La pudor d¡¯Interior

Les clavegueres fan pudor i, si s¨®n de l'Estat, encara m¨¦s. Per¨° en fan des de fa molt de temps, no les hem descobertes ara, com sembla que es despr¨¨n de veure Las cloacas de Interior, el documental em¨¨s aquest dimarts per TV3 ¨Cl¨ªder d¡¯audi¨¨ncia a Catalunya amb 766.000 espectadors¨C i que va generar una forta expectaci¨® davant la negativa de qualsevol cadena estatal, sigui p¨²blica o privada, a incloure'l en la seva programaci¨®. La psicologia ha determinat fa un bon temps que la prohibici¨® augmenta el desig i aix¨° ¨¦s el que ha passat en certa manera amb aquesta cinta, de gaireb¨¦ 85 minuts, produ?da i dirigida per Jaume Roures, home fort de Mediapro.

El relat del documental encaixa com l'anell al dit en el discurs independentista en un moment d'exaltaci¨® pol¨ªtica com el que viu Catalunya, a compte de la guerra bruta que des de fa d¨¨cades fa servir el Ministeri de l'Interior i que ha acabat afectant alguns dels l¨ªders pol¨ªtics catalans. El PSOE i el PP s¨®n la mateixa merda, ve a dir el documental, per utilitzar una frase habitual dels antisistema.

La columna vertebral de la cinta s¨®n les gravacions secretes entre els llavors ministre de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, i director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, difoses per Publico.es, el diari digital que controla Roures. Els periodistes Patricia L¨®pez i Carlos Enrique Bayo relaten al llarg del documental les lluites internes al Ministeri de l'Interior i dibuixen una teranyina que acaba atrapant l'espectador en la confusi¨®. ?s una coctelera on caben una s¨¨rie d'episodis foscos de les darreres d¨¨cades, uns m¨¦s que d'altres: des de la guerra bruta contra ETA fins a l'¨¤tic d'Ignacio Gonz¨¢lez (expresident de la Comunitat de Madrid), el petit Nicol¨¢s, el dinar de La Camarga, l'assetjament a la doctora Pinto, els comptes a l'estranger de la fam¨ªlia Pujol o el compte fals a Su?ssa de l'exalcalde Xavier Trias.

"?s l'esc¨¤ndol m¨¦s gran de la democr¨¤cia", proclama el periodista Bayo en un exercici de magnificaci¨® sobre l'espionatge i la difusi¨® de not¨ªcies falses de l¨ªders pol¨ªtics catalans coincidint amb el desafiament secessionista. Segurament les fam¨ªlies de Lasa i Zabala i la de Segundo Marey no comparteixen aquest diagn¨°stic.

?s un documental de part, sense embuts, que dibuixa dos b¨¤ndols i esquiva certes normes obligades del periodisme, com el fet de contrastar les greus acusacions que es formulen. El documental acaba sense escoltar cap veu en off justificant les abs¨¨ncies: ¨¦s que ni tan sols s'ha intentat. A una banda, uns policies honestos, com el comissari Marcelino Mart¨ªn Blas, cap d'Afers Interns entre el 2012 i el 2015, font d'informaci¨® de determinats periodistes. Confessa sense rubor que no sap com funciona una gravadora, per¨° s¨ª que va visitar el fiscal Emilio S¨¢nchez Ullled per demanar un escorcoll a la seu de Converg¨¨ncia sense cap informaci¨® que ho justifiqu¨¦s.

A l'altra banda, comissaris aliats amb el mal i periodistes al seu servei que difonen not¨ªcies falses per destruir els adversaris pol¨ªtics, una realitat innegable. Per¨° el documental posa al mateix sac la captura de pantalla dels comptes de l'expresident Pujol, la mare superiora i els fills, una not¨ªcia que va provocar la confessi¨® hist¨°rica de qui havia estat molt honorable i va acabar admetent ser un defraudador fiscal.

La cinta no revela cap fet desconegut, per¨° no per aix¨° deixa de tenir el seu inter¨¨s a endre?ar i presentar, un darrere l'altre, episodis sabuts sobre la pudor de les clavegueres d'Interior que ara ressuscita en el compte enrere de l'1 d'octubre. "Fins que van venir a buscar-me a mi", diuen, diuen, diuen.