?ngels Margarit: ¡°Tindr¨¦ una cura especial dels nostres creadors¡±

?ngels Margarit (Terrassa, 1960), nova directora del Mercat de les Flors des de principis d¡¯any, est¨¤ plet¨°rica. Els seus ulls verds resplendeixen m¨¦s que mai i parla amb entusiasme. La ballarina i core¨°grafa comen?a les vacances d¡¯estiu, per¨° t¨¦ el cap ple de projectes. ?s una persona obsessiva i treballadora la ment de la qual sempre est¨¤ funcionant. Descansar¨¤ uns dies, per¨° tamb¨¦ viatjar¨¤ a Berl¨ªn, a un festival de dansa. L¡¯agenda de Margarit ¨¦s plena de viatges per Portugal, Alemanya, Fran?a i Dinamarca a la recerca de companyies per programar.

Pregunta. Com es troba d¡¯¨¤nims en aquesta nova etapa professional?

Resposta. Contenta d¡¯estar en el moment en qu¨¨ estic. El fet d¡¯haver estat triada com a directora del Mercat de les Flors ¨¦s un triomf personal, i a m¨¦s percebo que a la professi¨® li ha agradat la meva elecci¨®, i aix¨° ¨¦s un est¨ªmul. Soc una d¡¯ells, i aix¨° ens ajudar¨¤ a entendre¡¯ns.

P. L¡¯espanta la responsabilitat?

Els altres teatres no programen prou dansa i llavors el p¨²blic de cl¨¤ssic i de flamenc no troba el que li agrada i es queixa. No ¨¦s culpa del Mercat

R. No, si no, no m¡¯hauria presentat al concurs per ser directora del Mercat de les Flors, per a mi ¨¦s un repte personal que em motiva, m¨¦s encara quan hereto el gran treball que ha fet el meu predecessor, Cesc Casades¨²s, que ha situat el Mercat com un dels espais esc¨¨nics de refer¨¨ncia a Europa.

P. Quina ser¨¤ la seva pol¨ªtica?

R. Seguir les bases creades per Casades¨²s pel que fa a programes pedag¨°gics i programaci¨® de grups internacionals. I molt especialment em centrar¨¦ en la creaci¨® d¡¯una musculatura forta que ajudi els nostres core¨°grafs i ballarins, als quals la crisi ha castigat durament. Moltes companyies han hagut de tancar i d¡¯altres s¡¯han reinventat, per¨° no ha estat un cam¨ª f¨¤cil. El meu projecte seria poder restablir la for?a i la projecci¨® de qu¨¨ han gaudit els nostres grups de dansa contempor¨¤nia.

P. Com ho aconseguir¨¤?

R. Tinc diverses idees, una d¡¯elles ¨¦s crear una xarxa que fomenti les actuacions dels nostres artistes en els diferents teatres de Catalunya, per¨° tamb¨¦ m¡¯agradaria que aquesta xarxa s¡¯estengu¨¦s a la resta de la pen¨ªnsula i es produ¨ªs un intercanvi d¡¯actuacions, i aix¨ª con¨¨ixer el treball de grups de Madrid, Val¨¨ncia, el Pa¨ªs Basc i Andalusia, i que aquestes comunitats coneguin el nostre. Seria un relaci¨® flu?da que enriquiria tothom.

P. I qu¨¨ m¨¦s?

R. Una altra idea ¨¦s el que anomeno c¨¨l¡¤lula. Hem d¡¯estudiar la manera que els nostres creadors ide?n peces de gran format i per a aix¨° ajudar-los des del Mercat facilitant-los ballarins. Els core¨°grafs no poden mantenir companyies nombroses i m¡¯agradaria trobar la f¨®rmula per facilitar-los els int¨¨rprets, ¨¦s a dir, una estructura m¨°bil de ballarins que s¡¯adapt¨¦s a cada creador. Els ballarins tindrien feina i els core¨°grafs podrien portar a terme els seus projectes.

P. Troba a faltar ballar?

R. Encara no he tingut temps. Fa poc, a Lleida, vaig ballar en la meva obra Capricis. El que porto pitjor com a directora del Mercat de les Flors ¨¦s estar asseguda en un despatx. Intento contrarestar la immobilitat amb classes de ioga. A m¨¦s, cada mat¨ª, des de sempre, faig el meu propi entrenament. Necessito moure¡¯m.

P. Pensa sovint en els seus ¨¨xits com a ballarina?

R. A vegades, sobretot amb els solos, cada un t¨¦ la seva pr¨°pia vida i em desperten milers de sensacions i records. Potser el m¨¦s entranyable ¨¦s Nom¨¦s per a habitaci¨® d¡¯hotel, de 1989: ¨¦s una pe?a que vaig ballar en diferents habitacions d¡¯hotel i que va marcar una evoluci¨® en el meu llenguatge coreogr¨¤fic. Tamb¨¦ tinc bons records de Corol¡¤la, de 1992, o de Peces mentideres, del 2000. Aquests solos ja formen part de la meva vida com a artista i com a dona, en tant que cada un d¡¯ells est¨¤ marcat per les meves experi¨¨ncies vitals.

