L¡¯actor Martin Landau mor als 89 anys

Martin Landau, un dels actors nord-americans amb una traject¨°ria m¨¦s extensa, va morir dissabte als 89 anys. L'int¨¨rpret havia estat hospitalitzat al Ronald Reagan UCLA Medical Center de Los Angeles, on ha patit "complicacions inesperades" que li han causat la mort, segons el seu representant. Landau va guanyar l'Oscar el 1995 gr¨¤cies a la seva interpretaci¨® d'un decr¨¨pit Bela Lugosi a?Ed Wood, de Tim Burton, el biopic de, possiblement, el pitjor director de la hist¨°ria. L'honor li va arribar 45 anys despr¨¦s d'haver debutat al cinema a?Perseguit per la mort, d'Alfred Hitchcock, en la qual encarnava la m¨¤ dreta de James Mason, un assass¨ª que perseguia Cary Grant, i que arriba a la m¨¤xima cota de sadisme trepitjant-li els dits de la m¨¤ mentre el protagonista penja del mont Rushmore.

Nascut en una fam¨ªlia d'immigrants jueus a Brooklyn el 1928, Landau va comen?ar a treballar ben aviat, amb 17 anys, tot i que no en l'actuaci¨®, sin¨® com a caricaturista i dibuixant al diari New York Daily News. Cinc anys despr¨¦s va deixar el diari per ser actor. Durant un temps es va guanyar la vida en petits teatres i fins i tot a l'off Broadway. El 1955 va decidir presentar-se a les proves per ingressar al llegendari Actors Studio. En la convocat¨°ria hi va haver 2.000 sol¡¤licituds i nom¨¦s dos actors van aconseguir que els acceptessin: ell i Steve McQueen. A l'escola d'interpretaci¨® de Lee Strasberg Landau es va fer amic d'un altre mite del cinema,?James Dean (m¨¦s tard Landau va fer classe a la sucursal de l'Actors Studio a Los Angeles i el seu alumne m¨¦s brillant va ser Jack Nicholson).

Aquell any va debutar a Broadway, i el seg¨¹ent a la televisi¨®, fins que el 1959 va apar¨¨ixer en dues pel¡¤l¨ªcules: una sobre la guerra de Corea titulada La cima de los h¨¦roes, i la ja esmentada Perseguit per la mort. Malgrat haver rodat amb Hitchcock, la seva carrera va seguir amb m¨¦s for?a a la televisi¨®, i la va compaginar amb petits papers, com el de Caif¨¤s a?La historia m¨¢s grande jam¨¢s contada?i el de Rufio a?Cleopatra.

Encara que era la primera opci¨® per interpretar el senyor Spock a?Star Trek (va rebutjar l'oferta), no va ser aquesta la s¨¨rie que li va donar la fama, sin¨® una d'espies, Missi¨®: Impossible, amb la qual es va fer popular¨ªssim donant vida a Rollind Hand, el mestre de la disfressa. Al principi no havia de ser el protagonista, per¨° desavinences contractuals amb l'estrella de la s¨¨rie, Steven Hill, i l'afecte del p¨²blic, van fer que els productors el pugessin de categoria. Tres anys despr¨¦s, el 1969, va ser ell el que se'n va anar. Segons el seu contracte, havia de cobrar el mateix salari que l'int¨¨rpret m¨¦s ben pagat. Per¨° quan van fitxar Peter Graves, els productors li van prometre al nouvingut que guanyaria m¨¦s que Landau. Resultat: Landau i la seva dona, la tamb¨¦ actriu Barbara Bain, van deixar Missi¨®: Impossible, despr¨¦s que ell guany¨¦s un Globus d'Or i fos dues vegades candidat als Emmy.

I va seguir a la televisi¨®, en s¨¨ries com The Outer Limits, Bonanza, Espai: 1999 (producci¨® brit¨¤nica on Landau i Bain es van tornar a lluir amb personatges amb continu?tat), Colombo o S'ha escrit un crim, que combinava amb papers secundaris en pel¡¤l¨ªcules com Ara em diuen Sr. Tibbs.

A inicis dels vuitanta se'l considerava un actor amb talent per¨° sense feina, i oblidat pel p¨²blic. Per¨° el 1983 va tornar a la petita pantalla amb la com¨¨dia Buffalo Bill i als escenaris teatrals amb Dr¨¤cula, i aquesta lenta ascensi¨® va esclatar el 1988 amb?Francis Ford Coppola gr¨¤cies a Tucker: L'home i el seu somni, que li va valer la seva primera candidatura a l'Oscar i el seu segon Globus d'Or. L'any seg¨¹ent va repetir candidatura a l'Oscar encarnant el marit ad¨²lter de?Delictes i faltes, de Woody Allen.

Un lustre m¨¦s tard, quan s'acabava de divorciar, per fi va obtenir el guard¨® de Hollywood ¨Ci el tercer Globus d'Or¨C per ressuscitar Bela Lugosi a?Ed Wood. En moltes entrevistes Landau assegurava que se sentia molt a prop d'aquest Lugosi desesperat per treballar, perqu¨¨ ell justament havia patit el mateix.

Landau va comen?ar aix¨ª una altra carrera gloriosa, amb t¨ªtols com City Hall: l'ombra de la corrupci¨®, Edtv, Rounders, la pel¡¤l¨ªcula d'Expedient X, The Majestic, City of Ember, Hollywood: departament d'homicidis o la s¨¨rie Sin rastro, amb la qual va obtenir dues candidatures m¨¦s als Emmy. Entre els seus ¨²ltims treballs destaquen la seva volta al m¨®n de Burton a?Frankeweenie, El s¨¦quito?¨Ctant la s¨¨rie com la pel¡¤l¨ªcula¨C i Remember, d'Atom Egoyan, l'¨²ltima estrena en qu¨¨ se l'ha pogut veure a Espanya (diverses de les seves ¨²ltimes pel¡¤l¨ªcules no han arribat a les nostres pantalles). Deixa per estrenar a tot el m¨®n Without Ward, un drama de ci¨¨ncia-ficci¨®. Amb un posat distingit, alt, Martin Landau va actuar bona part de la seva vida amb perruqu¨ª.