El dia que Barcelona va sortir de l¡¯armari

El 1977 encara estava vigent la Llei de Perillositat i Rehabilitaci¨® Social, aprovada el 1970 i que havia substitu?t la Ley de Vagos y Maleantes, modificada pel r¨¨gim franquista el 1954 per incloure la repressi¨® als homosexuals. Aquesta llei, derogada completament el 1995, implicava multes i fins i tot l'internament en presons i centres psiqui¨¤trics (a Cadis hi anaven els "homosexuals de naixement" i a Huelva, els "homosexuals permissius"), on els individus eren rehabilitats mitjan?ant ter¨¤pies d'aversi¨®. La persecuci¨® va arribar a una situaci¨® l¨ªmit el 1970, i Armand de Fluvi¨¤ i Francesc Francino van decidir crear a Barcelona el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH). Roger de Gaimon i Mir Bellgai, pseud¨°nims darrere els quals s'amagaven Fluvi¨¤ i Francino, eren coneixedors dels disturbis de Stonewall (Nova York) del 1969 gr¨¤cies a la revista gai francesa Arcadie, i es reunien alguns homes m¨¦s en pisos clandestins. No obstant aix¨°, el moviment es va extingir cap al 1974 a causa de la pressi¨® policial.

Mort el dictador, Fluvi¨¤ va crear el 1975 el Front d¡¯Alliberament Gai de Catalunya, que ha mantingut intacte l'anagrama durant aquests 42 anys: el triangle rosa com a record del patiment del col¡¤lectiu durant el nazisme, la bandera catalana com a comprom¨ªs nacional, i el puny tancat amb la voluntat transformadora i social. El germen del FAGC tamb¨¦ va permetre que es fund¨¦s l'Institut Lambda (actual Casal Lambda), el primer centre cultural i de serveis per a homosexuals d'Espanya. Dos anys despr¨¦s, el 26 de juny del 1977, es faria la primera marxa homosexual a Espanya, encap?alada pel FAGC.

Unes 4.000 persones es van manifestar a la Rambla de Barcelona, dispersades per la policia amb bales de goma que van ferir greument tres manifestants, i un quart, Oriol Mart¨ª, va ser detingut a la pres¨® Model. 36 organitzacions pol¨ªtiques, sindicals i civils, entre les quals hi havia la CNT o el PSUC, van signar un document que exigia l'alliberament de Mart¨ª, metge de professi¨® i professor no numerari (PNN) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, que "va ser emmanillat a l'esquena, i li van colpejar els testicles amb els genolls", segons denunciava EL PA?S. Despr¨¦s de 52 dies a la Model, Oriol Mart¨ª va ser alliberat.

Els gais, lesbianes, transsexuals, per¨° tamb¨¦ joves, llibert¨¤ries, feministes i sindicalistes van cridar aquell 26 de juny "Amnistia sexual", "No som perillosos", "Nosaltres no tenim por, nosaltres som!". Va ser la primera gran manifestaci¨® per l'alliberament LGBT d'Espanya, i va ser amb motiu dels fets de Stonewall, on van tenir lloc una s¨¨rie de protestes espont¨¤nies i violentes contra una batuda policial la matinada del 28 de juny del 1969. Aquest moment es considera com el principal catalitzador del moviment LGBTI als Estats Units i a la resta del m¨®n.

Les imatges m¨¦s recordades de la protesta per la Rambla s¨®n de la fot¨°grafa Isabel Steva, m¨¦s coneguda com a Colita. Fluvi¨¤ no hi va poder anar aquell dia perqu¨¨ es trobava als carrers de Nova York celebrant l'Orgull, per¨° recorda la repercussi¨® fora de les nostres fronteres: "L'endem¨¤ dels successos a Barcelona, tots els diaris de Nova York estaven parlant d'aquest fet ins¨°lit que una s¨¨rie d'homosexuals sortissin al carrer en una manifestaci¨®. Un esc¨¤ndol per a l'Espanya cat¨°lica, est¨¤vem en una ¨¨poca on era molt dif¨ªcil ser homosexual, perqu¨¨ a m¨¦s de ser un perill social, ¨¦rem per definici¨® uns corruptors de menors¡±, explica. ¡°Per a la medicina ¨¦rem uns malalts mentals; per a la religi¨®, els pitjors dels pecadors, i per a la societat, el pitjor del pitjor. ?rem homes que hav¨ªem abandonat la nostra virilitat per convertir-nos en senyoretes", va assenyalar l'heraldista catal¨¤ el passat 15 de juny en un acte commemoratiu dels 40 anys d'aquella concentraci¨®.

