Un nazi es confessa

Si s¨®n certes les declaracions que van apar¨¨ixer a la premsa i Joan Buades (Inca, 1963), guanyador del XLVI Premi Joan Crexells amb Crui. Els portadors de la torxa, la seva primera novel¡¤la, ¡°va enviar un resum complet del llibre i el primer cap¨ªtol¡± a quinze editorials, ¨¦s natural que nom¨¦s reb¨¦s dues respostes i que totes dues fossin negatives: ¨¦s una mania saludable que qualsevol editorial, abans de comprometre¡¯s, vulgui llegir de dalt a baix el llibre que pot publicar. No deixa de ser una mica imprec¨ªs, doncs, que quinze editorials rebutgessin el manuscrit. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que posar en dubte la compet¨¨ncia d¡¯un jurat i la concessi¨® d¡¯un premi perqu¨¨ Crui. Els portadors de la torxa no ha seguit els camins convencionals d¡¯edici¨® ¡ªse¡¯n va encarregar una editorial eivissenca gaireb¨¦ clandestina gr¨¤cies a un micromecenatge i va estar absent de les llibreries¡ª ¨¦s tan il¡¤leg¨ªtim com elogiar l¡¯obra perqu¨¨ s¡¯ha mogut per un ¨¤mbit allunyat de l¡¯establishment: ¨¦s un costum que tot escriptor es considera un parent directe dels autors que admira, que creu que la seva obra causar¨¤ una sensaci¨® memorable, i que si una editorial de prestigi no el publica no ¨¦s per la falta de qualitat liter¨¤ria, sin¨® perqu¨¨ no t¨¦ els contactes imprescindibles per assolir el que desitjaria. Sobre la sort o la mala sort dels escriptors s¡¯ha escrit molt, sobre el passat, present i futur de la ind¨²stria del llibre ja ha dit la seva Jason Epstein, i sobre Crui. Els portadors de la torxa es pot dir que la novel¡¤la ¨¦s com ¨¦s, m¨¦s enll¨¤ de les peculiaritats de l¡¯edici¨® i de l¡¯¨¨xit d¡¯haver obtingut un premi.

Les coordenades per on transita Crui... s¨®n les seg¨¹ents: la trama es mou al llarg de m¨¦s de setanta anys per uns quants pa?sos, com si fos un llibre d¡¯aventures internacionals, es posa un ¨¨mfasi especial a recalcar les complicitats suscitades pels totalitarismes del segle XX, des del nazisme fins a la dictadura tur¨ªstica i l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria, tot passant per les contradiccions del capitalisme i els paradisos fiscals, els personatges de ficci¨® es mesclen amb figures hist¨°riques reals, i hi ha un protagonista, Albert Leuven, un filantrop belga, culte i milionari, establert a Mallorca, que vol celebrar el seu noranta-cinqu¨¨ aniversari amb la fam¨ªlia. A causa d¡¯una carta adversa, per¨°, es veur¨¤ obligat a explicar qui ¨¦s de deb¨° i com ha arribat a reunir tant de poder. Aleshores se sap que Leuven concentra a la seva vida les tres cares del mal: ¨¦s posse?dor d¡¯una fortuna opaca que prov¨¦ del saqueig que es va produir sobre el patrimoni jueu durant la Segona Guerra Mundial, ha participat activament en la colonitzaci¨® tur¨ªstica de la Costa del Sol i de les Balears, i va prendre part en els experiments en camps de concentraci¨® a les ordres de Josef Mengele.

Com van fer Borges o Jonathan Littell amb els nazis que protagonitzen Deutsch requiem o Les benignes, Leuven tamb¨¦ est¨¤ fan¨¤ticament orgull¨®s de les seves hero?citats, d¡¯haver sigut d¡¯aquells que ¡°en el moment oport¨², en el lloc prec¨ªs, no han tingut fre, vull dir escr¨²pols, i s¡¯han arriscat a fer el que pr¨¤cticament ning¨² altre no veia o no volia per por d¡¯embrutar-se les mans: robar all¨° que era de tothom, matar qui et fa nosa, cobrar interessos abusius, untar el govern, associar-se amb criminals, vendre remeis o drogues que fan prendre mal a molta gent¡±. Descriure la monstruositat, per¨°, requereix una pot¨¨ncia simb¨°lica i una singularitat expositiva que a Crui... costa de detectar.

Buades no ha sabut sintetitzar la massa documental usada, Leuven ¨¦s un compendi de tot el que ja se sap que podia ser un nazi, i no deixa de ser inversemblant que hagi tingut el privilegi de presenciar tants d¡¯episodis relatius a la ¡°brutalitat del Mal¡±. Els fets no acaben d¡¯esdevenir de manera fluida, no ¨¦s gaire convincent la xarxa de relacions que s¡¯estableix entre els personatges, el llenguatge no llisca i els di¨¤legs semblen mon¨°legs teatrals. Tota obra liter¨¤ria est¨¤ feta de tradici¨® i mem¨°ria: les influ¨¨ncies aqu¨ª ofeguen la veu narradora, com si Buades no aconsegu¨ªs dominar del tot els recursos, i la seva visi¨® de la Hist¨°ria no es correspon amb la manera d¡¯expressar-la: quan no s¡¯¨¦s centreeuropeu, ¨¦s dif¨ªcil ser-ho.