M¨¤rius Sampere: ¡°Ara es parla de la mort com una festa¡±

M¨¤rius Sampere (Barcelona, 1928) ens rep al seu pis, amb la mobilitat redu?da per una lesi¨® recent al f¨¨mur. Els seus ulls blaus oscil¡¤len entre l¡¯interlocutor, les pintures que pengen del menjador i les plantes de la terrassa: ¡°Car la dem¨¨ncia ens salva / de l¡¯exacte. Cada vespre rego el cactus de m¨¦s punxes / com agulles de carboni¡±, escriu Sampere a D¨¨mens.El poeta t¨¦ problemes d¡¯o?da i cal parlar cridant. Quan acaba l¡¯entrevista, la seva esposa, Mari Carme Tarr¨¨s, m¡¯informa que Sampere t¨¦ uns audi¨°fons per¨° que no se¡¯ls posa per ¡°coqueteria¡±. Ell replica que no els utilitza ¡°perqu¨¨ m¡¯agraden les coses com m¨¦s naturals, millor¡±.

Pregunta. La figura de D¨¦u ¨¦s constant en la seva traject¨°ria po¨¨tica. Va escriure a L¡¯escala de cargol (Viena): ¡°cada cop que penso en D¨¦u, canvio d¡¯opini¨®¡±. Nom¨¦s l¡¯ha vist un cop, al Bes¨°s baixant en forma de riuada, a Balada de D¨¦u, el riu i la mar. A D¨¨mens repeteix que ¡°D¨¦u no ha vingut¡±. A aquestes altures de la vida, com ¨¦s la seva relaci¨® amb D¨¦u?

Resposta. Molt problem¨¤tica. Suposo que tot aix¨° ho interpretes com una contradicci¨®. Soc contradictori, visc de la contradicci¨®. Si no exist¨ªs la contradicci¨®, no existiria jo, d¡¯una banda f¨ªsicament per¨° tampoc com a poeta. Els contrastos s¨®n l¡¯oposici¨® de la realitat amb la divinitat.

P. En una entrevista per a l¡¯Institut de les Lletres Catalanes, del 2014, vost¨¨ explicava que ?lex Susanna li trobava un defecte: que no fa vida social amb altres autors. Vost¨¨ t¨¦ deixebles?

R. No ho s¨¦; que jo s¨¤piga en tinc quatre o cinc, per¨° molta gent coneix la meva poesia. Noto que hi ha alguna influ¨¨ncia meva. En Susanna, en Jordi Valls, en Vicen? Llorca, en Carles Duarte, ¨¦s gent que m¡¯ha apreciat. Soc m¨¦s aviat t¨ªmid; la cosa de sortir, enfrontar-me als altres, recitals en p¨²blic... Per fer-hi front, fa anys havia de prendre una mica de licor. Era una mica esquerp, rar. Soc nervi¨®s, tremolo; tamb¨¦ quan era jovenet. Per¨° la vida et va allisant els defectes i ara tant me fot.

P. En aquella entrevista vost¨¨ deia que el romanticisme alemany i Wagner en concret s¨®n una influ¨¨ncia cabdal en la seva obra. Per¨° jo, m¨¦s que l¡¯¨¨pica d¡¯aquest romanticisme, detecto una metaf¨ªsica propera al carrer, per exemple, als seus anys com a fot¨°graf d¡¯estudi a Santa Coloma de Gramenet.

R. S¨®n influ¨¨ncies diferents. Sempre he estat influ?t per la realitat que m¡¯envolta, per¨° en el fons jo volia ser m¨²sic compositor, i el meu favorit ¨¦s Wagner, despr¨¦s Mahler i tamb¨¦ m¡¯agrada molt Richard Strauss.

P. Insisteixo: als seus poemes hi veig m¨¦s l¡¯exist¨¨ncia de la gent comuna que els d¨¦us de Wagner. Com en aquests versos de L¡¯esfera insomne (LaBreu): ¡°El misteri ¨¦s superior a la perfecci¨®, mare / dels errors comesos / sota la protecci¨® del cel de les oques, / el del cos¨ª lluny¨¤, client del manicomi, / quan venia de visita a bescanviar / les seves astracanades / per una pesseta i un caf¨¨ amb llet¡±.

