Aigualir la festa

Els lectors em disculparan que, per una vegada, exerceixi el paper que suggereix el t¨ªtol d¡¯aquest article. Ho considero justificat i fins i tot ¨²til, encara que nom¨¦s sigui per compensar una mica l'empatxosa apoteosi d¡¯autocomplaen?a que ha acompanyat el quarant¨¨ aniversari de les eleccions del 15 de juny del 1977. No, no es tracta de minimitzar aquesta data, i encara menys de carregar-se la Transici¨® sencera, per¨° s¨ª d¡¯explicar ¨Csobretot a les generacions m¨¦s joves¨C que, lluny de ser l¡¯epifania democr¨¤tica avui descrita per molts, aquells comicis ¨Ci, per tant, les seves conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques¨C van estar subjectes a serioses limitacions i greus condicionaments. El primer va ser el seu origen jur¨ªdic: la llei per a la reforma pol¨ªtica, aprovada per unes Corts sense cap legitimitat ni base democr¨¤tica, i ratificada mitjan?ant un refer¨¨ndum de factura dictatorial.

En un article apolog¨¨tic del 15-J-77 que es va publicar en aquest diari el mateix dia de l¡¯efem¨¨ride, el professor Francesc de Carreras evocava certs textos seus publicats fa quatre d¨¨cades al setmanari barcelon¨ª Arreu, i admetia: ¡°No recordo qu¨¨ vaig escriure¡±. ?s normal, per¨° per aix¨° hi ha els arxius; i feli?ment el meu conserva els tres n¨²meros d¡¯Arreu (9, 10 i 11) on van apar¨¨ixer les an¨¤lisis del constitucionalista.

El seu plantejament ¨¦s impecable, el de qualsevol dem¨°crata en aquells moments. Extremadament complexa i fins i tot contradict¨°ria, subtil, cauta i h¨¤bil, la llei per a la reforma pol¨ªtica tenia un potencial democratitzador que, no obstant aix¨°, nom¨¦s es podia desenvolupar si es complien certes condicions, entre les quals, ¡°la llibertat per a tots els partits pol¨ªtics¡± i la seva ¡°lliure participaci¨®¡± en les eleccions.

I b¨¦, ¨¦s obvi que aquest requisit tan crucial no es va donar. Aquell 15-J desenes de partits ¨Cels que q¨¹estionaven l¡¯ordre socioecon¨°mic, o la forma de govern, o la unitat de l¡¯Estat, o fins i tot la dinastia regnant¨C no estaven legalitzats ni van poder competir en igualtat de condicions. Eren tots els situats a l¡¯esquerra del PCE-PSUC m¨¦s alguns (Esquerra Republicana, el Partit Carlista...) a la seva dreta, uns i altres for?ats pel Govern de Su¨¢rez a camuflar-se sota creades per a l¡¯ocasi¨® o en agrupacions d¡¯electors. Nom¨¦s a Barcelona hi va haver quatre candidatures d¡¯aquestes, que reunien confusament almenys dotze partits il¡¤legals.

En aquelles peces period¨ªstiques escrites a la finals del 1976, el doctor De Carreras assenyalava encertadament una altra ombra que va enfosquir el 15-J: el Senat, ¡°poc representatiu dels amplis corrents del pa¨ªs¡± a causa de la seva elecci¨® majorit¨¤ria i no proporcional, basada en el territori i no en la poblaci¨®, i amb 41 senadors de designaci¨® reial. A excepci¨® d¡¯aquest ¨²ltim element, encara seguim m¨¦s o menys igual...

Si les eleccions de juny del 1977, doncs, van estar molt lluny de l¡¯exemplaritat democr¨¤tica (?ja hem oblidat l¡¯¨²s abusiu que la UCD va fer dels recursos i els aparells de l¡¯Estat, muntant les seves candidatures des dels governs civils?), la legislatura constituent que en va sorgir tindria debilitats conseq¨¹ents amb el seu origen i amb la perfecta continu?tat, sense cap ruptura ni depuraci¨®, de les estructures de poder franquistes.

Avui s¨®n p¨²bliques i not¨°ries les pressions i interfer¨¨ncies de la c¨²pula militar mentre els ¡°pares de la Constituci¨®¡± redactaven els t¨ªtols preliminar i vuit¨¨ de la Carta Magna. Per¨°, per no parlar sempre del mateix, dirigim el focus cap a un altre terreny ben sensible: el comportament de les forces policials. Segons l¡¯exhaustiu estudi de la hispanista francesa Sophie Baby, Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (1975-1982) ¨Cque, curiosament, no ha trobat editor en castell¨¤¨C, entre el gener del 1976 i l¡¯octubre del 1977, les actuacions dels cossos de seguretat de l¡¯Estat van causar un m¨ªnim de 50 morts, 18 dels quals van ser abatuts pel simple fet de participar en una manifestaci¨®. Aix¨°, sense explicar les accions simult¨¤nies d¡¯una extrema dreta m¨¦s o menys parapolicial i escandalosament impune. ?s dubt¨®s que, en circumst¨¤ncies com aquestes, una precampanya i una campanya electoral es puguin qualificar de democr¨¤tiques i lliures.

Hi insisteixo: la intenci¨® d¡¯aquest article no ¨¦s deslegitimar el retrobament dels espanyols amb les urnes despr¨¦s de 40 anys de dejuni for?¨®s, ni la Constituci¨® subseg¨¹ent, ni l¡¯edifici institucional que s¡¯ha constru?t sobre aquesta. Commemorem en bona hora el 15-J-77, per¨° fem-ho sense idealitzacions retrospectives ni autoenganys, aplicant a aquells esdeveniments el mateix esperit cr¨ªtic i rigor anal¨ªtic que apliquem a altres processos hist¨°rics.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.