Itziar Gonz¨¢lez: ¡°El monocultiu tur¨ªstic a Barcelona ha perm¨¨s als poders econ¨°mics afeblir l¡¯activisme ve?nal¡±

Ha passat una d¨¨cada des que va assumir, com a regidora independent, la regidoria de Ciutat Vella, un c¨¤rrec que va abandonar tres anys despr¨¦s per denunciar la corrupci¨® i la complicitat de l¡¯equip de govern del PSC en l¡¯operaci¨® urban¨ªstica del Palau de la M¨²sica. Des de llavors, l¡¯arquitecta i urbanista barcelonina Itziar Gonz¨¢lez (1967) busca fer realitat el projecte del Parlament Ciutad¨¤, que defineix com ¡°un instrument per aconseguir l¡¯ideal de la democr¨¤cia participativa directa¡±. ?s la resposta activista que dona ella mateixa per a un model de ciutat viciat pel ¡°monocultiu tur¨ªstic¡± i per una cultura de l¡¯espectacle basada en la rendibilitat econ¨°mica. La seva den¨²ncia de la p¨¨rdua de lideratge de les pol¨ªtiques p¨²bliques enfront de l¡¯envestida neoliberal busca influir en un canvi de tend¨¨ncia, just en el moment del recent trasp¨¤s de poders de l¡¯exconseller de Cultura Santi Vila (que assumeix Empresa i Coneixement) a l¡¯ex-director general de Cultura Popular, Llu¨ªs Puig. ¡°Aquesta pot ser una oportunitat per repensar en qu¨¨ consisteix i com s¡¯actua en l¡¯exercici del poder¡±, sost¨¦ Gonz¨¢lez. ¡°?s necess¨¤ria una ter¨¤pia institucional, i la cultura ¨¦s el lloc estrat¨¨gic per for?ar els canvis cap a una societat m¨¦s justa¡±.

Pregunta. Va renunciar a la pol¨ªtica quan va trobar la corrupci¨® i despr¨¦s va dir que el seu pas real a la pol¨ªtica va ser a partir d¡¯aquella dimissi¨®. Com recorda aquells anys?

Resposta. En realitat vaig renunciar a seguir sent membre d¡¯un govern municipal que promovia una operaci¨® urban¨ªstica a l¡¯entorn del Palau de la M¨²sica i que, al meu entendre, ho feia en contra de l¡¯inter¨¨s general. Per¨° no vaig renunciar a la pol¨ªtica. En dimitir em vaig conjurar per seguir el meu desig de transformar la societat des de l¡¯activisme ciutad¨¤. M¡¯apassionava la meva tasca de regidora a Ciutat Vella, poder dissenyar pol¨ªtiques p¨²bliques en defensa dels m¨¦s vulnerables. Al final em vaig trobar amb les m¨²ltiples cares d¡¯un mateix mal: la cultura del clientelisme pol¨ªtic com a base i foment de la corrupci¨® de les seves pr¨°pies organitzacions i de la seva gesti¨® en l¡¯administraci¨®.

P. La pol¨ªtica actual ¨¦s un terreny poc f¨¨rtil, fins i tot in¨²til, per emprendre els canvis que la societat necessita?

R. L¡¯actual sistema t¨¦ en el seu ADN pr¨¤ctiques antidemocr¨¤tiques i grans espais d¡¯impunitat. El meu activisme busca desenvolupar espais ciutadans de cultura pol¨ªtica democr¨¤tica que permetin una fiscalitzaci¨® m¨¦s gran de l¡¯acci¨® dels pol¨ªtics. El desenvolupament d¡¯una democr¨¤cia plena ¨¦s la missi¨® del grup impulsor del Parlament Ciutad¨¤. Seguint la utopia que el soci¨°leg su¨ªs Albert Meister va idear per al Centre Beaubourg a Par¨ªs, es tractaria de crear un parlament paral¡¤lel, aut¨°nom a l¡¯actual, com una universitat popular que promogui un model innovador de democr¨¤cia amb m¨¦s implicaci¨® i capacitat de decisi¨® de la gent. Deutors de la tradici¨® de les assemblees populars, la nostra idea ¨¦s anar una mica m¨¦s enll¨¤ i crear parlaments ciutadans tem¨¤tics i altres de territorials que puguin ser convocats per qualsevol persona o entitat que impulsi una proposici¨®. A Terrassa, el seu Parlament Ciutad¨¤ va impulsar una moci¨® per a la remunicipalitzaci¨® de l¡¯aigua i una gran manifestaci¨® als seus carrers i places. I a Barcelona es va crear la Marea Blanca de Catalunya.