R. ?s el cos¨ª Llu¨ªs; venia cada setmana a veure¡¯m, li donava una pela i el convidava a alguna cosa. Una frase seva que repetia era ¡°el cam¨ª de Mollerussa; el cel de les oques¡±. All¨° em va quedar marcat. Estava internat en un manicomi i cada setmana el deixaven sortir i feia un tomb amb la fam¨ªlia, sobretot amb l¡¯oncle Pepito, que ¨¦s de qui vaig aprendre fotografia.

P. A D¨¨mens diu que ¡°la dem¨¨ncia ens salva de l¡¯exacte¡± i ¡°abans d¡¯ella no hi havia realitat¡±. Per qu¨¨ fa aquest acostament a la dem¨¨ncia?

R. M¡¯agrada dir que la dem¨¨ncia conforma la realitat. ?s est¨¨tic, emocionant, una troballa l¨ªrica, si vol filos¨°fica. Penso que tots plegats en aquest m¨®n estem mig grillats. Som el resultat d¡¯una dem¨¨ncia f¨ªsica i metaf¨ªsica. L¡¯home ¨¦s una composici¨® d¡¯¨¤ngel i dimoni. Aquesta composici¨® crea la dem¨¨ncia de la qual som subjectes tot el dia i tota la nit quan somiem.

P. Aix¨° em recorda quan a L¡¯escala de cargol escriu: ¡°no hi ha res incompatible amb res. Un pot ser un sant i un assass¨ª ensems; un metge i, a estones, els dies plujosos, un enterramorts; poeta i contrabandista (Rimbaud). Tots, tothom, sota el signe d¡¯una bisexualitat astral, hem hagut d¡¯aprendre, amb els anys i un polsim de rovell a la sang, que all¨° que havia de ser i no ha estat ¨¦s que no havia de ser¡±.

R. Tots vivim en una contradicci¨®, uns desitjos contraposats a la realitat o a les decisions que prenem, a la doctrina que hem apr¨¨s, per¨° en el fons no abandonem mai els instints primers. Els disfressem, els dilu?m en aquesta realitat contradict¨°ria.

P. A D¨¨mens escriu que els seus pares ¡°van morir de viure, sense saber res m¨¦s que un ofec de molts colors¡±. Tamb¨¦ ha patit vost¨¨ ¡°l¡¯ofec de molts colors¡±?

R. S¨ª, perqu¨¨ he estat t¨ªsic! Vaig estar fotut, eh? Vomitava sang. Aix¨° s¨®n molts colors: la vida, la mort, la sang, la guerra i la gana; tots els cromatismes de la vida i del m¨¦s enll¨¤. S¨®n frases que surten quan fas poesia, il¡¤luminacions, de manera inconscient no vols renunciar a aquesta paraula o a aquella expressi¨®. No tinc responsabilitat de ser com soc. En el fons soc un gran irresponsable perqu¨¨ no soc responsable de res: m¡¯han fet les circumst¨¤ncies i d¨¦u, si existeix, m¡¯ha fet d¡¯aquesta manera. A mi que no em demanin explicacions; jo nom¨¦s tinc versos.

¡°La dem¨¨ncia conforma la realitat. ?s est¨¨tica, emocionant, una troballa l¨ªrica, si vol filos¨°fica¡±

P. A L¡¯escala de cargol apuntava que ¡°no ens eduquen, no ens preparen per a la mort¡±. Creu que en altres moments de la hist¨°ria hi havia m¨¦s acceptaci¨® de la mort?

