¡®Mandanga¡¯

La culpa ¨¦s de McNulty. Apurant la seva et¨ªlica micci¨® a les vies del tren a escassos segons del pas del comboi, assegura el policia de The Wire que anir¨¤ fins al final en un cas que l'espectador sap que perdr¨¤. Ell, tamb¨¦. Male?da ¨¨tica de la convicci¨® weberiana... En fi. Doncs jo, el mateix: nom¨¦s dos bitllets de cinc euros en una butxaca del tex¨¤ ras, el DNI a l¡¯emp¨¨l a l'altre, fora medalla d'or de naixement del coll, rellotge de quincalla, llibreta min¨²scula, retolador de tinta l¨ªquida i 50 euros, per si de cas, al mocass¨ª.

Amb la vida a mitja asta (aix¨ª en all¨° personal com en l'ofici), em dirigia al carrer m¨¦s perill¨®s de Barcelona; almenys, als anys 20 i 30 del segle passat. On va haver-hi la primera central el¨¨ctrica de la ciutat per donar llum p¨²blica el 1882 al proper passeig de Colom, en l'estret i curt carrer del Cid, les f¨¤briques van deixar el seu lloc quatre bordells amb prou feines 10 anys, els del 1890 al 1900. Des de les 10 del mat¨ª, tr¨¤fec continu. Llarga jornada per a les noies: de les 4 de la tarda a les 4 de la matinada; dues hores per sopar; 5 pessetes al dia i el 50% de les consumicions que arrenquin. Hi ha de tot: drogues, transvestits, macarrons, pinxos nacionals i de recent importaci¨®, fins i tot pinxos fugits del presidi de l'Illa del Diable¡­

Millor anar armat. I aqu¨ª, en ple carrer, enmig del Barri Xino, com va batejar aquesta zona el periodista Francesc Madrid en dos reportatges per El Esc¨¢ndalo, La Criolla. T¨¦ molt m¨¨rit ser el cau m¨¦s rutilant davant d'una compet¨¨ncia tan propera: a Cal Manco triomfen perqu¨¨ abunden les noies estrangeres que practiquen molt b¨¦ el franc¨¨s; fins i tot el revolt¨®s proletariat hi fa cua respectuosa de feligr¨¨s els caps de setmana. Parlen de 5.000 persones. S¨®n nom¨¦s tres pessetes. Hi ha una noia que en un dia, presumeix, ha arribat al mig miler de fel¡¤lacions. Per entrenar-les, els unten les genives de coca?na o els seus macarrons s'empastifen el penis amb mel en quantitats que aniran minvant¡­ A Can Sacrist¨¢n, a la vorera de davant de La Criolla, els transvestits, compet¨¨ncia a l'al?a, ofereixen, a m¨¦s de prostituci¨® pura i dura, m¨¦nages ¨¤ trois o el que anomenen ¡°quadres en viu¡±, escenes porno en qu¨¨ recreen l'actualitat sociopol¨ªtica en una Barcelona en ebullici¨® i extralimitada, accelerada entre els beneficis de la neutralitat de la Primera Guerra Mundial i l'Exposici¨® Internacional del 1929 i, despr¨¦s, enfebrada per la Rep¨²blica.

Per¨° La Criolla ¨¦s un dancing especial perqu¨¨ t¨¦ tot aix¨° i m¨¦s. Hi ha adolescents; anarquistes que conspiren i intercanvien bombes, entre ells Flor de Oto?o, mite transgressor, coca?n¨°man i homosexual; tamb¨¦ es poden comprar pistoles i la coca?na (¡°mandanga¡±, en diuen) ¨¦s de les m¨¦s pures (¡°mandanga chachi¡±): a 12,50 pessetes el gram. A Can Sacrist¨¢n, te la venen en caixes de llumins¡­

¡°La Criolla i Cal Sagrist¨¢ han donat m¨¦s fama internacional a Barcelona que la passada Exposici¨® Internacional i m¨¦s que el seu magn¨ªfic Museu Rom¨¤nic¡±, escriu Madrid el 1934. La Criolla ¨¦s una atracci¨® mundial: Simone Weil, Jean Genet, el Nobel Jacinto Benavente, el ¡°desbocat i entregat a tots els desordres¡± Joseph Kessel o George Bataille visiten i escriuen d'ell. ¡°Ens fa quedar molt b¨¦¡±, dir¨¤, sorneguer, Josep Pla. Pierre Mac Orlan ser¨¤ el m¨¦s prec¨ªs: ¡°La bogeria de la nit empesa fins a la desesperaci¨®¡±.

