Menjars de gent de ploma

El cor blanc, pelut i pelat, de les carxofes ¨Cuna flor amb moltes fulles¨C alimenta els dits que duen la lletra forta i un dels discursos literaris autobiogr¨¤fics potents de la premsa isolada: Enrique L¨¢zaro tria i cuina els vegetals perqu¨¨ ¨¦s acad¨¨micament expert en plantes i fruits. Ho llegeix tot, entotsolat, d¡¯amagat construeix un relat radical i sentimental fent peces de diari a ?ltima Hora, d¡¯on mai no ha volgut partir. Menja i escriu segons els cicles del cos, el camp i del mercat. Un rar sense remei que estima l¡¯all, el whisky, la lletra que dura, el futbol bo i l¡¯NBA a deshores. Expoeta jove i exnovel¡¤lista, dues classes passives excel¡¤lents mai no desfila a les passarel¡¤les.

La descoberta pagesa de les carxofes a la metr¨°poli, al forn ¨Csaboroses, minerals i de blanc tendre¨C, sempre queda associada al guiatge de Guillem Frontera, escriptor polivalent que ja als 70 del segle XX duia br¨²ixola i servava secrets de les coses, la gent i els temps. Frontera n¡¯ha dit la seva i algun detall a Paisatge canviant amb figura inquieta interrogatori de Pere Antoni Pons i, tamb¨¦, al documental Vida i mort d¡¯un arquitecte de Miguel Eek per IB3, sobre el crim de Pep Ferragut. La v¨ªctima/protagonista era senyor d¡¯esgl¨¦sia i poder ¨Compl¨ª l¡¯illa de bones esgl¨¦sies, alguns xalets i prou hotels¨C, un gai secret als 60 que denunci¨¤ corrupci¨® a la c¨²pula local del sistema arquitect¨°nic franquista. L¡¯escena final del crim a Frontera la recre¨¤ a Cada dia que calles, abans que l¡¯atrevit de Sic¨ªlia sense morts, m¨¦s novel¡¤la que fets.

Frontera, ploma segura de tele i diari tamb¨¦, ara a l¡¯Ara, a Barcelona adesiara trobades amb aleshores autors novells, ja amb signatura i mesura certes. Gestion¨¤ la primera entrevista a Biel Mesquida ¨Cultratrencador, menjador de caragols que tenia gran mare i cuinera a casa, na Margalida Sancho, evocada en el receptari que cre¨¤ i dibuix¨¤ Variacions que dissenyaren son fill Pep-Ma¨¹r Serra i Pedro Oliver. Mesquida ¨¦s mat¨¨ria delicada, ara al punt dels 70 anys, adesiara ll¨¦pol, hiperactiu, punyent i activista, un punt estrella.

Guillem Frontera adre?ava tamb¨¦ a la primera coneixen?a al Diario de Mallorca de l¡¯acad¨¨mica i catedr¨¤tica ¨Ci aleshores PNN de l¡¯UAB, l¡¯Aut¨°noma¨C Carme Riera, triomfadora sempre, una figura de barra prima i selecte als menjars dom¨¨stics. Riera, abans d¡¯ara, citava per les trobades d¡¯estiu amb Joan Miquel Roca Fuster, pintor barroc i de vels, menjador, amant de l¡¯¨°pera, bevedor, hipocondr¨ªac, que fou trencador amb els retrats de la Beata o Sara Montiel. El tan prol¨ªfic en teatre i cineasta Mart¨ªn Garrido ha fet una quasi biografia mem¨°ria privada, oportuna i dura, sobre Roca Fuster Esbozo de una absurda vida. Roca espipellava al mercat del peix i podia viure d¡¯haver sortit a la portada La Vanguardia amb un quadre de Sant Jordi al palau de la Generalitat (temps enrere).

En aquesta ¨°rbita de mallorquins a Barcelona hi era present com la lluna na Maria del Mar Bonet, tutelada pel seu ull tecnol¨°gic i estimat amic, en Toni Catany. El retratista, bona gent, fidel de confian?a de Ca l¡¯Isidre al seu barri, cuina catalana i no barata. Catany gaudia i espipellava, amatent, cuinats i verdures, com s¡¯usava entre alguna gent del pla eixut i ric de Llucmajor.

Les carxofes, a la judia i a la romana, s¨®n cosa del misser Miquel Capell¨¤ que era/¨¦s un bon cuiner-narrador-diletant de coses properes i llunyanes, capa? de tenir al costat a taula al gran Paco de Luc¨ªa, a Pasqual Maragall sencer i cap clar, cineastes cubans, ambaixadors, gent de poder o anonimat. Capell¨¤ i L¨¢zaro escriuen al mateix diari. Estimen les carxofes i mai no s¡¯han vist; aix¨ª ¨¦s Mallorca. L¡¯articulista L¨¢zaro va fer una guia de butxaca com un atreviment, als anys 80, Mallorca a la carta, amb el seu coral amic, el metge psiquiatre Miquel Roca ¨Cque era bon articulista¨C i un altre autor an¨°nim. Miquel Roca gaudia de les m¨¦s curioses sobrassades velles de Mallorca (de Muro), ell fou selecte tastador de vins i innovador explorador d¡¯aventures i eixides, entre carxofes i ensalades, tremp¨®s i pa amb olis. Tot al passat, gaireb¨¦.