Els ¡®decapitats¡¯ del noucentisme

Ben sovint s¡¯ha anat configurant la hist¨°ria del noucentisme sota un punt de vista triomfalista i unidireccional: la construcci¨® definida i clara d¡¯un estil nacional catal¨¤, modern i pulcre, sense dilacions ni estrid¨¨ncies, harm¨°nic i assolellat com el mateix classicisme que invocava, lluny de la disbauxa esbojarrada, i a vegades vulgar, del modernisme. El seny i l¡¯ordre enfront de la disbauxa. I aix¨ª, m¨¦s o menys, la cosa ha anat quallant fins ara. Per¨° en aquest cam¨ª van anar rodant els caps dels principals impulsors del nou-cents. I l¡¯estil que havia de definir per antonom¨¤sia Catalunya ¡ªtret d¡¯alguna excepci¨® memorable, com ¨¦s el cas de Joaquim Sunyer o Enric Casanovas¡ª cada vegada era m¨¦s anod¨ª, perqu¨¨ es cristal¡¤litzava en la mediocritat dels conformistes i els covards, al servei d¡¯una burgesia, uns tecn¨°crates i uns pol¨ªtics conservadors i recalcitrants, mentre el talent o b¨¦ fugia cap a fora, o hi era emp¨¨s a puntades de peu. Tot aquest proc¨¦s contrari no sempre s¡¯ha volgut encarar perqu¨¨ altera la teoria autocomplaent homologada. En el fons, l¡¯Exposici¨® Internacional de Barcelona del 1929 seria l¡¯apoteosi del cam¨ª cap a la mediocritat del noucentisme, amb tot l¡¯estol d¡¯arquitectes, escultors i pintors que hi van col¡¤laborar, un frac¨¤s que nom¨¦s va salvar del rid¨ªcul m¨¦s estrepit¨®s l¡¯enginyer de Cerdanyola del Vall¨¨s Carles Buh?gas, amb bombetes i brolladors, utilitzats d¡¯una forma tan magistral que va conferir atractiu i grandesa al cart¨® pedra m¨¦s tronat del planeta.

Pijoan i Smith caigueren gaireb¨¦ plegats: els van aturar un monument a Mil¨¤ i Fontanals

La defenestraci¨® de Joaquim Torres-Garc¨ªa, el 1917, va ser la m¨¦s vergonyosa. La d¡¯Eugeni d¡¯Ors, el X¨¨nius del Glossari, ocorreguda poc despr¨¦s, tamb¨¦, per¨° en convertir-se aquest, per reacci¨®, en un cast¨ªs messetari a ultran?a i, m¨¦s tard, en un franquista mig fracassat ¡ªat¨¨s els anhels que tenia¡ª, no se li ha reconegut el menyspreu que reb¨¦ llavors. A l¡¯historiador de l¡¯art i arquitecte Josep Pijoan, que segons Enric Jard¨ª havia fet una tasca ¡°decisiva per a la florida del noucentisme¡± i va ser dels iniciadors en la recuperaci¨® del rom¨¤nic, encara no se li ha fet just¨ªcia: fou un ad¨²lter notori, cosa que no se li perdonaria tot i ser un personatge clarivident. Tampoc se n¡¯hi ha fet a Pere Corominas, advocat i pol¨ªtic, redactor de L¡¯Aven?, a punt de ser condemnat a mort el 1896 en el Proc¨¦s de Montju?c per la seva implicaci¨® amb l¡¯anarquisme (arran de la bomba del carrer de Canvis Nous), desterrat posteriorment, i de nou a Barcelona, cofundador de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, el 1907, junt amb Pijoan i, m¨¦s tard, director d¡¯El Poble Catal¨¤; de fet, la proximitat amb l¡¯anarquisme impediria que Corominas fos considerat realment noucentista, perqu¨¨ una cosa era antag¨°nica de l¡¯altra.

