¡°Tota la planificaci¨® urbana del m¨®n ¨¦s per als cotxes; la gent no importa¡±

L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS) ha posat el focus en la manera de fer de les ciutats i el seu impacte en la salut. S'estima que el 2050, al voltant del 70% de la poblaci¨® mundial viur¨¤ en zones urbanes i els grans nuclis de poblaci¨® comencen a repensar el seu model urban¨ªstic per adaptar-se al que els espera.

Nom¨¦s la contaminaci¨® de l'aire causa uns tres milions de morts prematures l'any, per no parlar de l'impacte en la salut dels accidents de tr¨¤nsit, el soroll o el sedentarisme. Aix¨ª, la recerca de sistemes sostenibles, que prioritzin la salut, marquen el full de ruta de les ciutats del futur. El temps, i l'espai, dels cotxes individuals arriba al final i la implementaci¨® del transport p¨²blic, la mobilitat a peu i el desplegament de zones verdes s'obren pas com a alternatives.

¡°Hi ha evid¨¨ncia que les pol¨ªtiques que promouen el transport p¨²blic i zones segures per a vianants i ciclistes, reduirien la mortalitat prematura¡±, assegura el coordinador de Salut P¨²blica i Medi Ambient de l'OMS, Carlos Daura. L'epidemi¨°leg ha visitat aquesta setmana Barcelona per participar al Congr¨¦s Internacional de Transport i Salut, organitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre d'investigaci¨® impulsat per l'Obra Social La Caixa.

Pregunta. Quin ser¨¤ el paper del transport urb¨¤ en la salut de les ciutats?

Resposta. El tema ¨¦s que augmentar¨¤ molt la gent a les ciutats, i l'espai p¨²blic no es pot expandir. Aix¨° crear¨¤ una aglomeraci¨® molt gran de persones i cal pensar estrat¨¨gies per veure com es viur¨¤ amb tanta gent a les ciutats. Hi haur¨¤ molts riscos de l'¨²s del transport relacionats amb la salut i des de la salut p¨²blica haurem de fer recomanacions espec¨ªfiques per prevenir malalties, com l'¨²s del transport p¨²blic, m¨¦s espais per als vianants o acc¨¦s a ¨¤rees verdes. Si no, la gent emmalaltir¨¤ molt m¨¦s i els costos de salut p¨²blica augmentaran molt.

P. Parla de receptar una zona verda al barri per millorar la salut de la ciutat?

R.?S¨ª. Fer servir el transport p¨²blic, disposar d'un espai segur per als vianants o les bicicletes¡­ Tenim bones estrat¨¨gies per al tabac, l'alcohol, la dieta saludable, per¨° el sistema de salut no s'ha manifestat respecte a la forma de les ciutats.

P. La contaminaci¨® atmosf¨¨rica ¨¦s la nova gran epid¨¨mia?

R. ?s la gran epid¨¨mia en el sentit que no s'ha considerat una de les principals causes de les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars. L'estrat¨¨gia de prevenci¨® d'aquestes malalties nom¨¦s tracta el tabac, la dieta, l'exercici f¨ªsic i l'alcohol com a factors de risc. I no s'ha treballat la contaminaci¨® de l'aire, que causa m¨¦s morts que el tabac.

El sistema de salut ha de pensar, en l'¨¤mbit local i parlant amb tots els sectors, quines s¨®n les possibilitats per intervenir en la planificaci¨® urbana

P. El tr¨¤nsit rodat ¨¦s el principal emissor de part¨ªcules contaminants. Com frenaran aquesta depend¨¨ncia del cotxe particular?

R. No es tracta d'estar en contra del cotxe. La q¨¹esti¨® ¨¦s veure quines s¨®n les alternatives dins d'un espai urb¨¤ que est¨¤ molt poblat. Necessites tenir opcions, com un transport p¨²blic de qualitat, net i fresc, que aporti confort. Tamb¨¦ un espai per als vianants i per a ciclistes que sigui segur i agradable, amb arbres, a l'ombra¡­

P. Una enquesta revelava fa uns dies que un de cada tres barcelonins no deixaria d'utilitzar el seu cotxe, malgrat ser conscient de la contaminaci¨®. Com es convencen aquests sectors?

R. Aix¨° ¨¦s perqu¨¨ els costos que tu imposes s¨®n sobre les altres persones. Els riscos del tr¨¤nsit els causen els altres. La soluci¨® ¨¦s distribuir l'espai de manera equitativa. L'espai que ocupa un cotxe ¨¦s molt m¨¦s gran que el d'un vianant o un ciclista. Albirant el futur, ¨¦s impossible que tothom pugui moure's amb cotxe. La soluci¨® ¨¦s utilitzar espais m¨¦s eficients.

P. M¨¦s enll¨¤ de la contaminaci¨® atmosf¨¨rica, com influeix el transport en la salut de les persones?

R. Hi ha els accidents de tr¨¤nsit, o el soroll, que t¨¦ un impacte cardiovascular. Per¨° a Barcelona, per exemple, el m¨¦s greu ¨¦s la falta d'activitat f¨ªsica. El fet de despla?ar-se a peu o amb bici de manera segura ¨¦s una manera d'augmentar l'activitat f¨ªsica.

Tenim bones estrat¨¨gies per al tabac, l¡¯alcohol, la dieta saludable, per¨° el sistema de salut no s¡¯ha manifestat respecte a la forma de les ciutats

P. Com es pot combatre la contaminaci¨® ac¨²stica?

R. El soroll b¨¤sicament s¨®n els motors dels cotxes. Si no hi ha motor, no hi ha soroll. El cotxe el¨¨ctric s¨ª que disminueix el soroll, per¨° no millora altres factors, com l'exercici f¨ªsic.

P. La tecnologia no soluciona el problema?

R. B¨¦, d'alguna manera, s¨ª. Jo crec que les bicis el¨¨ctriques t'ajuden i utilitzen poc espai. Per¨° ¨¦s il¡¤lusori pensar que si canvies tots els cotxes per el¨¨ctrics i aut¨°noms, et solucionen la vida. El transport p¨²blic d'alta qualitat ¨¦s una altra soluci¨® i pot ser m¨¦s silenci¨®s si ¨¦s el¨¨ctric.

P. Quines ciutats s¨®n un exemple de bones pr¨¤ctiques?

R. Moltes ciutats llatinoamericanes, com Buenos Aires, que acaba de guanyar un premi perqu¨¨ va fer per a vianants tot un espai al llarg de l'avinguda 9 de Julio. Barcelona ha fet molt per protegir espais verds i per a vianants. A Nova York van transformar 180 hect¨¤rees de carrers per a vianants i ciclistes. Per¨° no ¨¦s que el que va fer Barcelona o Nova York, ho van a fer a tot arreu. El sistema de salut ha de pensar, en l'¨¤mbit local i parlant amb tots els sectors, quines s¨®n les possibilitats per intervenir en la planificaci¨® urbana. Cal integrar el coneixement general en el context local.

P. A qu¨¨ es refereixen quan parla d'intervenir en la planificaci¨® urbana?

R.??s l'espai. Espai per a la gent, no per als cotxes. Tota la planificaci¨® urbana del m¨®n ¨¦s per als cotxes. La gent no importa. Va ser un model que es va crear a partir de la idea que el cotxe era la soluci¨®. No es preveia que generaria tants problemes.