T de Teatre: ¡°La com¨¨dia ¨¦s sana i terap¨¨utica¡±

"Pensem en un director amb qui ens agradaria treballar i en un text que parli de coses que ens agradaria representar i ens hi posem". ?s la f¨®rmula que t¨¦ de treballar T de Teatre, companyia formada per Carme Pla, ?gata Roca, Marta P¨¦rez i Mamen Duch. Dit aix¨ª, sembla molt f¨¤cil. ?s un luxe. Per¨° no. Aquestes quatre actrius fa 25 anys que treballen juntes, no han parat i ja tenen un estil molt personal i reconeixible, una manera de fer teatre que ¨¦s marca de la casa: "Teatre de text, hist¨°ries properes, humor". Tothom sap el que fan perqu¨¨ s'ho han guanyat a pols.

Ara celebren 25 anys. En realitat en fa 26 que van sortir de l'Institut del Teatre i van presentar Petits contes mis¨°gins, de Patricia Highsmith, a l'antiga Cuina de l'Institut. "L'any passat no vam poder fer cap celebraci¨®", diu ?gata Roca, "i en realitat, podem dir que quan l'obra va comen?ar a girar ja era el 1992". Amb les idees prou clares, amb molta il¡¤lusi¨® i amb generoses dosis de tes (la T del nom de la companyia no ¨¦s nom¨¦s de teatre...), es van dedicar a la creaci¨® pr¨¤cticament al 100%.

La representaci¨® en aquell espai del carrer Sant Pere m¨¦s Baix, amb una escenografia reciclada de contenidors, va ser un ¨¨xit. "No ens ho esper¨¤vem", reconeix ara Carme Pla. "En acabar va venir el Sergi Belbel i ens va dir que pod¨ªem comptar amb ell per al que volgu¨¦ssim... L'hav¨ªem entusiasmat!" D'all¨¤ van passar per Fira T¨¤rrega i, despr¨¦s, les van programar al Mercat de les Flors. "Al Mercat!", recorda Pla.

Fer-se un lloc en el m¨®n del teatre, com ara, tampoc era f¨¤cil fa 25 anys. Per¨° Sergi Belbel no feia broma i el 1994 les va dirigir a Homes!, una com¨¨dia que va ser un dels punts d'inflexi¨® en la hist¨°ria de T de Teatre. "Vam estar a Madrid, amb la versi¨® en castell¨¤, del setembre al juny i ens vam donar a con¨¨ixer a tot arreu, va ser un trampol¨ª", recorden Roca i Pla. Amb Criatures, dirigides per David Plana, van travessar l'oce¨¤ i van triomfar a Sud-am¨¨rica.

L¡¯humor com a eina

"Eren obres on manten¨ªem la clau c¨°mica", explica Pla. "Riure de nosaltres mateixes ens donava un ventall de possibilitats molt ampli", afegeix la seva col¡¤lega. Amb el filtre de l'humor, parlaven d'amor, de dolor, de misteri... "Per¨° les nostres obres sempre deixen un regust dol?. Ens interessa que la gent surti del teatre diferent de com hi ha entrat. I amb la com¨¨dia agafes una dist¨¤ncia. Per aix¨° creiem que ¨¦s terap¨¨utica i sana", asseguren.

"Nom¨¦s en un cap¨ªtol ens veia m¨¦s gent que en totes les representacions de teatre que hav¨ªem fet mai", diu Carme Pla

Homes!, Criatures¡­ , tot i que "no es tracta de riure per riure", s¨ª que eren obres de riure molt i estructurades en una s¨¨rie d'esquetxos. Elles van voler anar m¨¦s enll¨¤. Com pot ser que t¡¯estimi tant, amb el director argent¨ª Javier Daulte, va significar un canvi en ser una obra amb un argument rod¨® i tancat. Era una mena de thriller, amb intriga, drama i, per descomptat, amb humor. Sortir, en certa manera, del model d'¨¨xit que havien seguit fins llavors era un risc. "No vam tenir por d¡¯haver-nos encasellat i a la gent li ha seguit agradant el que hem anat fent. Tenim dret a fer el que volem. I cal innovar-se. No ens hem deixat endur per la por. L¡¯abisme hi ser¨¤ sempre!", diu Pla.

Aquest mateix to de com¨¨dia, lluny del riure per riure i farcit d'all¨° que en diuen humor intel¡¤ligent els va obrir les portes de la televisi¨®. Va ser el director de cinema Cesc Gay, parella d'?gata Roca, qui els va fer un projecte que es va dir Jet lag, va emetre TV3 en sis temporades, entre el 2000 i el 2006, i encara es recorda. "Era un bon moment de la televisi¨®", comenta Pla. "Acabaven de fer Plats bruts, que va ser la s¨¨rie que va descobrir la sitcom a Catalunya i va ser brutal. Ens ho vam passar de conya, fins al punt de no poder acabar una escena perqu¨¨ ens pix¨¤vem de riure!" Aquest projecte els va acabar de donar un nom. "Nom¨¦s en un cap¨ªtol ens veia m¨¦s gent que en totes les representacions de teatre que hav¨ªem fet mai". M¨¦s de 10 anys despr¨¦s de l'experi¨¨ncia, estan conven?udes que deixar la petita pantalla no va ser un desencert: "?s millor deixar una cosa digna que allargar-la massa", coincideixen a dir.

Sempre han estat una companyia de teatre. Sobre els escenaris han mantingut aquell minimalisme, al principi for?at i despr¨¦s buscat. "La q¨¹esti¨® ¨¦s que amb poqu¨ªssima cosa es pot fer teatre. I mantenim aquest estil encara ara, perqu¨¨ dona m¨¦s import¨¤ncia al text i a la interpretaci¨®: no t¡¯hi pots amagar!", diu Pla.

Reflectides en els seus personatges (sovint, escrits pensant en cada una d'elles) asseguren que han apr¨¨s molt¨ªssim de cada director amb qui han treballat. Parlem dels esmentats Belbel, Daulte i Plana, d'Alfredo Sanzol (Delicades i Aventura!), de Pau Mir¨® (Dones com jo), de Ciro Zorzoli (Premis i c¨¤stigs)... Mentre barrinen si per al proper projecte busquen una directora en comptes d'un director, ara van voler provar amb Julio Manrique. "Vam contactar-hi i va estar encantat de treballar amb nosaltres i el Marc Artigau i la Cristina Genebat van escriure E.V.A., un text sobre el dolor", expliquen, que veurem al Romea del 30 de juny al 6 d'agost en el marc del Grec.

"Seguim en el nostre to i hi posem sentit de l¡¯humor", avan?a Roca. "?s una muntanya russa d¡¯emocions. I ¨¦s una feinada des del punt de vista dram¨¤tic: s¨®n quatre vides creuades que s¡¯intercalen i interrelacionen. ?s inquietant, t¨¦ un cert misteri. Manrique sap jugar amb l¡¯espai, amb la m¨²sica, amb les imatges, amb les interpretacions, i tot per parlar del dolor emocional en to de com¨¨dia". Molt T de teatre.