr¨¤cticament desapercebut si no fos per la carta que l'acompanya, en qu¨¨?Ghorbani parla dels seus somnis, com el d'arribar a ser un gran cirurgi¨¤ "encara que desgraciadament no puc anar a la universitat perqu¨¨ s¨®c sol¡¤licitant d'asil". Tamb¨¦ de les persones que el van ajudar en el seu periple i de la seva vocaci¨® solid¨¤ria despr¨¦s de patir el desterrament: "M'agrada ajudar les persones i veure un somriure a la cara de la gent que ¨¦s pobre i necessita ajuda". Els FC Barcelona?Photo?Awards 2017, organitzats amb la col¡¤laboraci¨® d'Agbar i la Fundaci¨® Colectania, ha premiat 28 fot¨°grafs de 21 nacionalitats diferents, entre els quals hi ha els espanyols Daniel Ochoa de Olza i Samuel Aranda, premi World Press Photo 2012.

"La ciutat de Barcelona i el pa¨ªs ens han portat a ser els ambaixadors de Catalunya al m¨®n (...), el club vol canviar el planeta amb l'ajuda de l'esport, fomentant la relaci¨® directa entre els valors positius de l'art i la cultura", explica Carles Vilarrub¨ª. El vicepresident del FC Barcelona diu que els premis fotogr¨¤fics, exposats al Museu Agbar Aig¨¹es de Barcelona fins al 20 de juliol, van n¨¦ixer amb la idea de crear un concurs art¨ªstic sense imatges de figures esportives de renom internacional, sin¨® fotografies "humanes".

"Quan vam fer la gira promocional per presentar el projecte a ciutats com Londres, Nova York o Par¨ªs, la gent ens tractava de bojos. No entenien que un equip de futbol pogu¨¦s engegar aquest projecte", afegeix Vilarub¨ª. El Bar?a pret¨¦n que l'exposici¨® viatgi amb l'equip de futbol per diferents ciutats europees durant la temporada vinent. "Volem exposar-la tres o quatre dies abans del partit de futbol, perqu¨¨ les imatges siguin conegudes a tot el m¨®n".

Els premis consten de dues categories: el?Photo Award, dirigida a fot¨°grafs que acreditin una traject¨°ria en mitjans de comunicaci¨®, ag¨¨ncies de fotografia o dins del m¨®n de l'art. I el Project Award, que premia el projecte fotogr¨¤fic que millor expressi els valors intr¨ªnsecs de l'esport i la seva contribuci¨® en la societat actual. Tots dos premis estan dotats amb 40.000 euros.

En altres de les fotos finalistes exposades s'observa, sobretot, la relaci¨® de l'esport amb les crisis humanit¨¤ries i els conflictes b¨¨l¡¤lics. Com la fotografia de l'esquena del boxador siri¨¤ Ibrahim Shehabi, plena de marques de les tortures que va patir durant la seva captivitat en una pres¨® S¨ªria, realitzada per Matteo Bastianelli. O una imatge de Luay Sabada, en la qual uns joves palestins encaputxats juguen a futbol durant un descans dels seus enfrontaments amb soldats israelians a Cisjord¨¤nia.

El guanyador de la primera categoria, Craig Easton, explica que la imatge d'Arshia, la seva fotografia, va n¨¦ixer d'un projecte impulsat fa 11 anys, quan va reunir 15 fot¨°grafs del Regne Unit perqu¨¨ retratessin joves de 16 anys del pa¨ªs. "?s una edat molt dif¨ªcil, encara m¨¦s en el moment hist¨°ric que estem vivint. Per a l'Arshia jugar en un equip de futbol va ser una manera d'integrar-se en la societat". La seva petici¨® d'asil al Regne Unit, diu el fot¨°graf, encara est¨¤ en tr¨¤mit.?"La hist¨°ria de l'Arshia ¨¦s una hist¨°ria d'esperan?a. ?s molt important escoltar el seu testimoni personal d'una vida, diguem, no gaire especial", afegeix el guanyador.

L'alacantina Cristina de Middel, guanyadora del Project?Award amb Variations?of?the?Podium, versa sobre el doble missatge "traum¨¤tic i glori¨®s" del podi. De?Middel proposa un projecte a trav¨¦s de 20 imatges, que explora la idea, la forma, les connotacions i la hist¨°ria d'aquest s¨ªmbol de la vict¨°ria, que en moltes ocasions acaba convertint-se en una obsessi¨®. "Quan era petita i competia en nataci¨®, recordo la tristesa dels nens que es quedaven sense el premi de pujar-hi, una cosa extrapolable tamb¨¦ als professionals", explica De?Middel. El treball de la fot¨°grafa est¨¤ en construcci¨® i s'exposar¨¤ a finals d'any al Museu Nacional d'Art de Catalunya, va anunciar?Villarrub¨ª.

Carta d¡¯Arshia Ghordani

"Hola, em dic Arshia Ghorbani i vaig n¨¦ixer l'1 de febrer del 2000. Aix¨° vol dir que ara tinc 16 anys. En general soc una persona feli?, per¨° algunes vegades tamb¨¦ em puc enfadar. L'¨²nica cosa que faig sempre d'humor i amb amor ¨¦s el futbol. Vaig comen?ar a jugar amb un equip adult als 8 anys i aix¨° em va fer progressar molt. Tinc molts plans i somnis. Massa!

M'agrada anar a l'escola i aprendre. M'ho passo molt b¨¦ a la meva escola. La gent que hi treballa ¨¦s encantadora i no me'n vull anar mai. S¨¦ que no tothom pot fer realitat els seus somnis. ?s dif¨ªcil i he de treballar molt per fer realitat els meus. Ser cirurgi¨¤ ¨¦s un dels meus principals objectius.

Soc bon estudiant i entenc les coses a l'escola. La meva llengua materna ¨¦s una de les meves principals barreres entre els meus somnis i jo. Nom¨¦s fa tres anys que visc al Regne Unit per¨°, fins i tot avui, encara hi ha algunes paraules que no entenc per escrit; per¨°, d'altra banda, parlo angl¨¨s molt b¨¦.

Un altre dels meus problemes ¨¦s que no podem anar de vacances, no ens permeten viatjar, i encara que tingu¨¦ssim diners no ens podr¨ªem comprar un cotxe, perqu¨¨ al meu pare no li permeten treure's el perm¨ªs de conduir i no tenim perm¨ªs de treball. Tot aix¨° vol dir que no podem prendre cap decisi¨® sobre el nostre futur, perqu¨¨ som sol¡¤licitants d'asil.

Aix¨° fa que un noi adolescent com jo estigui desesperat i estressat, i aix¨° no ¨¦s bo per a la meva edat.

Desgraciadament no puc anar a la universitat perqu¨¨ soc sol¡¤licitant d'asil. S¨¦ que no ¨¦s culpa del Govern del Regne Unit, per¨° si ens hi par¨¦ssim a pensar, jo tinc potencial per ser metge en el futur i salvar centenars de vides humanes. M'agrada ajudar les persones i veure el somriure a la cara de la gent que ¨¦s pobra i necessita ajuda. Aix¨° ¨¦s el que altra gent va fer per mi quan jo estava necessitat.

Malgrat tot, segueixo endavant amb esperan?a i amb estr¨¨s. No deixo que cap problema m'allunyi dels meus somnis.

No puc ni vull culpar la meva fam¨ªlia ni ning¨² per la situaci¨® en qu¨¨ ?em trobo. Has de saber que a la vida no hi ha res que s'aconsegueix f¨¤cilment i que has d'esfor?ar-te molt. Si fos f¨¤cil, tothom estaria feli? i content".