Per¨° de tots els caps que van anar rodant mentre es definia i consolidava el nou estil que es gestava al voltant de la Lliga Regionalista, va ser el d¡¯Ismael Smith el que encetaria la llista, i va caure en un moment tan primerenc com el 1911, quasi a la vegada, de fet, que el seu gran amic Pijoan. Just l¡¯any en qu¨¨ apareixia l¡¯acurat Almanach dels noucentistes a cura de X¨¨nius i amb col¡¤laboracions gr¨¤fiques tan dispars com Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Xavier Nogu¨¦s, Josep Aragay, Josep Clar¨¤, Pablo Gargallo, Picasso, Pere Torn¨¦-Esquius, Torres-Garc¨ªa i, per partida doble, Smith, una tot sol i l¡¯altra amb Pijoan.

L¡¯actitud sorneguera i un cert amanerament personal, l¡¯ambig¨¹itat sexual dels seus dibuixos i, sobretot, la provocaci¨® de presentar a la V Exposici¨® Internacional d¡¯Art, celebrada a Barcelona el 1907, un grup escult¨°ric esperp¨¨ntic de guix, de grand¨¤ria natural, pintat pel seu amic Ignacio Zuloaga, que representava el mite b¨ªblic de Susanna i els vells, convertits en uns ¨¦ssers libidinosos, lletjos i repulsius, no se li perdonaria mai. Per acabar-ho d¡¯adobar, Pijoan i l¡¯influent cr¨ªtic d¡¯art Raimon Casellas, que eren membres del jurat i de la Junta de Museus, van aconseguir que l¡¯obra en q¨¹esti¨®, titulada En abund¨¤ncia, fos guardonada i adquirida per l¡¯Ajuntament barcelon¨ª, per formar part del futur Museu d¡¯Art. No cal dir que l¡¯obra no entraria al museu, i entre 1911 i 1925 va desapar¨¨ixer, segurament destru?da de forma misteriosa per alguna m¨¤ negra.

El 1908, Smith i Pijoan treballarien plegats en el monument a Pau Mil¨¤ i Fontanals que s¡¯havia d¡¯erigir a Vilafranca del Pened¨¨s. Se¡¯n va col¡¤locar la primera pedra, amb gran pompa i amb la pres¨¨ncia del bisbe Torras i Bages, consiliari dels joves noucentistes m¨¦s conservadors ideol¨°gicament, el cardenal Casa?as i, tamb¨¦, de Ram¨®n Men¨¦ndez Pidal, per¨° al cap d¡¯uns mesos l¡¯obra es va aturar i es va convocar un concurs que va guanyar el germ¨¤ de la sogra de Josep Puig i Cadafalch, Enric Monserd¨¤ ¡ªi sembla que l¡¯arquitecte mataron¨ª tamb¨¦ havia intervingut en el nou projecte. Concurs rere concurs, s¡¯aniria segant l¡¯herba a Smith, fins que al cap de molts anys acabaria tirant la tovallola. El 1911 l¡¯Ajuntament de Barcelona li donava una beca per traslladar-se a Par¨ªs i, amb aix¨°, quedava fora del panorama catal¨¤ perqu¨¨ feia nosa; quan va tornar, el 1914, se¡¯l mantindria totalment marginat, de tal manera que ha hagut de passar un segle perqu¨¨, a nivell institucional, se li reconegui la v¨¤lua.

Puig i Cadafalch despatx¨¤ de mala manera Torres-Garc¨ªa, tot i que s¡¯ofer¨ª a pintar de franc