P. Sol dir que quan va acabar la carrera d¡¯arquitecta va fer un jurament hipocr¨¤tic pel qual es dedicaria a la rehabilitaci¨® i reconstrucci¨®, mai a l¡¯obra nova. Com relaciona aquella decisi¨® amb aquest activisme?

R. Les ciutats s¨®n el resultat de la cooperaci¨® de diferents agents al llarg del temps. Per qu¨¨ renunciar a rehabilitar i rehabitar les construccions que hem heretat? S¨®n arquitectura, s¨®n cultura. Per qu¨¨ abandonar-les i fomentar una ind¨²stria de la construcci¨® sense cap capacitat d¡¯empatia ni pel territori ni pel medi ambient ni pels seus habitants? De la m¨¤ de la plataforma ve?nal ¡°Una altra pla?a Lesseps ¨¦s possible¡± vaig posar en pr¨¤ctica les meves idees sobre participaci¨® ciutadana i codisseny de l¡¯espai p¨²blic, perqu¨¨ crec que no es poden dissenyar places sense el seu rostre ciutad¨¤ i sense debat. Les pol¨ªtiques p¨²bliques o neixen i es fan al carrer, o tard o d¡¯hora s¡¯hi estavellen. Com m¨¦s alta ¨¦s l¡¯ambici¨® d¡¯inter¨¨s general, m¨¦s avall has d¡¯anar a buscar el suport entre les bases.

P. Des del 2010 fins avui, i amb el moviment 15-M mentrestant, ha passat poc temps, per¨° resulta paradoxal que ara els antisistema siguin la ultradreta. Un altre s¨ªmptoma que cal comen?ar de nou?

R. Precisament perqu¨¨ va existir el 15-M, aqu¨ª no tenim aquest tipus de mobilitzaci¨® de la ultradreta. A les places van ser moltes les persones que es van comprometre amb la idea que una altra democr¨¤cia era possible. Es va construir un imaginari col¡¤lectiu cr¨ªtic, una gran universitat popular que ha deixat el llist¨® tan alt que fins i tot els nous pol¨ªtics es queden moltes vegades sense assolir-lo. El 15-M va ser escola de resist¨¨ncies i corresponsabilitzaci¨® amb el futur de les nostres ciutats i ¨¦s l¡¯inici del proc¨¦s destituent actual. Els mitjans de comunicaci¨® ho podran recon¨¨ixer o no, per¨° l¡¯arquitectura estatal actual s¡¯enfonsa. L¡¯Estat espanyol, tal com ara el coneixem, est¨¤ en situaci¨® estructural de col¡¤lapse. Es mant¨¦ encara dempeus, per¨° sense cap capacitat de c¨¤rrega i, per tant, incapa? de resoldre les necessitats socials m¨¦s urgents.

P. El 2003 va participar en la creaci¨® de l¡¯Institut Cartogr¨¤fic de la Revolta (ICR), que, segons proposen, servir¨¤ per recon¨¨ixer els moviments de salut pol¨ªtica a Catalunya.

R. L¡¯ICR va ser en l¡¯inici l¡¯intent de creaci¨® de contrainstitucions ciutadanes davant de les institucions administratives actuals. Tenim un Institut Cartogr¨¤fic de Catalunya i un Institut d¡¯Estad¨ªstica de Catalunya. Un radiografia i fa visible la realitat f¨ªsica del territori, i l¡¯altre acumula dades de la poblaci¨®. Per¨° no hi ha interacci¨® entre ells. Com influeix la realitat d¡¯un territori en la configuraci¨® social de les seves lluites? Qui decideix qu¨¨ preguntar a un territori? Qui dissenya les enquestes i amb quina finalitat? El mapa fa el m¨®n. I si el mapa el fa el poder, el m¨®n ser¨¤ el que el poder decideixi. L¡¯ICR neix per cartografiar el m¨®n des de la ciutadania i representar la constel¡¤laci¨® d¡¯aliances que hi ha entre les seves m¨²ltiples lluites.

