La nova onada de cineastes catalanes

La ind¨²stria ¨¦s a Madrid i l'explosi¨® del cinema indie sorgeix a Barcelona. Pot ser que aquesta afirmaci¨® sigui massa categ¨°rica, per¨° nom¨¦s cal veure els t¨ªtols dels ¨²ltims anys per adonar-se de l'efervesc¨¨ncia catalana, que es concreta aquestes tres setmanes a la cartellera amb les estrenes de J¨²lia ist, d'Elena Mart¨ªn; Estiu 1993, de Carla Sim¨®n, i Brava, de Roser Aguilar. Molt d'aquest tsunami prov¨¦ de l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), i bona part t¨¦ nom de dona. Aqu¨ª tenim?Tres dies amb la fam¨ªlia i Tots volem el millor per a ella, de Mar Coll; Blog, d'Elena Trap¨¦; La plaga, de Neus Ball¨²s; Nedar i Volar, de Carla Subirana; Mercat de futurs, de Mercedes ?lvarez; Requisits per ser una persona normal, de Leticia Dolera;?Les amigues d'?gata, realitzada per quatre codirectores... I aquestes en s¨®n nom¨¦s algunes, que han estat precedides per cineastes com Aguilar, Judith Colell o la mateixa Isabel Coixet. En l'apartat?indie catal¨¤ tamb¨¦ hi entren cineastes masculins, com Sergi P¨¦rez (El cam¨ª m¨¦s llarg per tornar a casa), Isaki Lacuesta (La propera pell, pel¡¤l¨ªcula en qu¨¨ per fi es reconeix en els cr¨¨dits la tasca d'Isa Camp, la seva parella i cocreadora del seu cinema), Dani de la Orden?(Barcelona, nit d'hivern),?Carlos Marqu¨¦s-Marcet (10.000 km), Marc Crehuet (El rei borni)...

Estudiants de cinema homes i dones

Una de les raons de l'eclosi¨® de l'indie catal¨¤ pot procedir de l'increment del pressupost de l'Institut del Cinema Catal¨¤, que dep¨¨n de la Conselleria de Cultura, que el 2016 va arribar gaireb¨¦ als 18 milions d'euros. Una altra, les variades possibilitats d'estudiar cinema a Barcelona, i aqu¨ª sorgeix la majoria femenina: un 64% dels estudiants de cinema a Catalunya s¨®n dones, segons CIM Catalunya. A la Universitat Pompeu Fabra el percentatge arriba al 74%. Tamb¨¦ hi ha Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, l'Aut¨°noma i, per descomptat, l'ESCAC, on les noies nom¨¦s suposen el 40% de l'alumnat. Per comparar, ¨¦s gaireb¨¦ la mateixa proporci¨® que es dona a?l'ECAM, l'Escola de Cinema de la Comunitat de Madrid, on hi ha un 37% d'estudiants dones. A Espanya, les dones s¨®n el 51% de la poblaci¨®, tot i que nom¨¦s un 20% de les pel¡¤l¨ªcules estan encap?alades per una directora.

Per intercanviar parers, dilluns al mat¨ª a l'hotel Barcel¨® Sants de Barcelona, es van trobar Elena Mart¨ªn (Barcelona, 1992), protagonista i directora de J¨²lia ist, estrenada fa dues setmanes i guanyadora dels premis a la millor pel¡¤l¨ªcula i direcci¨® de la secci¨® ZonaZine del Festival de M¨¤laga; Roser Aguilar (Barcelona, 1971), directora de Brava, que s'estrena divendres 7 de juliol, i Carla Sim¨®n (Barcelona, 1986), responsable del fenomen de la temporada,?Estiu 1993, premi a la millor ¨°pera primera de la darrera Berlinale, Bisnaga d'Or al certamen de M¨¤laga i millor pel¡¤l¨ªcula en la secci¨® ?crans Juniors del Festival de Canes, i que s'estrena aquest divendres 30.