Pijoan havia estat un dels principals assessors en mat¨¨ria cultural d¡¯Enric Prat de la Riba, per¨° tamb¨¦ va quedar desclassat de seguida. El seu amour fou amb Teresa Mestre ¡ªmusa de Ramon Casas i inspiradora de la Ben Plantada de X¨¨nius, casada amb Jaume Baladia i mare de tres fills, amb qui es va escapar a Roma cap al 1908, fugint de les ires socials i familiars, amb l¡¯inevitable Puig i Cadafalch pel mig¡ª li va passar factura, i viuria sempre m¨¦s fora de Catalunya, entre It¨¤lia, el Canad¨¤, els Estats Units i Su?ssa. Una hist¨°ria trista i novel¡¤lesca fins al moll de l¡¯os ¡ªara ja ben coneguda, gr¨¤cies a Xavier Baladia, descendent de la dissortada Ben Plantada, i els seus llibres Abans que el temps ho esborri i L¡¯avi Ninus¡ª que diu molt de la societat recalcitrant i conservadora d¡¯aquell moment. Cal no oblidar que eren els temps en qu¨¨ es fa afusellar el creador de l¡¯Escola Moderna, Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, amb el vistiplau del clero i la burgesia, malgrat la sonada campanya internacional per impedir-ho, per fer-li pagar injustament la revolta de la Setmana Tr¨¤gica. Llavors, tret dels cercles obrers, nom¨¦s va sortir en la seva defensa Joan Maragall, amb el conegut article La ciutat del perd¨®, que havia de publicar a La Veu de Catalunya i que va ser vetat precisament per Prat de la Riba d¡¯acord amb el Govern espanyol presidit per Antonio Maura.

D¡¯entre els noucentistes emblem¨¤tics, Torres-Garc¨ªa seria el que rebria la patacada m¨¦s forta. De fet, de mica en mica ja n¡¯anava rebent. Primer van ser unes monges de Sarri¨¤, que despr¨¦s de fer-li un enc¨¤rrec mural es dedicaven a tapar-lo. Despr¨¦s rebia un nou frac¨¤s religi¨®s a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Agust¨ª Vell. El 1908, Corominas, quan estava al capdavant de la Comissi¨® d¡¯Hisenda a l¡¯Ajuntament de Barcelona, li encarregava la decoraci¨® del seu despatx. Va fer quatre grans frisos sobre la vida moderna, per¨° un cop Corominas ja no estava a l¡¯Ajuntament, alg¨² es va encarregar de fer desapar¨¨ixer la decoraci¨®. Una mica m¨¦s tard, el 1911, va ser quan Prat de la Riba li encarregava els grans frescos del malaguanyat Sal¨® de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. Era la seva consolidaci¨® i un dels grans triomfs del noucentisme. Per¨° les intrigues i els recels no tardarien gaire a apar¨¨ixer.

La intervenci¨® inicial a l¡¯edifici renaixentista van ser els vitralls de la Sala del Consell, una obra que dirigia l¡¯arquitecte provincial Josep Bori, que havia succe?t el seu cos¨ª Camil Oliveras en el c¨¤rrec. Segons Torres-Garc¨ªa, Bori era una gran persona, respectu¨®s amb l¡¯obra dels altres, i ell estava entusiasmat amb l¡¯enc¨¤rrec i va utilitzar el sistema que havia apr¨¨s amb Gaud¨ª a la catedral de Palma de Mallorca, amb la juxtaposici¨® de vidres de diferents textures i colors. Es va col¡¤locar la primera vidriera, per¨° tal com explica el mateix artista al llibre Historia de mi vida (Montevideo, 1939), ¡°all¨ª hab¨ªa un hombre de una ambici¨®n tan desmesurada que nada dejaba crecer en torno suyo. Era este hombre Jos¨¦ Puig i Cadafalch¡±.

