El Conca retreu al Palau la poca qualitat de la seva programaci¨® externa

Una de les compet¨¨ncies del Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (Conca) ¨¦s l'avaluaci¨® els grans equipaments p¨²blics catalans. Despr¨¦s de fer-ho amb el MNAC, el Mercat dels Flors, l'Auditori, la Biblioteca de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya i el Liceu, li ha arribat el torn a l'Orfe¨® Catal¨¢ i al Palau de la M¨²sica que, malgrat tractar-se d'una entitat privada, ha demanat passar per l'ull cr¨ªtic d'aquest organisme de la Generalitat. Aquest dilluns s'ha presentat el resultat d'aquesta an¨¤lisi detallada realitzada als anys 2013-2016, possiblement els m¨¦s convulsos de la hist¨°ria d'aquest emblem¨¤tic equipament cultural.

La complexa estructura de govern ¡ªque sens dubte va propiciar l'embull econ¨°mic on es va forjar el cas Palau¡ª ha estat un dels problemes m¨¦s greus que s'han trobat al Conca per dur a terme l'an¨¤lisi realitzada en aquest centre. Per aix¨°, aquest dilluns Merc¨¨ Gisbert, secret¨¤ria del Conca, va aconsellar concloure el proc¨¦s de simplificaci¨® al govern de l'entitat ¡ªara centralitzat en una fundaci¨®¡ª una vegada hi hagi sent¨¨ncia. ¡°Fins al gener del 2012, abans que salt¨¦s el cas Palau,la gesti¨® es dividia en tres societats: l'Associaci¨® Orfe¨® Catal¨¤, el Consorci del Palau i la Fundaci¨® Orfe¨® Catal¨¤-Palau, en la qual s'ha decidit unificar tota l'activitat¡±, va explicar Joan Oller, director general del Palau.

Per al Conca, el costat positiu d'aquest cas de malversaci¨® i finan?ament irregular ¨¦s l'oportunitat per a la direcci¨® de ¡°prendre les regnes¡± i contrarestar amb ¡°reformes integrals, optimitzaci¨® de la gesti¨® i transpar¨¨ncia¡±. ¡°No ¨¦s f¨¤cil aquesta simplificaci¨® i entenem que es necessita temps¡±, va reblar Gisbert que va treure ferro, despr¨¦s d'assegurar que el tema de la governan?a ¨¦s una cosa que s'ha convertit en un punt feble de totes les institucions que s'han avaluat fins ara.

Tot i aix¨ª, no va ser aquesta l'¨²nica recomanaci¨® que va fer el Conca al Palau en un acte presidit per Mariona Carulla, presidenta de la Fundaci¨® del Palau de la M¨²sica. Tamb¨¦ va exigir la definici¨® d'un contracte programa amb les administracions, augmentar la cooperaci¨® amb altres institucions musicals de la ciutat com s¨®n l'Auditori i el Liceu, per ampliar l'oferta musical; augmentar la programaci¨® d'autors catalans, a m¨¦s de buscar un equilibri entre la programaci¨® pr¨°pia (125 concerts) del Palau i l'externa (m¨¦s del doble, 290 concerts), d'inferior qualitat, i que ha crescut de forma vertiginosa en aquest per¨ªode.

Pel Conca tota l'oferta programada al Palau s'identifica com a pr¨°pia de la instituci¨®, cosa que pot ¡°provocar una imatge desfavorable en refer¨¨ncia a la qualitat percebuda de determinades promocions externes¡±. Per aix¨°, demana que es generin nous continguts per ¡°garantir l'equilibri¡±, b¨¦ a trav¨¦s de convenis amb escoles de m¨²sica o amb altres membres del sector. ¡°El Palau ¨¦s atractiu per als promotors externs i ¨¦s una font de recursos molt bona, per¨° hem de trobar l'equilibri entre la quantitat i la qualitat¡±, va explicar Oller, que ha assegurat que en cap moment s'han deixat de programar concerts propis per deixar les sales a actes externs.

El fet que el Palau de la M¨²sica autofinanci en un 88% els 14,7 milions d'euros que va tenir de pressupost el 2015 (un 16% m¨¦s que el 2013), ¨¦s una de les bonances que ha remarcat el Conca en un informe en el qual tots els guarismes s¨®n positius i creixents: p¨²blic (419.727, un 33% m¨¦s), abonaments (2.386, 51% m¨¦s) i visitants de l'emblem¨¤tic edifici modernista de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner (191.218, un 12% m¨¦s). Tamb¨¦ va ressaltar que es disposi de dues sales plenament operatives, que la mitjana d'espectadors ser¨¤ relativament baixa (46 anys la gen¨¨rica i 56 els abonats); el foment del talent jove, aix¨ª com l'exist¨¨ncia d'un cor professional propi i interioritzat i de cors amateurs de bon nivell art¨ªstic, especialment el Cor Jove, entre molts altres valors positius.