Els meus creuers

El primer transatl¨¤ntic en qu¨¨ em vaig embarcar a la meva vida va ser el que em va portar de Buenos Aires a Barcelona el 1970. Llavors els vaixells, com els trens, tenien primera i segona classe. Al vaixell hi havia una piscina que els de segona no pod¨ªem utilitzar. Per¨° hi havia una biblioteca i una petita sala de concerts on un quartet de cordes tocava, entre d¡¯altres, Beethoven i Brahms. Hi havia un menjador on cada dia se¡¯ns esperava amb un esmorzar (encara no existien els bufets lliures) gener¨®s. Tamb¨¦ ho eren els dinars i els sopars. Despr¨¦s hi havia una sala que feia de sal¨® de ball i on alguns oficials anaven a fer copes amb noies, que amb el temps vaig saber que eren el m¨¦s semblant a noies de companyia, especialitzades a lligar amb els joves, ben arreglats, de l¡¯oficialitat. A una d¡¯elles recordo que va anar un parent a acomiadar-la al port.

Aquest viatge gaireb¨¦ obligatori em va ensenyar algunes coses. Una va ser baixar en un port de ciutat i impregnar-se d¡¯aquella metr¨°polis en poques hores en els seus llocs i moments essencials. A Rio vaig tenir temps de banyar-me a Copacabana i visitar una favela. A S?o Paulo, gaireb¨¦ no em vaig moure del port perqu¨¨ justament all¨¤ s¡¯emmagatzemava el caf¨¨ que s¡¯exportava. A l¡¯entorn hi havia cafeteries on el primer caf¨¨ que et prenies no te¡¯l cobraven. A Montevideo, on no havia estat mai, vaig anar a trobar el Riu de la Plata i l¡¯Atl¨¤ntic. A Can¨¤ries em vaig comprar una r¨¤dio de transistor en una botiga regentada per indis, que van ser els primers que havia vist a la meva, llavors breu, vida. I abans d'arribar a Barcelona, vaig parar a Algesires, on Molly Bloom va dir aquest llumin¨®s ¡°s¨ª que vull¡±. D¡¯aquest remot viatge em ve la meva inclinaci¨® pels creuers. Perqu¨¨ aquest viatge, ja ho deuen haver dedu?t els lectors, en el fons va ser el m¨¦s semblant a un creuer.

Diumenge en aquest mateix diari vaig llegir un exhaustiu reportatge sobre els creuers, sobre els seus pros i contres, tot i que m¨¦s sobre els contres. Jo no parlar¨¦ dels pros, per¨° s¨ª de per a qu¨¨ em serveixen a mi. Amb un creuer em puc menjar una bullabessa a Marsella. Puc rec¨®rrer els carrers de G¨¨nova i topar-me amb una exposici¨® d¡¯Amedeo Modigliani (pintor gr¨¤cies a qui ¨¦s molt probable que avui sigui a la meva estimada Barcelona escrivint aix¨° i recordant que un dia em vaig jurar que aniria a Par¨ªs, des de la meva ciutat natal, a prostrar-me davant la seva tomba a P¨¨re-Lachaise). Puc baixar a N¨¤pols i enfilar una avinguda que em porta en deu minuts en taxi fins al parc Virgiliano, on la tomba de Virgili m¡¯espera solit¨¤ria. Puc salpar de N¨¤pols i divisar des de la meva cabina terrassa l¡¯imponent Vesubi, que m¡¯imagino vessant la seva furiosa lava i arrasant Pompeia i Hercul¨¤ i enduent-se la infinita curiositat cient¨ªfica de Plini el Vell. L¡¯endem¨¤ puc desembarcar a Messina i rastrejar per primera vegada els meus or¨ªgens. I puc anar a la recerca d¡¯algun senyal que em parli de la pres¨¨ncia d¡¯un jove i temerari Miguel de Cervantes, quan es refeia de les grav¨ªssimes ferides que li van ocasionar les arcabussades de Lepant. Puc seguir a Messina i entrar en un museu per contemplar Caravaggio i, sobretot, descobrir un altre pintor que ignorava absolutament. Em refereixo a Alonso Rodr¨ªguez, fill d¡¯un capit¨¤ espanyol i primer expert caravaggista, i un pintor excel¡¤lent. La cuina de Messina em va recordar el gust de les mandonguilles amb tuco que feia el meu oncle, mentre escoltava ¨°pera. M¡¯acomiado de Messina enfocant amb els meus prism¨¤tics la costa de Cal¨¤bria, la regi¨® d¡¯on eren originaris la majoria dels meus amics d¡¯inf¨¤ncia a Buenos Aires. El mat¨ª seg¨¹ent ja som a La Valletta, amb un port imponent, una arquitectura a l¡¯altura de la de N¨¤pols, per¨° impol¡¤luta i restaurada (per a qui?). De la capital de Malta marxem amb l¡¯aroma de la seva cuina, molt semblant a la de Sic¨ªlia, tot i que em sorpr¨¨n l¡¯agradable intromissi¨® a la carta d¡¯un exquisit conill a la cassola; tamb¨¦ amb la molesta sensaci¨® que Malta, si ¨¦s que ja no ho ¨¦s, es convertir¨¤ molt r¨¤pid en un parad¨ªs d¡¯empreses fantasma per blanquejar diner negre.

S¨¦ que els creuers estan molt injuriats per cert tipus de persones. Il¡¤lustrades, la majoria. No hi tinc res a objectar. Per¨° mentre em pugui prendre un expr¨¦s napolit¨¤ i dir ¡°vaig ser on va ser Virgili¡±, els defensar¨¦.