Chrissie Hynde, mossegades de feminitat

Estava a Cap Roig entre perfums, camises de lli, sabates de tres xifres i una olor general a pantal¨¤ del port esportiu que combinava amb les frag¨¤ncies dels jardins, els vapors de les cuines i les lluentors de les joies i dels rellotges amb caixa de titani. A les cues d'acc¨¦s a les butaques una espectadora es queixava: ¡°Fixa't, no em van deixar entrar el gint¨°nic a la platea, i era Hendrick's!!¡±, mentre que ells comentaven temes de pr¨°stata esperant torn als lavabos ¨Cn'hi ha pocs i abans de ser utilitzats, elegants¨C. La burgesia m¨¦s acomodada de la costa anava a veure a Chrissie Hynde i ella, aliena a tot, semblava estar tocant en qualsevol tuguri. Texans i samarreta d'Elvis negra, cal?at de fantasia i un to directe i sense ambages que no diferenciava aquell personal del que va poder trobar-se en arribar a Londres a finals dels setanta per fer-se un buit mentre mascle embotit en cuir. Fins i tot Martin Chambers, el seu etern bateria, va sortir a fer els bisos llan?ant-se per damunt una cervesa en pla punk. Hi ha coses que ni el temps canvia.

Chrissie Hynde ¨¦s una d'elles. Dona de coratge i humor capa? d'avaluar l'inter¨¨s dels membres d'una parella que estava en primera fila, ella li va semblar millor que ell, va semblar dir, sempre protagonista d'uns comentaris que suggerien que treballar amb tants homes al grup t¨¦ una mica de regentar un jard¨ª d'inf¨¤ncia. Mig de broma o de deb¨° va dir no saber on tocava, va dir diverses vegades Barcelona malgrat preguntar sobre aquest tema a un espectador que li va contestar que all¨° era Calella. Va donar igual, ella est¨¤ on vulgui. Artista dominadora nedant en la seva piscina de seguretat i autoconfian?a, mant¨¦ a m¨¦s una veu inesgotable i una pose que suggereix no fer bromes si ella no hi dona lloc. De tant en tant, en el seu gest m¨¦s juvenil i despreocupat, es pujava els texans per darrere amb les dues mans ja que el pes de la petaca del micro tendia a baixar-los. ?s ja un gest tan propi d'ella que el dia que no es precisi petaca es posar¨¤ plom a les butxaques per no perdre aquest posat. Una personalitat tan carism¨¤tica com franca. Un remol¨ª de caminar segur i pas ferm tan natural que en cap moment va semblar sobreactuada als seus seixanta-cinc anys, buscant extraviada una joventut que se'n va anar.

L¨°gicament ella va ser l'espectacle, mascar¨® de proa de p¨¨l caient en cascada sobre uns ulls eternament ombrejats pel negre. Ella i un can?oner amb bastant edat que va espr¨¦mer amb la inclusi¨® d'alguns temes nous sense massa hist¨°ria, i una versi¨® de Kinks reapropiada, Stop Your Sobbing i una altra per obrir els bisos, I Go To Sleep en un repertori que va voler variar sobre la marxa introduint I Hate Myself en lloc del tema previst. Est¨¤ viva, no tot ¨¦s immutable. I per sobre de tot, temes que no nom¨¦s s¨®n brio i que denoten que en Chrissie hi ha tamb¨¦ molta tendresa ¨CDon¡¯t Get me Wrong, Back On The Chain Gang-. The Pretendres no van venir a canviar el m¨®n amb la seva m¨²sica, nom¨¦s a sobreviure-hi. I segueixen, no diferenciant un tuguri d'un fi festival de costa. Ella ¨¦s sempre l'element com¨².