R. Hi havia m¨¦s por abans, ara ¨¦s una cosa m¨¦s normal, ara es parla de la mort com una festa. Abans hi havia m¨¦s solemnitat, m¨¦s por, m¨¦s interrogant. Ara ¨¦s m¨¦s superficial, un fet que es produeix com la sortida del sol. Abans necessitava una indument¨¤ria m¨¦s religiosa, m¨¦s pomposa i m¨¦s misteriosa. Sobre la mort no t¡¯ensenyen res, sociol¨°gicament no t¡¯expliquen fredament qu¨¨ ¨¦s la mort, qu¨¨ t¡¯espera. La parafern¨¤lia de la fam¨ªlia ¨¦s una cosa imposada per¨° la mort l¡¯assumir¨¤s amb tota la naturalesa.

P. El meu primer amor, al llibre Subllum (Proa), parla de la mort de la seva ¨¤via i la sang seca que vost¨¨ va guardar d¡¯ella. ?s un dels poemes que m¨¦s m¡¯han impactat a la vida.

R. Est¨¤vem sopant i tot d¡¯una la iaia surt de la cuina dient coses incomprensibles. La meva primera reacci¨® va ser riure per¨° despr¨¦s vaig veure que era una cosa seriosa. Va tenir un atac de feridura. El metge la va sagnar i despr¨¦s aquella sang la vaig recollir en un pot i ho vaig guardar al rebost. Me l¡¯estimava tant que pensava que d¡¯all¨¤ sortiria, no s¨¦... Per¨° all¨° feia molta pudor i vaig veure un cuc que naixia all¨¤ dintre. Quin desengany. La vida ¨¦s un desengany.

P. Quines difer¨¨ncies trobar¨¤ en la seva poesia un jove que el descobreixi ara respecte de fa vint o trenta anys?

R. Ara soc m¨¦s pac¨ªfic, m¨¦s comprensiu. Aleshores estava m¨¦s rebotat. Un jove acaba de descobrir la veritat i pensa que ¨¦s seva. Volia ser dogm¨¤tic, m¨¦s pretensi¨®s, em considerava m¨¦s; ara no, ara soc m¨¦s indiferent. Vaig fer un twist que es titula L¡¯indiferent.

P. S¨ª, per al grup Strop, durant el boom de la Nova Can?¨®. Van treure dos discos. Per qu¨¨ Antoni Ros Marb¨¤ va rebutjar un tercer projecte que va compondre per a ell?

R. Amb Ros Marb¨¤ sempre m¡¯ha quedat aquesta espina. Ara me¡¯n ric. Trobo que la realitat, la vida, ha estat injusta amb la meva feina de compositor. Havia de tenir m¨¦s ress¨°. Hi havia moltes enveges. No em van acceptar amb els bra?os oberts. Deien que la meva m¨²sica era com sarsuela. Jo volia ser m¨²sic. Un dia un oncle va portar-me uns discos de pedra d¡¯un parent que havia mort. I jo els vaig escoltar i vaig decidir que seria m¨²sic. Per¨° tot costava molt, est¨¤vem en la mis¨¨ria de la postguerra, no ten¨ªem gaireb¨¦ per menjar. Vaig pensar que el que volia fer amb la m¨²sica ho podia fer amb la poesia, amb un paper i un llapis. Despr¨¦s s¨ª que vaig estudiar, per¨° la hist¨°ria comen?a amb la mis¨¨ria, amb una manca de tot.

P. Malgrat ser un poeta excepcionalment metaf¨ªsic i individual, tamb¨¦ t¨¦ un sentiment identitari, fins i tot nacionalista: ¡°Qu¨¨ els hem fet els catalans, a les hordes de fora, que no ens poden veure?¡±. Em va sorprendre que a L¡¯escala de cargol parl¨¦s en nom d¡¯un col¡¤lectiu i amb paraules tan dures.

R. Sempre he tingut la sensaci¨® que els catalans som els dolents de la pel¡¤l¨ªcula per a la gent que ens envolta. Per als castellans som un residu; la nostra bruta, trista, dissortada p¨¤tria, que escrivia Espriu. Soc catal¨¤, em sento catal¨¤ i ens maltracta tothom. Som un poble m¨¤rtir, castigat per la realitat. Em sento catal¨¤ i em sento of¨¨s; no ho puc evitar.