Un precursor

Quan va escriure El mite tr¨¤gic de l¡¯¡®Angelus¡¯ de Millet a comen?aments dels anys trenta, Salvador Dal¨ª ja coneixia perfectament Freud i ja havia llegit Lacan. Aquesta familiaritat amb la psicoan¨¤lisi va proporcionar a la natural inclinaci¨® par¨°dica del seu estil un instrument idoni per donar expansi¨® al prop¨°sit central de totes les seves activitats: l¡¯escarni sistem¨¤tic de la cultura i la societat contempor¨¤nies. A l¡¯assaig, Dal¨ª, que aquests dies torna a ser objecte d¡¯euf¨°ria medi¨¤tica per l¡¯ordre judicial que l¡¯obliga a sortir del sepulcre, exposa amb vehem¨¨ncia la seva obsessi¨® amb les figures del quadro de Millet, les quals veu cont¨ªnuament encarnades en les roques del cap de Creus, les mantis religioses, els c¨°dols de les platges i una varietat prodigiosa d¡¯objectes, dibuixos i fotografies. Aquesta obsessi¨® ¡ªconstata¡ª no ¨¦s ¨²nicament seva sin¨® de la Humanitat en conjunt: l¡¯Angelus de Millet, en efecte, s¡¯ha reprodu?t milers i milers de vegades en l¨¤mines destinades a presidir menjadors; en postals, cromos, vaixelles. Davant del fenomen, l¡¯esperit cient¨ªfic de l¡¯artista el porta a preguntar-se com ¨¦s possible que una obra d¡¯aspecte ¡°miserable, tranquil, ins¨ªpid, imb¨¨cil, insignificant, estereotipat al l¨ªmit¡± pugui exercir tal viol¨¨ncia sobre la imaginaci¨®, i per respondre¡¯s procedeix a una an¨¤lisi minuciosa de l¡¯Angelus.

Recorrent al m¨¨tode de la paranoia cr¨ªtica, de la seva pr¨°pia invenci¨®, Dal¨ª veu en el quadro de Millet la plasmaci¨® del mite ed¨ªpic de l¡¯incest amb connotacions de canibalisme. Els pagesos representats no resen l¡¯¨¤ngelus sin¨® que enterren un fill. Una radiografia que es va fer de la tela mostra que Millet havia esbossat a terra una forma paral¡¤lelepip¨¨dica que despr¨¦s va decidir esborrar; Dal¨ª creu que no es pot tractar de res m¨¦s que d¡¯un ta¨¹t, i que aquest descobriment corrobora la seva tesi, que podem resumir en els termes seg¨¹ents. La figura femenina del quadro ¨¦s una mare que ha mantingut relacions sexuals amb el fill, com suggereix clarament el carret¨® que t¨¦ darrere seu, s¨ªmbol inequ¨ªvoc de la sodomia. L¡¯home, que ¨¦s alhora marit i fill, es tapa els genitals amb el barret per dissimular l¡¯erecci¨® que li produeixen les circumst¨¤ncies, i al seu costat el pal d¡¯una forca clavada a terra evoca l¡¯elevaci¨® del fal¡¤lus.

Entremig de tot aix¨°, i a manera de justificaci¨®, Dal¨ª informa els lectors que de nen la seva mare li practicava fel¡¤lacions, i afegeix que tant es pot tractar d¡¯un record com d¡¯un fals record. Lacan es va interessar extraordin¨¤riament per aquest assaig dalini¨¤, i els seus deixebles encara s¡¯hi refereixen amb admiraci¨®. Dal¨ª, certament, va indicar un cam¨ª, per¨° la seva interpretaci¨® de l¡¯Angelus de Millet no acaba de ser exacta. Avui dia sabem que, en realitat, el quadro ens parla de la doble fal¡¤locr¨¤cia a qu¨¨ es veu sotmesa la dona en la societat heteropatriarcal.