M¨¤quines de produir afectes

L'actual ha abusat del concepte d¡¯arxiu, per¨° la veritat ¨¦s que aquesta no ¨¦s una moda dels ¨²ltims 20 anys, sin¨® que recorre la hist¨°ria per enfonsar les arrels m¨¦s profundes en el pensament alemany de principis del segle XX. El 1925, l¡¯historiador de l¡¯art Abraham Moritz Warburg va proposar un model epistemol¨°gic basat en la hist¨°ria com a record. Instal¡¤lat a Hamburg entre 1928 i 1929, i despr¨¦s de rebre l¡¯alta de la cl¨ªnica psiqui¨¤trica Bellevue de Kreuzlingen, a l¡¯id¨ªl¡¤lic llac Constanza, es va dedicar a elaborar el seu Atles Mnemosyne, que va compondre amb plafons grisos sobre els quals, minuciosament, enganxavaimatges que extreia de diaris, mapes, reproduccions de gravats, murals i pintures. A trav¨¦s d¡¯aquests agrupaments, que encap?alava amb un ep¨ªgraf textual, proposava noves formes de pensar i concebre la realitat. Va morir sense haver-lo concl¨°s.

Amb Aby Warburg, la hist¨°ria de l¡¯art va passar a ser un arxiu ic¨°nic, relativista, un ¡°llibre-laberint¡±, com el va anomenar Borges, el valor relacional del qual estava fora de qualsevol ordre lineal i finit. Walter Benjamin tamb¨¦ es va interessar pel m¨¨tode arxiv¨ªstic com a an¨¤lisi cultural. Va emprendre el seu projecte Das Passagen-Werk (Llibre de Passatges) el 1927, el qual va prosseguir amb interrupcions entre 1930 i 1934, i ja m¨¦s sistem¨¤ticament el 1937. El fil¨°sof berlin¨¨s va morir el 1940 i va deixar el seu text orfe i inacabat. Hi va haver molts m¨¦s arxivers: Eug¨¨ne Atget, August Sander, Karl Blossfeldt i els dadaistes Hannah H?ch i Marcel Duchamp, aquest ¨²ltim amb el seu Bo?te-en-valise (1935-1941), del qual va fer c¨°pies ¨²niques que va vendre a amics i col¡¤leccionistes.

L¡¯arxiu ¨¦s avui un mitj¨¤ de mitjans, al nivell de l¡¯escultura o la pintura, no nom¨¦s perqu¨¨ permet elaborar una arqueologia diferent, tamb¨¦ perqu¨¨ en mans de l¡¯artista pot ser una eina de canvi social, una xarxa tecnocultural, un ¨ªndex i, estranyament tamb¨¦, un homenatge. Cartografia de la mem¨°ria ¨¦s aix¨° ¨²ltim, un ¡°memor¨¤ndum exquisit¡± desplegat ara a Estrany & De la Mota en fam¨ªlies d¡¯imatges i objectes que s¡¯interconnecten i xoquen.

In absentia, Antoni Estrany ¡ªtraspassat al febrer¡ª ha elaborat, amb la seva companya i cotitular de la galeria, ?ngels de la Mota, l¡¯arxiu d¡¯obres d¡¯artistes que van defensar i van promoure durant m¨¦s de dues d¨¨cades. L¡¯inventari d¡¯obres i signatures, acompanyades d¡¯assajos i apunts personals, ¨¦s llarg i, com no podia ser d¡¯altra manera, inacabat, i dona idea de l¡¯important paper que ha tingut aquesta sala en l¡¯activitat cultural barcelonina: hi ha el primer Barcel¨®, Bruce Nauman, Antoni Abad, Joan Rom, Bestu¨¦/Vives, Ignasi Aball¨ª, Juan Luis Moraza, Perejaume, Thomas Struth o Douglas Gordon, per citar-ne nom¨¦s alguns.

Un dels objectes m¨¦s commovedors ¨¦s un monitor utilitzat en els sistemes de vigil¨¤ncia i seguretat de la galeria, que durant tres mesos (tardor del 2013) va enregistrar els moviments del galerista per les sales mentre revisava obres, atenia els visitants i clients o parlava amb els artistes. La pe?a, acompanyada d¡¯informaci¨®, fotografies i textos, forma part de Nou Origen, que signa el col¡¤lectiu d¡¯artistes Black Tulip, un projecte cr¨ªtic que va consistir a alterar radicalment les sales a trav¨¦s d¡¯un joc de llums, despla?aments, sons, bastida i passadissos, tot donant un nou sentit a la galeria com a espai mental susp¨¨s en el temps.

Un altre treball en clau de cr¨ªtica institucional ¨¦s el de l¡¯australi¨¤ Richard Venlet (1964), que fa dos anys va traslladar el disseny arquitect¨°nic que Josep Maria Sert va idear el 1976 per a la Galeria Joan Prats a la sala d¡¯Estrany & De la Mota. Creat juntament amb l¡¯artista Mart¨ª Anson, consta d¡¯una plantilla feta amb fusta, a escala 1:1, desplegada com un fals terra, com si acab¨¦s de ser rescatada del sisme submar¨ª gentrificador que sacseja les avingudes i els eixos comercials de Barcelona. S¨®n nom¨¦s dos apunts per pensar i fer el dol. Pel que fa a la resta, l¡¯equip de la galeria impedir¨¤ que aquesta mostra sigui considerada definitiva.