Dubtar davant el refer¨¨ndum

Aquests no s¨®n temps de matisos. M¨¦s aviat abunden els seguidors de la brotxa grossa de Mateu 12,30. Cal triar entre la veritat de Jes¨²s o la mentida dels fariseus. I aqu¨ª cadasc¨² fa maniqueisme a mida, conven?ut d'estar en possessi¨® de la veritat. El destitu?t conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha estat l'¨²ltima v¨ªctima coneguda. La seva fe va flaquejar, assaltada pel dubte, en afirmar que ¡°l'Estat t¨¦ tanta for?a que no podrem fer el refer¨¨ndum¡±. Amb la paraula de D¨¦u a la m¨¤, li va caure al damunt amb tota la for?a la sent¨¨ncia de l'evangelista Mateu ¡°Qui no est¨¤ amb mi, est¨¤ contra mi¡±. Aquests s¨®n temps en qu¨¨ creure sense obeir ¨¦s conrear la resist¨¨ncia contra D¨¦u.

L'alcaldessa Ada Colau tamb¨¦ est¨¤ en el pecamin¨®s i tra?dor terreny dels fariseus. En una entrevista recent a El Peri¨®dico de Catalunya, Colau feia una crida al sentit com¨²: ¡°No enganyem la poblaci¨®: l'objectiu no ¨¦s senzill. ?s irrenunciable, perqu¨¨ la crisi del model auton¨°mic ¨¦s irreversible, per¨° no es pot precipitar quan no dep¨¨n nom¨¦s de tu. Cal assumir la complexitat i que hi ha objectius dif¨ªcils que necessiten m¨¦s temps del que volies. Entenc la impaci¨¨ncia d'alguns, perqu¨¨ el bloqueig del PP ¨¦s exasperant, per¨° tirar milles amb el refer¨¨ndum no ¨¦s efica?. Junts pel S¨ª t¨¦ pressa perqu¨¨ no han complert el seu objectiu electoral de proclamar la independ¨¨ncia en 18 mesos. Els demanaria responsabilitat, que no es posin en perill els objectius de pa¨ªs ni els grans consensos¡±. Colau va ser lapidada a les xarxes socials en el millor estil del Vell Testament, aquest costat salvatge del cristianisme.

I ¨¦s que per molt que es teoritzi, els refer¨¨ndums unilaterals d'independ¨¨ncia fins ara nom¨¦s han derivat de situacions traum¨¤tiques de guerra, com lamentablement il¡¤lustren ?frica o l'Europa postcomunista. El projecte catal¨¤ coixeja, ja que devalua el refer¨¨ndum i el converteix en un simple primer esgla¨® instrumental. La banderola per captivar en la consulta ¨¦s un mer element t¨¤ctic, at¨¨s que la vista estrat¨¨gica est¨¤ posada en la secessi¨®: cap formaci¨® que defensi una altra opci¨® per donar suport en aquest moment el refer¨¨ndum en els termes prec¨¤riament democr¨¤tics en qu¨¨ s'ha formulat fora de seu parlament¨¤ria. Cal no oblidar que el 47,8% dels votants que van acudir a les urnes el 27-S van fer costat a opcions independentistes, d'aqu¨ª arrenca la debilitat democr¨¤tica del projecte. El te¨°leg conciliar Jos¨¦ Mar¨ªa Gonz¨¢lez Ruiz admetia en petit comit¨¨ la crisi de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica i assegurava que als bisbes se'ls havien escapat la majoria de les ovelles, per aix¨° no deixaven de grapejar les que quedaven a la cleda. La situaci¨® sembla similar a Catalunya: es reconeix que cal sortir a buscar als esgarriats, per¨° s'abunda en l'error episcopal, esperant que acudeixin motu proprio a la cleda.

Per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, pel conegut i publicat per aquest diari sobre la llei de transitorietat, (fins al moment, l'¨²nica cosa realment existent) hi ha elements inquietants en aquest dia despr¨¦s de la independ¨¨ncia que tampoc permeten albirar aquest anhelat m¨®n feli? en el qual, per exemple, la separaci¨® de poders es refereix o al no reconeixement de tribunals internacionals.

Per descomptat, que el principal culpable d'aquesta situaci¨® ¨¦s la inflexibilitat del Partit Popular. Despr¨¦s d'experi¨¨ncies com Quebec o Esc¨°cia no hi ha arguments ni racionals ni democr¨¤tics per negar un refer¨¨ndum. Les constitucions es canvien. Fins i tot en l'actual marc espanyol es poden prendre mesures capaces de satisfer les aspiracions de bona part dels ciutadans de Catalunya. La t¨ªmida reforma constitucional suggerida per l'exministre d'Exteriors Juan Manuel Garcia Margallo dorm profundament a les lleixes del partit. El PP es mant¨¦ imm¨°bil, sense fer propostes m¨¦s enll¨¤ del recurs als tribunals. El partit de Rajoy parteix del pecat original d'haver convertit en arma llanc¨ªvola la q¨¹esti¨® nacional catalana amb la campanya contra l'Estatut. I ha continuat per aquest rumb amb la reforma expr¨¦s del Tribunal Constitucional, una iniciativa que nom¨¦s va tenir els vots de la llavors majoria popular. S¨®n r¨¨dits electorals d'una taumat¨²rgia pol¨ªtica que ha baratat el catalanisme en independentisme. I ha condu?t a aquest atzucac.