Em trobava jo enmig d'aquest ambient, des del tou sof¨¤ de casa i amb l'aire condicionat, gr¨¤cies a la lectura envolupant de La Criolla. La puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra), de Paco Villar, tamb¨¦ rigor¨®s autor de la hist¨°ria dels caf¨¨s de Barcelona o del mateix Barri Xino. Per¨° aqu¨ª es va creuar el record del male?t McNulty i la pru?ja period¨ªstica i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, en qu¨¨ els seus personatges, locals o forans, copiant els de la vida real, surten del Liceu i aborden la Tourn¨¦e des Grands Ducs: Villa Rosa i Can Sacrist¨¢n. I La Criolla, ¨¦s clar, pont entre els palaus i les cabanyes de la ciutat quan el turisme s'entenia com a prestigi i modernitat.

¡°Un no perd si no juga¡±, em repetia la frase tamb¨¦ de The Wire, que alternava amb una de David Bowie: ¡°No s¨¦ cap a on em dirigeixo, per¨° prometo que no ser¨¤ avorrit¡±. Estava tens, diguem: el bitllet de 50 euros estava enganxad¨ªssim, em suaven els peus una barbaritat mentre m'endinsava al carrer del Cid a l'hora de les bruixes. Per¨° d'all¨° de ¡°carrer¨® pudent¡± amb qu¨¨ el criticava Solidaridad Obrera, que reclamava la ¡°piqueta revolucion¨¤ria¡± per al barri, nom¨¦s quedava all¨° segon: potser la bomba de l'aviaci¨® italiana que va caure el 24 de setembre del 1938 just damunt de La Criolla va ajudar ja llavors a esponjar el carrer. Aquest solar, el del n¨²mero 10, ¨¦s avui un edifici fosc de tres plantes i uns baixos que ocupa una Escola Internacional de Teatre. Tot silenci¨®s i tancat. Davant mateix, el bar Touareg, baixos d'un bloc de sis pisos. Amb prou feines una taula ocupada per individus ¨¤rabs, molta andr¨°mina acumulada, algun cable penjant i una pantalla de plasma gran en la qual un, mit¨°man, vol veure una picada d'ullet al mirall transparent, el primer que va haver-hi a Barcelona, diuen, i que permetia als visitants il¡¤lustres de La Criolla veure sense ser vistos des del reservat de la casa.

Encallat a l'altura de la meitat del carrer, esquelet de balena met¨¤l¡¤lica, un edifici de la Seguretat Social, immens. Est¨¤ encatifat de cartrons, on dormitegen sis sensesostres; dos m¨¦s orinen alhora harm¨°nicament a cada extrem. Un altre disloqui burlesc: ara, amb el que segurament aqu¨ª mateix, el 1904, va ser el primer alberg nocturn pagat per l'Ajuntament, exclusivament per a homes: 75 llits, 15 c¨¨ntims la nit. La mateixa insalubritat.

Un jove, motxilla ben grossa, passeja dos gossos amb corretja ¨²nica: massa voltes al barri ja per no haver tornat a casa. No n'hi ha? Una dona sud-americana juga una partida impossible a les fosques amb el seu fill en una de les cinc taules de ping-pong del descampat-pla?a triangular que deixen el carrer del Cid i el Portal de Santa Madrona. Algun turista despistat passa rabent i alerta per escur?ar entre la Rambla i el Paral¡¤lel. Fa estona que no suo ni tinc por, m'impregna l'esperit del poema de Sagarra estampat en l'in¨¨dit llibre de signatures de La Criolla del 1930-1931 que incorpora Villar: ¡°Barreja de tristessa i d¡¯alegria / i sobre tot de molta olla, / no es pot negar que La Criolla / t¨¦ un cent per cent de poesia¡±. La roba estesa als balcons d'abans, ara s¨®n mitja dotzena de llen?ols: ¡°Salvem Drassanes. Cap m¨¦s hotel¡±. La protesta ¨¦s l'¨²ltima picada d'ullet de la nit i de la hist¨°ria: mandanga chachi.