Sim¨®n i Aguilar es coneixen en aquesta trobada i comencen a comparar experi¨¨ncies. Cadascuna s'ha format en llocs diferents: Sim¨®n va estudiar a l'Aut¨°noma, per¨° el cinema l'ha viscut?durant quatre anys a la London Film School; Mart¨ªn es va graduar a la Pompeu Fabra, i la veterana Aguilar, que va debutar el 2007 amb El millor de mi, tamb¨¦ va estudiar a l'Aut¨°noma abans de formar part de la primera promoci¨® de l'ESCAC. Ella, que ha ha hagut de fer un llarg i tortu¨®s viatge per rodar el seu segon llarg, comen?a: "Influeix on estudies per la teva xarxa de contactes, per¨° no crec que marqui el cinema que vols fer. ?s com una llevadora que t'ajuda a treure el que tens dins". A Sim¨®n la van emp¨¨nyer molt els seus quatre anys a Londres: "Perqu¨¨ t'empenyen a explicar les hist¨°ries que albergues, el que t'emociona". Mart¨ªn ¨Cque ja havia actuat a?Les amigues de l'?gata¨C s¨ª que se sent molt marcada per la Pompeu Fabra: "Perqu¨¨ el film ¨¦s el treball sorgit com a final de carrera, i perqu¨¨ en ser una universitat p¨²blica no hi ha una productora com a l'ESCAC, no tens pressupost, i t'animen a parlar de coses que tens a prop, per abaratir costos".

El trio riu quan es parla de la import¨¤ncia de la direcci¨®. Han explicat hist¨°ries personals, per¨°... "A?J¨²lia ist som quatre els autors de la pel¡¤l¨ªcula, jo la dirigeixo, i al darrer moment un dels professors em va animar a protagonitzar-la. El cinema es fa en grup", explica Mart¨ªn. Aguilar hi incideix: "?s que explicant alguna cosa que tens a prop ¨¦s com no caus en els clix¨¦s. A l'ESCAC s'incideix molt a no oblidar el p¨²blic, i defugir els t¨°pics ¨¦s un bon cam¨ª". Existeix de deb¨° un indie catal¨¤ en al?a? "Pot ser que a Madrid es pensi m¨¦s en la ind¨²stria i, en canvi, aqu¨ª t'alliberes, et permets m¨¦s llibertats", explica Aguilar. "?s molt dif¨ªcil de contestar i concretar", aclareix Sim¨®n, "per¨° per quantitat ¨¦s cert que som, de cop i volta, for?a directores catalanes. Crec que la clau s¨®n els referents, el que et motiva. ?s un m¨®n molt petit, i intercanvies impulsos i energies. Jo vaig tornar de Londres, no coneixia ning¨², vaig creuar els meus passos amb la Mar Coll i la productora Val¨¦rie Delpierre, i m'hi vaig llan?ar". Mart¨ªn explica que a ella i als seus companys d'aventura els va ajudar veure una pel¡¤l¨ªcula nord-americana, Como locos, "perqu¨¨ l'havien rodat amb la mateixa c¨¤mera, parlava tamb¨¦ de personatges joves, en situacions semblants... Veus que hi ha gent en la teva mateixa posici¨® i aprens dels seus defectes i encerts".

Les tres pel¡¤l¨ªcules tenen protagonistes femenines: a?Estiu 1993 una nena se'n va a viure amb els seus oncles i la seva cosina despr¨¦s de la mort dels seus pares a causa de la sida, digerint com pot aquest hurac¨¤ d'emocions; a?J¨²lia ist?una estudiant d'Arquitectura viatja a Berl¨ªn a estudiar un any d'Erasmus, i deixa per primera vegada de dependre sentimentalment dels qui l'envolten, i a?Brava la vida d'una dona s'enfonsa despr¨¦s d'un assalt al metro, per aquest motiu fugi al seu poble, a casa del seu pare, sense que les seves ferides ps¨ªquiques cicatritzin. "Fa 20 anys sentia molt de pudor a l'hora de parlar del feminisme, de la desigualtat de g¨¨nere, i m¨¦s encara al cinema", apunta Aguilar. "Avui s¨ª que sabem que cal al?ar la veu perqu¨¨ la cultura imperant, molt masclista, no ens deixa ni reflexionar sobre el tema". Mart¨ªn no se sent capacitada per parlar de la ind¨²stria ("El meu rodatge va ser com una bombolla"), tot i que s¨ª que recorda que a la universitat no va estudiar Hist¨°ria del Cinema, sin¨® "Hist¨°ria del Cinema dels homes". "I l'ambient competitiu mascul¨ª del m¨¦s fort i el que m¨¦s crida fa que hi hagi dones que s'apartin, que es facin petites", assenyala. Sim¨®n explica que en la seva pel¡¤l¨ªcula el 80% de l'equip era femen¨ª, "sense haver pres una decisi¨® conscient". I parla de l'informe de CIM (l'Associaci¨® de Dones Cineastes), que demana que un 40% de les ajudes oficials es destinin a projectes liderats per dones. O, com assegura Aguilar: "Els homes no deixaran de fer cinema, nom¨¦s volem resoldre el desequilibri, perqu¨¨ hem naturalitzat una visi¨® del m¨®n masculina, que en realitat ¨¦s una visi¨® simplista, d'un sol costat".