La batalla decisiva

El mercat, clandest¨ª o a cel obert, opera segons les pr¨°pies regles. All¨° que ha passat a la Mina, aquesta vigil¨¤ncia extraoficial per¨° eficac¨ªssima dels pisos socials pendents d¡¯adjudicar que ha dut un regidor de Sant Adri¨¤ al jutjat, estava davant dels ulls de qui volgu¨¦s mirar. ¡°Los Manolos¡±, firma el r¨¨tol que desaconsella qualsevol maniobra d¡¯ocupaci¨®. A la Mina no s¡¯hi juga, l¡¯autoritat ¨¦s l¡¯autoritat. Per¨° la Mina no ¨¦s el mercat convencional. El mercat convencional ¨¦s la Barceloneta, ¨¦s aquest pis rescabalat per la mestressa de les xarxes d¡¯un defraudador emparat per la distracci¨® volunt¨¤ria d¡¯all¨° que anomenem ¡°economia col¡¤laborativa¡± i que ¨¦s una m¨¤quina de fer diners sense escr¨²pols. Un pis que, en dos dies, ha destapat 200 casos similars, 200, que s¡¯estan produint davant dels nassos de tots els possibles responsables.

Les circumst¨¤ncies no donen treva, semblen acarnissar-se contra les bones intencions municipals i les expectatives de la gent que mal que b¨¦ aguanta encara en les enquestes de valoraci¨®. ¡°No som aqu¨ª per fer coses f¨¤cils¡±, ha dit Merc¨¨ Vidal, regidora de Mobilitat, comentant la insofrible vuitena jornada de vaga del metro, un conflicte que ning¨² ent¨¦n. Fa pocs dies es produ?a a Barcelona una manifestaci¨® contra l¡¯especulaci¨® en l¡¯habitatge. Sabem de desnonaments quotidians, cruels en el cas de desemparament o m¨¦s silenciosos quan els contractes es tornen paper mullat per a gent de classe mitjana que fins aleshores podia pagar. Veia jo la mani, amb les samarretes verdes de la PAH, i em preguntava qu¨¨ estaria pensant, davant aquesta imatge, Ada Colau. Em preguntava si alguna vegada es penedeix d¡¯haver dit, en campanya, que tots els problemes de pobresa i de mercat i de turisme i del que fos era per la des¨ªdia del govern anterior i no per la clar¨ªssima impot¨¨ncia que imposa un sistema que nom¨¦s es pot modular ¡ªno combatre, modular¡ª si se sumen els esfor?os de totes les administracions. I ja veurem com servir¨¤ de poc el barem dels preus de lloguer de la Generalitat. Ada Colau hauria de demanar, en silenci i sense que ning¨² la senti, disculpes als seus predecessors. No est¨¤ aconseguint m¨¦s bons resultats que ells.

Fa unes setmanes, el CCCB va portar a Barcelona Raquel Rolnik, una arquitecta de Sao Paulo que estudia ¡ªen universitats i institucions¡ª aquests processos de depauperaci¨® for?ats pels mercats globals, els voltors que planegen sobre les ciutats que tantes vegades hem esmentat. ?s una dona menuda, en¨¨rgica, de cabells arrissats, que parla com si descobr¨ªs el m¨®n amb les paraules, quan de fet no diu res de nou, tot i que ho diu molt b¨¦. Apunto nom¨¦s dues idees. Tots podem ser part d¡¯aquest proc¨¦s, simplement tenint un pla d¡¯estalvi en un banc, que l¡¯entitat inverteix all¨¤ on no sabem (excepte que operem amb la banca ¨¨tica, de la qual se¡¯n parla ja molt poc). El sistema ens engoleix, al marge dels principis. I la segona, voluntarista, quasi en acabar la xerrada: detecta l¡¯aparici¨® d¡¯insurg¨¨ncies. Bravo. Moviments populars, aquesta manifestaci¨® baixant per Laietana, el sindicat de llogaters, la PAH que persisteix, el vot que va ser d¡¯esperan?a per Ada Colau. I tamb¨¦ les alternatives d¡¯organitzaci¨® econ¨°mica: des de cooperatives fins, deia ella, okupacions. El problema, no obstant, est¨¤ impl¨ªcit en el diagn¨°stic: estem lluitant contra l¡¯economia global, contra capitals flotants que ja no toquen la vida real excepte per violentar les regles.

Com es contempla aquest problema des de les finestres de la pla?a de Sant Jaume? Com fer-li front sense establir complicitats que haurien d¡¯arribar a Madrid, al Parlament, a Europa? ?s curi¨®s que just quan aquesta impot¨¨ncia es fa palesa als carrers de Barcelona ¡ªv¨ªctima prop¨ªcia perqu¨¨ ¨¦s ciutat amb vocaci¨® especulativa des de sempre¡ª siguin les noves alcaldesses les que proclamen que ¨¦s el moment de les ciutats. ?s veritat que s¨®n les ciutats laboratoris, per¨° per ara l¡¯experiment l¡¯est¨¤ fent el sistema. Far¨¤ falta molta intel¡¤lig¨¨ncia, molta determinaci¨® per enfrontar-nos al monstre que ens devora. I en aix¨°, per mal de l¡¯Ajuntament, no valen els gestos. La ciutat est¨¤ en joc m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes raons simb¨°liques. La batalla requereix altres decisions i no sabem si Ada Colau, o alg¨² altre, est¨¤ construint, o no, l¡¯estrat¨¨gia.