P. Prepareu algun projecte?

R. Volem mostrar en una exposici¨® els abusos urban¨ªstics que s¡¯han produ?t a Barcelona a partir del treball d¡¯arxiu i defensa dels ve?ns de ja fa anys. Per a l¡¯ICR el proc¨¦s de realitzaci¨® d¡¯una cartografia ciutadana ¨¦s en si mateix una escola d¡¯an¨¤lisi cr¨ªtica de la realitat i un espai de polititzaci¨® de barris i col¡¤lectius.

P. Com traslladar aix¨° a un mapa cartogr¨¤fic dels museus a Barcelona?

R. Imagini¡¯s que f¨¦ssim un taller cr¨ªtic per visualitzar el conjunt de les activitats i exposicions dels museus al llarg de la seva exist¨¨ncia. Quins han estat els seus r¨¨dits socials reals, quant han invertit en programes p¨²blics i quant en adquisici¨® d¡¯obra. Qui eren en cada moment els membres de les juntes i les seves direccions, els patrons de les seves fundacions i els representants institucionals dels seus consorcis. S¡¯imagina mapejar els resultats de les indagacions ciutadanes i exposar-los en aquests museus? Es pot anar m¨¦s enll¨¤, mostrar els seus expedients administratius, els informes d¡¯intervenci¨®, els litigis legals per censura o acomiadaments improcedents. Fer de la seva realitat administrativa objecte de control p¨²blic, debat i exposici¨® muse¨ªstica.

P. El neoliberalisme ha aconseguit que els individus tinguem la sensaci¨® de viure en un buit hist¨°ric i que ens absentem de les preses de decisions importants en un pa¨ªs. Vost¨¨ ho ha denunciat en el seu llibre Revoltes, que va signar amb l¡¯ambient¨°leg Iago Otero. ?s per aix¨° que la figura del mediador ¨¦s tan important?

R. Entenc la figura del mediador com alg¨² que reconnecta les persones amb el seu entorn i els mostra la manera d¡¯activar-se col¡¤lectivament i de manera aut¨°noma. El mediador entre administraci¨®, territori i ciutadania estableix din¨¤miques on cada part posa el millor de si i realitza el que en dic ter¨¤pia institucional.

P. Ter¨¤pia institucional? Sona molt disruptiu.

R. Est¨¤ inspirada en els estudis del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles i del fil¨°sof franc¨¨s F¨¦lix Guattari. La psicoter¨¤pia institucional que proposen em serveix de base per reclamar als nostres governants que situ?n l¡¯administraci¨® p¨²blica i les persones que hi treballen en el centre de la seva atenci¨®. Sense processos d¡¯autocr¨ªtica i avaluaci¨® de les pol¨ªtiques i els protocols administratius que s¡¯han anat aplicant no ¨¦s possible seguir.

P. La fiscalia ja ha recordat en diverses ocasions a l¡¯Ajuntament de Barcelona que algunes de les seves actuacions urban¨ªstiques no respecten l¡¯inter¨¨s general.

R. En efecte, cal reaccionar i iniciar processos interns per analitzar quina concepci¨® de l¡¯inter¨¨s general s¡¯ha estat aplicant en aquests casos i debatre-ho amb objectivitat. Cal abocar les ll¨¤grimes de cada dol davant els errors comesos per la maquin¨¤ria politicoadministrativa i guardar aquests lacrimatoris col¡¤lectius per no repetir errors. Cal apostar per una administraci¨® que la ciutadania torni a sentir propera i pr¨°pia.

P. Barcelona pateix els efectes socials quan la cultura i les seves institucions s¡¯abandonen o es transformen en una cultura empresarial a seques, una actitud molt visible per la facilitat amb qu¨¨ els promotors privats utilitzen o lloguen els museus per fer caixa: el cas de la mostra de David Bowie al Museu del Disseny, Brian Eno a Santa M¨°nica, Bj?rk al CCCB...

R. Cert. Si deixem que a les nostres institucions culturals passi el mateix que en l¡¯espai de lliure mercat de compravenda d¡¯esdeveniments, perdem l¡¯espai estrat¨¨gic m¨¦s important per a la creaci¨® de pensament cr¨ªtic ciutad¨¤. La paraula cultura porta impl¨ªcita en la seva etimologia la idea de revolta i subversi¨®. Nom¨¦s les persones que perseveren en la seva condici¨® d¡¯¨¦ssers que s¡¯expressen a trav¨¦s de la cultura i gaudeixen d¡¯ella s¨®n ¨¦ssers lliures. Les administracions que intenten canalitzar tota aquesta for?a transformadora en ind¨²stria cultural s¡¯equivoquen. La revolta que aconsegueixi transformar l¡¯estat de les coses vindr¨¤ de la m¨¤ de la cultura o no vindr¨¤.

