Democr¨¤cia i di¨¤leg

Una majoria aclaparadora d'espanyols dona suport a la unitat i perman¨¨ncia de l'Estat consagrades a la Constituci¨®. Per¨° al mateix temps aquesta incorpora el dret a dissentir i la llibertat de postular la seva reforma. L'independentisme ¨¦s per tant leg¨ªtim, com a idea i com a proposta, sempre que en el seu desplegament pol¨ªtic observi les condicions de conviv¨¨ncia establertes.

A saber: el respecte a les pr¨°pies lleres constitucionals, l'observan?a dels procediments estatutaris, l'obedi¨¨ncia a les majories qualificades requerides, la garantia dels drets de l'oposici¨®, l'escrupolosa coher¨¨ncia amb la divisi¨® de poders i, en particular, amb l'escrutini del poder judicial sobre qualsevol decisi¨® i mesura pol¨ªtiques.

Per desgr¨¤cia, no ¨¦s aquesta la pr¨¤ctica dominant avui en l'independentisme, que insisteix a conculcar les majories socials,violar l'Estatut i derogar els imperatius de transpar¨¨ncia en l'elaboraci¨® de les lleis.

Si l'actual proc¨¦s sobiranista catal¨¤ pret¨¦n accedir als est¨¤ndards nacionals i internacionals que el normalitzin ha d'operar una profunda transformaci¨®. Ha de rectificar el seu ultim¨¤tum als catalans i a l'Estat inherent a l'anunci d'un refer¨¨ndum unilateral l'1-O. Ha de seguir les pautes del que, no nom¨¦s el Tribunal Constitucional, sin¨® tamb¨¦ el Consell de Garanties Estatut¨¤ries de la Generalitat i el cos de lletrats del Parlament li indiquen: la seva convocat¨°ria referend¨¤ria i els seus canvis reglamentaris per fer-ho per via expr¨¦s i sense garanties atempten contra la democr¨¤cia, ja que l'observan?a de la legalitat ¨¦s requisit de la seva exist¨¨ncia. L'imperi de la llei ¨¦s part consubstancial de l'imperi de la democr¨¤cia.

El di¨¤leg ¨¦s el principal i primigeni instrument de la mateixa. No hi ha sistema democr¨¤tic sense pr¨¨via toler¨¤ncia i actitud d'escolta davant postures diferents i oposades. El di¨¤leg en democr¨¤cia tendeix a produir consens per la via del pacte: i el pactisme ¡ªcap a dintre i cap a fora¡ª ¨¦s, a m¨¦s, llegat secular i fruct¨ªfer de la hist¨°ria catalana, que hauria d'honrar-se.

?s evident que nom¨¦s el di¨¤leg resoldr¨¤ la situaci¨® actual. Per¨° l'excepcionalitat en qu¨¨ el proc¨¦s ha sumit els catalans i la democr¨¤cia espanyola no possibilita ara mateix un pacte f¨¨rtil, ni tan sols una negociaci¨® ¨²til per abalisar-lo.

El di¨¤leg exigible avui ha de versar sobre com desactivar la perillosa din¨¤mica d'enfrontament institucional i confrontaci¨® c¨ªvica que el Govern est¨¤ impulsant; com desmuntar les barreres a l'entesa creades per l'inter¨¨s d'una minoria a fomentar el conflicte en detriment de l'inter¨¨s d'una majoria a continuar amb la conviv¨¨ncia; i com crear les condicions per incentivar un di¨¤leg posterior estructurat, una aut¨¨ntica negociaci¨® sobre un futur en com¨².

El Govern de la Generalitat ha de renunciar a la unilateralitat i a la il¡¤legalitat. Nom¨¦s d'aquesta ren¨²ncia pot sorgir un espai f¨¨rtil per a un di¨¤leg a llarg termini sobre la reforma de l'Estat, inclosa la Constituci¨®, en un sentit que, per l¨°gica, nom¨¦s pot ser federal. Espanya necessita aquesta reforma. Paradoxalment, ¨¦s el secessionisme qui amb la seva totxesa l'est¨¤ bloquejant.