P. En quin punt est¨¤ la seva companyia Mudances?

R. Ara far¨¤ un parell de bolos que tenia contractats i es dissoldr¨¤. Amb la companyia tamb¨¦ he viscut experi¨¨ncies ¨²niques.

P. Li fa mal?

R. Mudances ha estat la meva vida, m¡¯ha donat grans satisfaccions, per¨° ara la meva prioritat ¨¦s una altra. No ¨¦s un adeu definitiu, ¨¦s un fins despr¨¦s. No puc citar una sola coreografia coral amb la companyia perqu¨¨ totes tenen el seu significat, per¨° potser les m¨¦s estimades per mi s¨®n Kolbebasar, de 1988, i Capricis, del 2013. En algunes coreografies tinc la sensaci¨® que em vaig avan?ar al meu temps. He estat una creadora inquieta, he viatjat molt, he intentat veure com evolucionava la dansa contempor¨¤nia a la resta d¡¯Europa i crec que aix¨° em va donar una visi¨® molt ¨¤mplia i rica a l¡¯hora de realitzar les meves pr¨°pies peces. Sempre he envejat la manera de funcionar dels centres coreogr¨¤fics de Fran?a. Per¨° no vull somiar, tenim una realitat, i ¨¦s amb aquesta realitat que estic disposada a treballar.

P. Creu que una ciutat com Barcelona t¨¦ la programaci¨® de dansa necess¨¤ria?

R. No, el Mercat de les Flors, sense voler-ho, s¡¯ha erigit en el responsable de la programaci¨® de dansa de la ciutat, per¨° ¨¦s perqu¨¨ el Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya i els teatres privats no programen prou dansa, i llavors resulta que el p¨²blic de cl¨¤ssic i de flamenc no troba el seu espectacle ideal i es queixa. Per¨° aix¨° no ¨¦s culpa de la programaci¨® del Mercat.

P. Estem a punt d¡¯acabar el Grec. Qu¨¨ li ha semblat l¡¯oferta de dansa?

R. M¡¯ha interessat molt el que ha programat l¡¯actual director del Grec, Francesc Casades¨²s, com ara la inauguraci¨® a c¨¤rrec del Jacopo Godani/Dresden Frankfurt. Em va semblar un espectacle ideal per comen?ar el festival, una pe?a per a tots els p¨²blics i de 70 minuts de durada, la mesura justa per a una obertura de festival. Despr¨¦s, tamb¨¦ m¡¯han subjugat els treballs de dos creadors grecs: The Great Tamer, de Dimitris Papaioannou, i Cementary, de Patricia Apergi: tots dos m¡¯han resultat molt interessants.

P. Coneix el nou conseller de Cultura, Llu¨ªs Puig?

R. Vaig coincidir amb ell fa anys a Esterri d¡¯?neu en un festival de dansa, per¨° no, encara no el conec.

P. La inquieta la situaci¨® pol¨ªtica actual?

R. No, li tinc respecte, per¨° no m¡¯inquieta.

P. Recentment, Leo Sorribas i El¨ªas Garc¨ªa, els impulsors de l¡¯IBStage a Barcelona, han creat la companyia de dansa cl¨¤ssica, Ballet de Catalunya, amb seu a Terrassa. Qu¨¨ li sembla?

R. Crec que una companyia ¨²nicament de cl¨¤ssic no t¨¦ sentit en l¡¯actualitat, ja que, cada vegada m¨¦s, les grans companyies de dansa cl¨¤ssica d¡¯Europa amplien el seu repertori amb dansa contempor¨¤nia. S¡¯ha de captar un p¨²blic m¨¦s nombr¨®s. Aqu¨ª no hem tingut tradici¨® en aquest tipus de companyies, em sembla a hores d¡¯ara una empresa molt valenta.

P. Qu¨¨ far¨¤ per vacances?

R. Me n¡¯anir¨¦ a un poblet del Bages a la casa de la meva fam¨ªlia, amb la meva parella i les meves dues filles. M¡¯agrada compartir amb elles el temps lliure: els agrada la dansa, s¨ª, per¨° no per dedicar-s¡¯hi, els apassiona molt m¨¦s la m¨²sica. Tamb¨¦ dedicar¨¦ temps a llegir, per¨° el que em fa m¨¦s feli? quan estic en aquesta casa ¨¦s passar temps en un petit hort, no hi faig tasques de plantar verdures ni jardineria, per¨° ¨¦s un lloc ideal per pensar. En aquest hort he pensat les meves millors coreografies des dels temps remots de 1981, quan estava amb Heura i vam crear Temps al biaix. I crec que ara em seguir¨¤ donant bones idees.

?ngels Margarit s¡¯acomiada i se¡¯n va muntada en la seva moto, perdent-se entre el tr¨¤nsit de Barcelona com un meteor, plena d¡¯ambiciosos projectes i, aparentment, amb tota la for?a per dur-los a terme.