Les ll¨¤grimes de la Frida

Un grup de nens juga durant la revetlla de Sant Joan, quan, de sobte, sorgeix una pregunta desconcertant: ¡°I tu, per qu¨¨ no plores?¡±. Que la Frida no estigui plorant sembla una incongru¨¨ncia. Almenys per als qui no estan familiaritzats amb els, de vegades, contradictoris processos de gesti¨® del dolor en una inf¨¤ncia que, de sobte, ha deixat de ser adjectivada com a tendra per transformar-se en territori d'indefensi¨®. La Frida sembla l'ant¨ªtesi de la Ponette, la nena que bregava amb la mort de la seva mare desfent-se en ll¨¤grimes durant una hora i mitja en l'hom¨°nima pel¡¤l¨ªcula de Jacques Doillon. La Frida tamb¨¦ acaba de perdre la mare, v¨ªctima de la sida, com abans ho havia estat el pare, tot i que l'excel¡¤lent ¨°pera prima de Carla Sim¨®n t¨¦ el pudor de manejar els riscos sensacionalistes d'aquesta dada amb una prud¨¨ncia encomiable. Entre altres coses, perqu¨¨ Estiu 1993 ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula extremadament rigorosa amb l'elecci¨® del seu punt de vista, que s¨®n els ulls de la Frida: aquests ulls que passaran de la sequedat al desbordament, al llarg d'un estiu marcat per l'aclimataci¨® a un nou territori f¨ªsic i afectiu.

A?Estiu 1993, la directora debutant canalitza els seus propis records d'inf¨¤ncia a trav¨¦s d'un intricat treball de depuraci¨®, que t¨¦ la seva principal fortalesa en un estil visual, tan elaborat com lliure de tot exhibicionisme, que se subordina al registre naturalista de la seva direcci¨® d'actors. Les nenes Laia Artigas i Paula Robles no sembla que estiguin interpretant, m¨¦s aviat sembla que habitin des de sempre en aquesta ficci¨® tan versemblant, mentre es transparenten tots els corrents subterranis de la seva relaci¨®, gens c¨°moda.

Sense emfatitzar res en especial, la pel¡¤l¨ªcula mant¨¦ una constant tensi¨® en la seva successi¨® d'idees brillants i detalls afortunats: les fastigoses frases condescendents que se senten a la carnisseria del poble, el joc infantil que delata tota la intrahist¨°ria en la vella relaci¨® entre la mare morta i la filla, la irreflexiva ferocitat excloent en el gest d'una mare protectora quan la seva filla s'apropa a una ferida aliena, l'expeditiva frase amb la qual la Frida remata el seu intent de fugida nocturna¡­ Estiu 1993, ritual de dol sota la llum encegadora de l'estiu, no ¨¦s un debut prometedor, sin¨® una de les pel¡¤l¨ªcules espanyoles m¨¦s impressionants d'aquest any, una destil¡¤laci¨® madur¨ªssima d'unes reminisc¨¨ncies d'inf¨¤ncia assimilades a trav¨¦s d'una virtuosa representaci¨®.