L¡¯esquerra mariana

La proposta era original. Convertir la catedral de Barcelona en una escola de m¨²sica i en un economat era una melodia que recordava La marsellesa quan, fa nom¨¦s uns dies, la CUP va proposar l¡¯expropiaci¨® del gran temple de la capital. En la millor tradici¨® jacobina, es furtava al temple la seva finalitat. L¡¯espai per al poble rellevava en la tradici¨® el Culte a la Ra¨® o a l¡¯?sser Suprem. Robespierre es va prendre tan a la valenta els nous referents que va conduir personalment una gran process¨® cap a les Tulleries per inaugurar la nova religi¨®. Per¨° la veritat ¨¦s que despr¨¦s de grans cerim¨°nies, Notre-Dame va acabar convertida en un magatzem. I despr¨¦s retorn a la religi¨® veritable. Napole¨® la va utilitzar per passar a la hist¨°ria: es va coronar emperador amb les benediccions del papa Pius VII, despr¨¦s que el general Berthier hagu¨¦s empresonat uns anys abans el seu antecessor, Pius VI, que va morir en captivitat.

Tal com va mostrar l¡¯emperador, el poder i la for?a sempre acaben arraconant la ra¨®. Primer va derrotar militarment els Estats Pontificis, despr¨¦s va fer presoner el Papa i finalment es va fer coronar emperador pel seu successor, Pius VII, a Notre-Dame. Una catedral sempre ¨¦s una catedral i un emperador sempre ¨¦s un emperador. Sant Isaac de Dalm¨¤cia no va deixar mai de ser un temple de refer¨¨ncia a Leningrad, tot i que el monumental Esperit Sant va ser substitu?t per un gegantesc p¨¨ndol de Foucault despr¨¦s de la Revoluci¨® bolxevic.

Els canvis de credo s¨®n un instant en l¡¯eternitat de la hist¨°ria. Els capells frigis van substituir per poc temps les mitres a Notre-Dame, per¨° de la Revoluci¨® del 1789 queden grans llegats fruit del combat contra aquests poders espirituals tan terrenals: la nacionalitzaci¨® i confiscaci¨® de les terres de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, la legalitzaci¨® del divorci i la supressi¨® de la potestat eclesi¨¤stica de recaptar i fixar impostos. Alguns pa?sos han trigat segles en el seu aggiornamento laic. A Espanya, la transici¨® a la democr¨¤cia va n¨¦ixer amb el pecat original d¡¯uns acords entre l¡¯Estat i la Santa Seu que consagren una s¨¨rie de privilegis del catolicisme. L¡¯esquerra governant durant anys ha estat incapa? de revertir uns pactes que tenen condici¨® de tractat internacional. Ni Alfonso Guerra, en la seva versi¨® m¨¦s descamisada, va tocar una coma d¡¯aquest text predemocr¨¤tic.

Per aix¨°, m¨¦s que convertir la catedral de Barcelona en un monument contra la ¡°gentrificaci¨® i massificaci¨® tur¨ªstica¡±, com afirmava la proposici¨® de la CUP de Ciutat Vella; m¨¦s que dir que l¡¯edifici ¡°est¨¤ en des¨²s espiritual i religi¨®s per al qual estava destinat¡±, com afegia el text anticapitalista; potser l¡¯esquerra incorrupta, com el bra? de Santa Teresa, s¡¯hauria de posar a treballar i deixar-se de preocupar per la crisi del catolicisme i, per descomptat, oblidar-se de condecorar amb la medalla d¡¯or de la ciutat la Mare de D¨¦u del Roser, cosa que el passat mes de maig va fer l¡¯alcalde podemita de Cadis, Jos¨¦ Mar¨ªa Gonz¨¢lez Kichi. Pel que sembla, encara que cada vegada s¨®n menys els ciutadans que es confessen cat¨°lics, la devoci¨® mariana creix sorprenentment entre l¡¯esquerra anticapitalista espanyola. ?s aquesta manera tan ben tra?ada en el personatge machadi¨¤ de Don Guido, que deu ser sant i senya dels regidors socialistes i de Ciutadans que van decidir, a m¨¦s de Podem, secundar amb els seus vots l¡¯espiritual iniciativa del Partit Popular gadit¨¤.

En canvi, s¨ª que s¨®n rellevants iniciatives com la de l¡¯Ajuntament de Badalona, que ha utilitzat una sent¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea ¨Cque obligava una escola cat¨°lica de Getafe (Madrid) a abonar els impostos corresponents a unes obres¨C per reclamar el pagament de l¡¯IBI als locals eclesi¨¤stics de la ciutat que s¡¯utilitzen per a activitats econ¨°miques. L¡¯associaci¨® Europa Laica quantifica en 2.000 milions d¡¯euros el que l¡¯Estat deixa d¡¯ingressar en concepte d¡¯exempcions d¡¯impostos a l¡¯Esgl¨¦sia, dels quals l¡¯IBI suposaria uns 700 milions. Des del 2003 la jerarquia cat¨°lica ha inscrit 4.500 propietats al seu nom, sense publicitat i sense pagar impostos, per la gr¨¤cia de la reforma de la llei hipotec¨¤ria del 1998, sota l¡¯aznarat. Cal comen?ar la casa pels fonaments, denunciar els acords amb la Santa Seu i deixar que si les h¨°sties porten gluten o no sigui una q¨¹esti¨® que nom¨¦s inquieti el Vatic¨¤ dicasteri pel Culte Div¨ª i la Disciplina dels Sacraments.