El nou cl¨¤ssic rus

Els llibres de Sergei Dovl¨¤tov (1941-1990) van circular clandestinament a la Uni¨® Sovi¨¨tica, en c¨°pies del samizdat, i nom¨¦s va poder publicar-los als Estats Units despr¨¦s d¡¯exiliar-s¡¯hi el 1979. A la R¨²ssia actual s¡¯ha fet molt popular i tamb¨¦ ha trobat una bona acollida al nostre pa¨ªs: El parcja ¨¦s el cinqu¨¨ t¨ªtol que n¡¯ha tradu?t Miquel Cabal en pocs anys i tots, excepte un, s¡¯han reeditat. Que Dovl¨¤tov t¨¦ p¨²blic ho demostra el fet que al cat¨¤leg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la prov¨ªncia de Barcelona n¡¯hi ha actualment un grapat de t¨ªtols en pr¨¦stec.

Qu¨¨ fa tan atractiu Dovl¨¤tov? L¡¯aparent excentricitat respecte a la gran tradici¨® narrativa en rus des del segle XIX podria fer-nos veure-hi un escriptor menor o marginal. Les seves novel¡¤les no tenen valors remarcats en maj¨²scules, ni greus dilemes morals mastegats en arguments de gran volada. Sovint s¨®n textos fragmentaris, de car¨¤cter autobiogr¨¤fic ¡ªtot i que emmascara els noms¡ª, i funcionen m¨¦s per acumulaci¨® de detalls i an¨¨cdotes quotidians que per l¡¯efecte de trames m¨¦s o menys elaborades. Per aix¨° no costa d¡¯entendre que Ernest Hemingway fos un dels seus herois literaris: entre les poques coses que t¨¦ al seu pis Bor¨ªs Alikh¨¤nov, l¡¯¨¤lter ego de Dovl¨¤tov a El parc, hi ha un retrat de l¡¯escriptor nord-americ¨¤.

Per¨° Dovl¨¤tov no t¨¦ res de menor. Al contrari, posseeix una ambici¨® considerable. La consci¨¨ncia de ser un escriptor per damunt de tot, les dificultats o la impossibilitat de publicar, l¡¯aspiraci¨® a la fama, s¨®n molt presents en la seva obra i, en especial, a El parc (1983), que relata la seva experi¨¨ncia com a guia del Parc Puixkin, una mena de Disneyl¨¤ndia liter¨¤ria molt visitada en temps de l¡¯URSS. Pot semblar que, despr¨¦s de La zona. Apunts d¡¯un vigilant de camp (1982), sobre el m¨®n del gulag, Dovl¨¤tov toca aqu¨ª un tema menor, menys impactant. Per¨°, de fet, La zona ja era, dins la literatura concentracion¨¤ria, un punt i a part. Lluny de tremendismes i absoluts morals, el retrat del gulag per Dovl¨¤tov defugia el maniqueisme (¡°El b¨¦ i el mal s¨®n arbitraris¡±, afirmava) i evitava fer un recorregut per l¡¯infern com altres autors, d¡¯Aleksandr Soljenitsin a Varlam Xal¨¤mov. I ho justificava aix¨ª: ¡°En tinc prou d¡¯haver fet de guia al museu Puixkin¡±.

A l¡¯hora de retratar les grandeses i les mis¨¨ries humanes, el Parc Puixkin ¨¦s, per Dovl¨¤tov, tan representatiu com un camp de concentraci¨®: la falsedat del parc tem¨¤tic literari, amb la reconstrucci¨® de cart¨® pedra dels sants llocs puixkinians visitats per ¡°gent indiferent a la poesia¡±, a qui el que ¡°els importava era la sensaci¨® de ¡®jo hi he estat¡¯¡±, i la mesquina quotidianitat del personal del parc, guies com ell que han de ¡°simular una improvisaci¨® emocionada¡± i que es relacionen d¡¯una manera entre s¨°rdida i interessada en un entorn a?llat i opressiu. Tot plegat serveix a Dovl¨¤tov per mostrar la impostura de l¡¯Estat sovi¨¨tic. I si a El parc, on abunden l¡¯humor c¨¤ustic i la visi¨® que l¡¯infern som nosaltres mateixos, trets b¨¤sics de la narrativa dovlatoviana, el somriure es va tor?ant en ganyota cap al final, ¨¦s perqu¨¨ el relat de l¡¯experi¨¨ncia al Parc Puixkin s¡¯entrecreua progressivament amb el de la separaci¨® familiar (la dona i la filla de Bor¨ªs emigren als Estats Units; ell, reticent, ho far¨¤ m¨¦s tard), i el desemparament del narrador, propens a l¡¯alcohol, patint sempre entre el viure (¡°La vida se m¡¯obria al voltant com un camp de mines inabastable¡±) i l¡¯escriure, esdev¨¦ cada cop m¨¦s dolor¨®s.

Que vinguin m¨¦s Dovl¨¤tovs!