Reviure el Mediterrani

?s indubtable que Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer (1888-1961) mereix un lloc assenyalat entre les recuperacions d¡¯autors i obres arraconats o poc llegits que havien quedat en un segon terme o, senzillament, fora del c¨¤non establert durant la postguerra. Autors i obres que ens estan ajudant a llegir ¡ªi a repensar¡ª la tradici¨® en prosa de l¡¯¨²ltim segle i mig sense la cotilla de la dicotomia modernisme/noucentisme (que no deixa de tenir una validesa parcial i limitada que tampoc cal negar). Nicolau no ser¨¤, segurament, l¡¯¨²ltim d¡¯aquesta revifada que ha servit per posar en circulaci¨® escriptors com Eduard Girbal Jaume, C¨¨lia Su?ol, Juli Vallmitjana o Eugeni Xammar, per citar-ne uns pocs, i tamb¨¦ per ampliar el focus sobre el valu¨®s conjunt de l¡¯obra de Caterina Albert i Prudenci Bertrana, que havien quedat redu?ts a autors de sengles lectures obligat¨°ries (Solitud i Josafat).

La llarga i rellevant traject¨°ria pol¨ªtica de Nicolau en l¡¯agitada vida pol¨ªtica catalana i espanyola de la primera meitat del segle XX, aix¨ª com el fet que la seva obra sigui de car¨¤cter assag¨ªstic i, en part, erudit, podrien induir a pensar que es tracta d¡¯un escriptor menor i ocasional. D¡¯entrada, ho desmenteix el fet que, fil¨°leg apassionat i humanista de cap a peus, no va interrompre mai el ritme de publicaci¨® malgrat les responsabilitats pol¨ªtiques que va exercir sovint tant a Espanya com a l¡¯exili, i tamb¨¦, fins i tot, per compte del govern de M¨¨xic. Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, va saber sortir de l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic estricte tot publicant monografies divulgatives i escrivint als diaris. El resultat ¨¦s una obra ¨¤mplia, diversa i ambiciosa de la qual, en l¡¯¨²ltima d¨¨cada, s¡¯han editat un parell de reculls d¡¯escrits pol¨ªtics i period¨ªstics, l¡¯epistolari amb Joan Coromines, l¡¯evocaci¨® de mestres i amics Caliu i una magn¨ªfica biografia de Pere Abelard.

Ara, El pont de la mar blava (1925) posa la cirereta del rescat de Nicolau d¡¯Olwer amb un llibre memorable, que arriba en l¡¯acurada i bella edici¨® que n¡¯ha fet Adesiara. Publicat primer en forma de reportatges a diversos diaris i revistes, aquest ¡°carnet de ruta¡± recull les notes i impressions dels viatges que, durant l¡¯exili a causa de la dictadura de Primo de Rivera, Nicolau va fer a Tun¨ªsia, Sic¨ªlia i Malta seguint les petjades de Ramon Muntaner i la seva Cr¨°nica, que aleshores era un dels seus objectes d¡¯estudi. Per¨° El pont de la mar blava ¨¦s molt m¨¦s que una simple evocaci¨® de la pres¨¨ncia catalana al Mediterrani, perqu¨¨ Nicolau, que coneix b¨¦ la hist¨°ria, observa amb ulls atents i curiosos el present de les ciutats i els paisatges que visita. El seu extraordinari cabal de coneixements, des del m¨®n grecollat¨ª al medieval, es posa aqu¨ª al servei d¡¯un retrat poder¨®s de la diversitat cultural de la Mediterr¨¤nia: grecs, cartaginesos, romans, bizantins, normands, jueus, musulmans, catalans, venecians, genovesos, anglesos... Aix¨ª, aquestes p¨¤gines es converteixen en un apassionant recorregut per pobles i ciutats vius o desapareguts, reconstru?ts o somorts i decandits: Siracusa, Cartago, Kairuan, La Valetta, Messina, Castrogiovanni, Palerm. Un Mediterrani de ciutats, marcat per la guerra ¡ªsuggestives p¨¤gines sobre Malta, ¡°museu vivent de l¡¯art de la fortificaci¨®¡±¡ª, per¨° tamb¨¦ per la cultura i l¡¯art, en qu¨¨ tots els pobles deixen alguna empremta.

Nicolau captura per la netedat de la seva prosa. No t¨¦ els focs artificials de la d¡¯Eugeni d¡¯Ors, ni l¡¯adjectivaci¨® vistosa i llampant de la de Josep Pla o Josep Maria de Sagarra, per¨° ¨¦s efica? i precisa, i sap ser sensual quan descriu antigues escultures femenines. L¡¯origen period¨ªstic i la brevetat no priven El pont de la mar blava d¡¯assolir una profunditat i un rigor assequibles que fan pensar en una obra de refer¨¨ncia com El Danubi, de Claudio Magris. I, com sovint en Nicolau, el neguit de l¡¯exili ronda sempre a la vora: aquesta edici¨® reprodueix la segona, de 1945, impresa a M¨¨xic a partir d¡¯un exemplar de la primera salvat per un soldat republic¨¤. Al pr¨°leg, escrit a M¨¨xic DF, Nicolau remarca la paradoxa que el seu llibre de viatges s¡¯hagi convertit en un ¡°llibre de guerra sense esperar-ho¡±, perqu¨¨ molts dels llocs visitats als anys vint han estat teatre dels combats de la Segona Guerra Mundial, i es pregunta si no hauran quedat convertits en ru?nes. Un llibre bell, commovedor i molt actual.