L'important paper del FAGC

Des de la seva fundaci¨® el 1975, el FAGC ha estat present a diferents comunitats aut¨°nomes i va contribuir a la creaci¨® de la Coordinadora de Fronts d'Alliberament Homosexual de l'Estat Espanyol (COFLHEE) el 1977, substitu?da el 1992 per la Federaci¨® Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB), de la qual han estat presidents Armand de Fluvi¨¤, el pol¨ªtic socialista Pedro Zerolo, i actualment, l'activista Jes¨²s Generelo. ¡°S¨®n 40 anys d'hist¨°ria a Catalunya on hem passat de ser malalts a no ser-ho, de ser il¡¤legals i perseguits a poder denunciar alg¨² perqu¨¨ ens insulta¡±, va recordar el portaveu del FAGC i president de l'Observatori Contra l¡¯Homof¨°bia (OCH) el passat 15 de juny.

La Regidoria de Feminismes i LGBTI de l'Ajuntament de Barcelona tamb¨¦ s'ha bolcat amb un cicle d'activitats i entrevistes als rostres destacades de l'activisme LGBTI. ¡°El moment festiu s¨ª que em sembla important perqu¨¨ la lluita ¨¦s constant, ¨¦s cada dia de l'any, i la manifestaci¨® ¨¦s un punt de trobada on es posa alegria, per¨° no despolititzada. La islamof¨°bia i l'homonacionalisme s¨®n a l'epicentre quan parlem de llibertats i de desitjos¡±, assenyala l'escriptora, professora i activista Brigitte Vasallo, una de les testimonis del Consistori de Barcelona. Laura P¨¦rez Casta?o, regidora de Feminismes i LGBTI, recalca que les celebracions de l'Orgull siguin "un pretext per retre homenatge a totes les persones conegudes i an¨°nimes que van fer possible avan?ar en la lluita pels drets de les persones LGTBI en una ciutat com Barcelona, sempre pionera en la lluita pels drets de tota la ciutadania".

La llei de defensa dels drets de LGBTI i per erradicar l'homof¨°bia, la bif¨°bia i la transf¨°bia va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 2 d'octubre del 2014, i ¨¦s pionera a tot el m¨®n. Fran S¨¢nchez, actual portaveu del FAGC considera aquesta llei com un regal despr¨¦s de 40 anys de lluita, per¨° que "s'ha de desenvolupar i per aix¨° hi ha els col¡¤lectius i el FAGC, per reivindicar el paper que tenim i no oblidar que tenim lluita aqu¨ª, al carrer".

La capital catalana acollir¨¤ avui, Dia Internacional de l'Orgull LGBT, diversos actes que s'estendran per tota la ciutat. Al Palau de la Virreina, a les 18.30, tindr¨¤ lloc l'acte central de la Comissi¨® Unit¨¤ria 28 de Juny, que comptar¨¤ amb testimonis de la primera manifestaci¨® LGBT de Barcelona. D'altra banda, la pla?a Universitat acollir¨¤ a les 19.00 el preg¨® d'inici del Pride Barcelona 2017, que aquest any compleix 10 anys sota el lema ¡°Xiula falta a la LGTBIf¨°bia¡± al m¨®n de l'esport. A m¨¦s, la Torre Agbar s'il¡¤luminar¨¤ amb els colors de la bandera LGTBI a partir de les 21.30.