¡°Si hubiese sido un creador, un genio, como vulgarmente se dice, hubiese podido pas¨¢rsele la impertinencia de querer hacerlo todo, de intervenir en todo, de someter a todos bajo su direcci¨®n. Pero no era el caso, sino todo lo contrario, y a lo m¨¢s que llegaba su talento (si talento era) pod¨ªa ser el de plagiar cualquier cosa ¡ªy se dice cualquier cosa, pues lo hac¨ªa viniese o no a tono, llevado por una falsa erudici¨®n, y falsa por ser s¨®lo remedo de cotorra, y no aquella genial interpretaci¨®n del verdadero sabio¡ª y con esa indigencia, y vali¨¦ndose de su autoridad gubernativa y prestigio que ten¨ªa, que era mucho, iba quitando a todos de su sitio, y a todo, para ponerse ¨¦l y lo suyo ¡ªque a fin de cuentas no era suyo, y peor si lo era, porque ten¨ªa que ser malo. Y aconteci¨® que un buen d¨ªa, aquella vidriera que hiciera Torres desapareci¨® como por encanto (por obra sin duda de esa mano negra) y ni el arquitecto de aquella casa (el se?or Bori) ni nadie de los que all¨ª trabajaban (?nadie, en fin!) supo c¨®mo aquello hubo ocurrido. ?Y a¨²n hoy no se sabe! La mala estrella de Torres-Garc¨ªa segu¨ªa su nefasta influencia¡±.

La ¡°mala estrella¡±, de fet, tot just havia comen?at. Mentre el pintor anava fent els frescos del Sal¨® de Sant Jordi, que era la realitzaci¨® m¨¦s important i grandiosa de tota la seva traject¨°ria, van comen?ar noves intrigues per part de l¡¯ambient art¨ªstic m¨¦s conservador a mesura que l¡¯obra anava avan?ant. Va esclatar una gran pol¨¨mica als diaris, entre detractors i defensors, i entre aquests darrers hi havia Dar¨ªo de Regoyos i Joaquin Sorolla. L¡¯excusa va ser el t¨ªtol del quart mural: ¡°Lo temporal no ¨¦s m¨¦s que un s¨ªmbol¡±, extret de Goethe, que va ser considerat her¨¨tic per la gent d¡¯ordre. Amb la mort de Prat de la Riba el 1917, Puig i Cadafalch, que fins llavors havia ocupat el c¨¤rrec de cap del Departament de Belles Arts, prenia el relleu al capdavant de la Mancomunitat i va aprofitar per despatxar de mala manera Torres-Garc¨ªa, adduint que no hi havia pressupost per continuar, i quan aquest li va dir que estava disposat a treballar de forma gratu?ta per finalitzar l¡¯obra, Puig li va dir que la instituci¨® no acceptava caritat, i va fer tapar amb cortinatges tots els murals que l¡¯artista havia fet fins llavors.

Aquell fet va enfonsar Torres-Garc¨ªa, que va caure p¨²blicament en desgr¨¤cia, segons explica ell mateix: la gent va deixar d¡¯anar a les seves exposicions, ning¨² li comprava res i els diaris ja no parlaven d¡¯ell, ni tan sols els seus amics d¡¯abans ara es posaven de part seva. Al cap d¡¯un temps va marxar de Catalunya, primer va provar sort als Estats Units, despr¨¦s a It¨¤lia i Fran?a... fins que a mitjan anys trenta va tornar definitivament a l¡¯Uruguai.

El darrer gran cap a caure seria el del mateix fundador del noucentisme, l¡¯emf¨¤tic X¨¨nius, i rodaria aviat. El 1911, D¡¯Ors havia succe?t Pijoan com a secretari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i tamb¨¦ havia passat a ser l¡¯home de confian?a de Prat de la Riba en temes culturals. El 1915 fundava l¡¯Escola de Bibliotec¨¤ries, i en seria el director. Dos anys despr¨¦s era nomenat responsable d¡¯Instrucci¨® P¨²blica de la Mancomunitat. Per¨° sense la protecci¨® de Prat de la Riba, la constant incompatibilitat amb Puig i Cadafalch provocaria una cacera de bruixes i el 1920, finalment, va ser destitu?t de tots els c¨¤rrecs que ocupava. Llavors es va instal¡¤lar a Madrid i ja mai m¨¦s tindria la rellev¨¤ncia que havia tingut fins aleshores a Catalunya, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯enorme prestigi que va mantenir sempre en entorns intel¡¤lectuals. Es tancava aix¨ª el cercle, mentre el noucentisme de patacada s¡¯anava estenent.