Desolaci¨® moral

La Mina ¨¦s un microcosmos, un paisatge singular, un paisanatge que no tranquil¡¤litza. Hi ha parts d¡¯aquesta estranya geografia perfectament homologades a la ciutat convencional, per¨° altres racons et fan sentir forastera, notes les mirades de control encastades a la nuca. Aix¨° se sap i es coneix i s¡¯intenta corregir, per¨° respon a una realitat m¨¦s cruel; la Mina t¨¦ regles pr¨°pies, com qualsevol ecosistema peculiar, i s¡¯hi pot jugar a favor o en contra, per¨° sabent sempre que si se sacseja el sistema hi haur¨¤ conseq¨¹¨¨ncies. Les regles no s¨®n t¨¤cites ni s¨®n normatives i, en opini¨® dels experts locals, creen relacions t¨°xiques de depend¨¨ncia en una part de la poblaci¨®, la m¨¦s vulnerable. Dit en altres paraules, significa que per la Mina corren m¨¦s diners dels que sembla i que va per circuits no homologats. Es paguen serveis i favors i tr¨¤fics que el com¨² dels mortals no acceptaria.

Una se'n va a la Mina, mira, parla, avalua els efectes d¡¯un seguit d¡¯inversions ¡ªentre les quals una biblioteca espl¨¨ndida o un institut-escola reactivat¡ª, filles del Consorci establert l¡¯any 2000 i una continua intuint que l¡¯esfor? ni frega els nivells subterranis, que s¨®n els que marquen el devenir quotidi¨¤. Los Manolos, ¨¦s clar: aquest clan que controla, simplement amb posar la signatura a la porta ¡ªcom en tantes obres p¨²bliques de la ciutat¡ª, l¡¯acc¨¦s als pisos socials vacants que esperen els inquilins de Venus; que per la seva part no volen pagar ni un c¨¨ntim en la permuta. Venus ¨¦s un desastre. No hi ha ni un cent¨ªmetre de vest¨ªbul en condicions, perqu¨¨ per alguna ra¨® la destrossa ¨¦s sistem¨¤tica. Despr¨¦s aix¨° continua escala amunt: tots hem vist la imatge del bloc. B¨¦ doncs, la garantia del T¨ªo Manolo estava pagada per l¡¯Ajuntament de Sant Adri¨¤, no s¨¦ si amb papers o sense. I aqu¨ª ¨¦s on la just¨ªcia ha clavat una puntada al vesper, tot duent el T¨ªo Cristina, gendre del titular, a la trena. Els clans de la Mina s¨®n un assumpte seri¨®s: recordin l¡¯embolic, encara pendent, dels Baltasares i los Pelaos.

No hi ha cap moviment d¡¯aquesta mena que no tingui resposta i c¨¤stig. Es van ocupar els pisos en una nit. El contingent venia amb el dest¨ª assignat, l¡¯adre?a apuntada en un paper, cadasc¨² sabia a quina porta anar. Fins i tot hi va haver alg¨² que va mirar de colar-se, per¨° sense el pis assignat el van fer fora de mala manera. Les ocupacions d¡¯aquest tipus no abunden per¨° n¡¯hi ha hagut, sempre amb intenci¨®: la m¨¦s recordada va ser la d¡¯uns pisos disputats, all¨¤ als 90, per contestar un canvi de majoria municipal, amb tr¨¤nsfuga implicat, un assumpte brut. A Sant Cosme va passar el mateix: bufadors i avall. Em diu una persona de la Mina: aquella antiga ocupaci¨® encara la paguem ara, que vol dir que arreglar l¡¯entrellat ¨¦s, un cop perpetrat, impossible. No tinc ni idea de qu¨¨ t¨¦ al mag¨ª l¡¯Ajuntament de Sant Adri¨¤. En tot cas, al Consorci hi ha molta Generalitat i despr¨¦s la Diputaci¨® i l¡¯Ajuntament de Barcelona completen el quadre directiu. No han dit ni piu.

La bona pregunta ¨¦s com actuar davant aquests equilibris ficticis i prepotents. Habitualment les autoritats, ja s¡¯ha dit, miren cap a un altre costat i pacten amb els caps. Per¨° aquells que treballen a favor de la Mina estan desolats: tot el que sigui alimentar les m¨¤fies ¨¦s negatiu, afirmen, fa m¨¦s profund el pou social, contribueix a la degradaci¨® que sempre torna, com les pluges a la tardor. Ara la degradaci¨® ¨¦s brutal. Com per llen?ar la tovallola. Per¨° no poden, perqu¨¨ estan lligats vitalment a la Mina i compromesos i hi han posat tant d¡¯esfor?. No podem, subratllen, deixar que aquestes m¨¤fies siguin els ¡°putos amos¡±, que ¨¦s el que passa la major part del temps, amb el benepl¨¤cit tan c¨°mode de les autoritats. A partir d¡¯aqu¨ª, tot ¨¦s construir a la sorra.

La lli?¨® de la Mina ¨¦s que la degradaci¨® comen?a a poc a poc i despr¨¦s no hi ha manera d¡¯aturar-la si no ¨¦s amb accions dr¨¤stiques i doloroses. Ho dic tamb¨¦ per Barcelona, que ¨¦s, si us plau, un cas diferent. Joan Clos, en un moment especialment conflictiu en l¡¯espai p¨²blic, solia dir en privat que no podia fer-hi res. Ada Colau i el seu equip diuen que ¨¦s millor pactar que reprimir que aix¨° ja ho fa la dreta. Es tracta de solucionar. Quant de temps feia que no es manifestava la gent del Raval contra la droga? Aix¨° per citar nom¨¦s una de les protestes que sorgeixen contra una realitat molt agressiv

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.