¡°La cultura ¨¦s el lloc estrat¨¨gic per forjar el canvi social¡±

P. El projecte de l'hotel del Palau de la M¨²sica no ha estat parat, tot i que l'alcaldessa, Ada Colau, defensa que aquestes finques tornin a la classificaci¨® d'equipament escolar que tenien abans de donar-los ¨²s hoteler.

R. Soc molt cr¨ªtica respecte a la incapacitat actual per anul¡¤lar definitivament el projecte de l'hotel del Palau. Vaig dimitir per denunciar la meva impot¨¨ncia com a regidora del districte davant dels interessos particulars dels promotors. No concebo que al llarg d'aquest mandat no aconsegueixin anul¡¤lar-lo. Si ¨¦s aix¨ª, desitjo que tinguin la humilitat de fer p¨²blic qui ho ha impedit i contribueixin aix¨ª a denunciar la indefensi¨® ciutadana davant de l'statu quo dels poders f¨¤ctics que segueixen movent-se al seu aire per l'Administraci¨®.

P. Per qu¨¨ creu que Colau no ha mantingut la regidoria de Cultura?

R. La cultura o ¨¦s comprom¨ªs amb el foment del pensament cr¨ªtic, o cau sempre en processos de buidament i banalitzaci¨®. Desconec per qu¨¨ el govern de Colau ha deixat Cultura en altres mans. ?s el lloc m¨¦s estrat¨¨gic per forjar canvis profunds en la nostra societat. La soluci¨® potser passaria per fomentar espais de creaci¨® aut¨°noms o h¨ªbrids per a la codecisi¨® administraci¨®-ciutadania. Aquesta era la proposta d'Alexander Kluge en el seu Manifest Barcelona de fa uns mesos a La Virreina, "fer de les nostres institucions culturals jardins de cooperaci¨®".

P. El conseller de Cultura Santi Vila ha cedit la seva cartera per anar-se'n a Empresa i Coneixement.

R. Ser¨¤ una bona ocasi¨® perqu¨¨ els ciutadans, el departament sencer i el nou conseller Llu¨ªs Puig inici?n una etapa d'autocr¨ªtica i ter¨¤pia institucional. Si ho fa, comptar¨¤ amb el suport de tots els que des de fa temps estem preocupats pel funcionament i la transpar¨¨ncia d'organismes en qu¨¨ participen les administracions p¨²bliques. Tamb¨¦ estarem al seu costat per reivindicar la import¨¤ncia de dotar la conselleria del pressupost que li correspon, i nom¨¦s ho aconseguirem si el Govern canvia la tend¨¨ncia a infravalorar el car¨¤cter subversiu i cr¨ªtic de la cultura a favor de la ind¨²stria cultural.

P. De quina manera la conversi¨® de Barcelona en ciutat tur¨ªstica impedeix la creaci¨® d'aquesta constel¡¤laci¨® d'espais de cultura aut¨°noms?

R. L'aposta de Barcelona pel monocultiu tur¨ªstic ha estat la manera com els poders econ¨°mics globals han influ?t en el poder institucional de la ciutat per afeblir la seva tradici¨® de ciutat rebel i d'activisme ve?nal. Molts ciutadans de Barcelona s¨®n v¨ªctimes del mercat immobiliari, mentre que alguns ens fan veure com a normal el que ¨¦s una terrible anormalitat: que l'habitatge sigui un b¨¦ de consum i no un dret al refugi i la intimitat. I ara es fan evidents els seus efectes negatius: pol¡¤luci¨®, saturaci¨® del transport p¨²blic i de molts carrers i places, impossibilitat de llogar a preus raonables, viol¨¨ncia immobili¨¤ria, p¨¨rdua de comer? de proximitat, gentrificaci¨® dels barris... En aquesta aposta pel monocultiu tamb¨¦ hem de situar els equipaments culturals que es van fer a partir de 1992 i que van despla?ar les inversions en continguts i programes p¨²blics a edificis i consorcis. Definitivament, la inversi¨® p¨²blica en cultura hauria d'estar condicionada pels informes vinculants d'un consell ciutad¨¤ i situar-se al centre del debat p¨²blic.