¡°Som sospitosos a tot arreu¡±

Un grup d'immigrants rondar¨¤ dimecres i dijous pel Poble-sec carregat amb les seves maletes, amb els seus drames i amb les seves il¡¤lusions. Amb les seves vides. S¨®n els 13 protagonistes de Fugit, la proposta de la companyia Kamch¨¤tka, dirigida per Adrian Schvarzstein, un espectacle de carrer i sense paraules, amb el qual aquests actors (immigrants, perd¨®) volen explicar qu¨¨ ha provocat la seva fugida.

L'obra tanca una trilogia sobre els refugiats que va comen?ar fa 10 anys, fruit d'un taller de teatre de carrer. Primer va ser Kamch¨¤tka (que va donar nom a la companyia i que van estrenar a FiraT¨¤rrega el 2007 despr¨¦s de passar per la Setmana del Pallasso de Castellar del Vall¨¨s), en la qual uns refugiats arribaven a un lloc de destinaci¨®; va seguir Habitaculum, en la qual els nouvinguts s'instal¡¤laven on podien. Ara, a Fugit, estrenada fa dos anys i que nom¨¦s ha passat de biaix per Barcelona, ¡°ens expliquen per qu¨¨ i de qu¨¨ han fugit¡±, explica Schvarzstein.

Els 13 actors fa 10 anys que estan imbu?ts en els seus personatges investigant, buscant complicitats, furgant per provar de comprendre aquesta gent. ¡°Per¨° queda obert l'interrogant de saber de qu¨¨ fugen¡±, aclareix Schvarzstein. ¡°No els van voler? Van voler marxar ells? Van marxar per amor, per avorriment, per con¨¨ixer m¨®n?¡± Els interrogants s¨®n molts.

Els de Kamch¨¤tka han viatjat per m¨¦s de mig m¨®n i saben que hi ha una hist¨°ria a cada lloc. ¡°Hem de descobrir-la i decidir com l'explicarem perqu¨¨ el p¨²blic la capti¡±, diu Adrian. El llenguatge no ¨¦s senzill. ¡°La dramat¨²rgia sense paraules ¨¦s diferent a l'escrita, per¨° continuem parlant de teatre, per aix¨° provem de fer pensar, emocionar, sentir. Fer viure, ni m¨¦s ni menys. I com que ¨¦s un espectacle col¡¤lectiu i en un espai p¨²blic, no vivim la pel¡¤l¨ªcula, sin¨® la realitat, la fugida real¡±.

El p¨²blic mai ¨¦s passiu. ¡°Un ve com a espectador per¨°, de forma molt subtil (perqu¨¨ fins que no ho experimenta no ho espera) es converteix en coprotagonista de la hist¨°ria¡±, aclareix el director. Pot alterar, modificar el desenvolupament de l'obra. ¡°Es converteix en un dels fugitius. Aquesta ¨¦s la sorpresa dramat¨²rgica de l'obra, l'espectador ve predisposat a aix¨°. Els actors se senten amfitrions del p¨²blic¡±.

No han trobat ning¨² que no entengui el que li expliquen. "Ning¨² ha dit: aix¨° ¨¦s una bestiesa que no s'ent¨¦n", assegura el director. "Evidentment hi ha qui no entra en el paper o a qui no li agrada perqu¨¨ s'esperava un espectacle m¨¦s convencional. Per¨° es deixa portar, per aix¨° tamb¨¦ ¨¦s una fugida". I als actors els toca conduir-los al joc, a la fugida. "Alguna targeta vermella hem tret¡­", comenta, amb un somriure tendre. "No oblidem que hi ha dolor emocional en les regles del joc. Situacions doloros¨ªssimes. Si alg¨² no hi entra, millor deixar-ho: amb una mirada, amb una m¨¤ a l'espatlla o amb la solidaritat del p¨²blic, que pot marginar qui no entra".

Schvarzstein no interv¨¦ en l'obra. ¡°Jo no puc actuar amb Kamch¨¤tka perqu¨¨ no tinc l'experi¨¨ncia que han acumulat ells [els actors] en aquests 10 anys. Aquest bagatge es basa en la confian?a i en la curiositat¡±. Quan arriben a cada ciutat, a cada poble, a cada barri, els actors s'amaren del lloc. Fa setmanes que passegen pels voltants de Montju?c per saber qui hi viu, qu¨¨ hi fan, com els rebran els aut¨°ctons. "Quan surtin dels camerinos ja no seran actors, seran personatges. I viuran en la realitat, res m¨¦s", adverteix Schvarzstein.

Aquesta actitud genera riscos, perqu¨¨ l'escenari no ¨¦s un teatre, ¨¦s el carrer, ¨¦s la vida. "Una vegada la policia va demanar la documentaci¨® a un actor i aquest va romandre en silenci en tot moment. No va abandonar el seu personatge!", recorda Adrian. "Som sospitosos a tot arreu! La realitat del que ¨¦s diferent et converteix en sospit¨®s".

El grup celebra que les seves actuacions descobreixin la veritable ess¨¨ncia de la gent. La de tot tipus de gent. La immensa majoria de ve?ns hi ha col¡¤laborat, s'hi ha implicat, ha ajudat en el que ha pogut. Per¨° la realitat inclou tamb¨¦ els intransigents, els racistes, els intolerants. Les an¨¨cdotes es disparen. "A l'illa de Jersey, al canal de la M¨¤nega, tot va ser catastr¨°fic: va haver-hi una actitud molt majorit¨¤ria de rebuig, humiliaci¨®, agressivitat. I els actors, en el seu paper, van romandre callats. El director d'aquell festival es va voler disculpar. Per¨° li vam dir que havia estat una de les millors actuacions que hav¨ªem fet, perqu¨¨ havia quedat demostrat que aquella gent no volia veure als emigrants a la seva petita illa ni tan sols al teatre", recorda Schvarzstein. I aix¨°, "igual que quan un ve¨ª t'ofereix la seva casa, ¨¦s el que t¨¦ de bonic el teatre".