El Manifest dels Cent

Ja ¨¦s un cl¨¤ssic aix¨° que s¡¯ajuntin cent personalitats per reclamar alguna cosa. La mostra m¨¦s recent, ara fa tot just un mes, quan un centenar de signants van demanar, sota el t¨ªtol ¡°Per Catalunya i la democr¨¤cia¡±, la suspensi¨® del refer¨¨ndum de l¡¯1-O en entendre que la convocat¨°ria no reuneix uns requisits m¨ªnims que siguin homologables a qualsevol consulta legal. I entre els noms hi havia figures prou conegudes, com ara Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro, amb un desplegament gener¨®s per part d¡¯un rotatiu com El Peri¨®dico per¨° una certa indifer¨¨ncia de la poblaci¨® en general. De maig de 2012 ¨¦s un altre manifest de cent persones, en aquest cas d¡¯advocats, promogut pel Col¡¤lectiu Ronda, i que reclamava el dret de manifestar-se sense coaccions. Entre els noms m¨¦s rutilants, dos casos que han fet el salt a la pol¨ªtica, Jaume Asens i Benet Salellas.

?s per¨° la defensa de la llengua catalana l¡¯origen dels manifestos de cent signatures, quan la reivindicaci¨® pel catal¨¤ va fer el salt de l¡¯anonimat i l¡¯exili per situar-se en el centre de la vida cultural i intel¡¤lectual aut¨°ctona. Aix¨ª, si des de 1956, amb les revoltes a la universitat, havien circulat pasquins sense signatura reclamant l¡¯ensenyament del catal¨¤, l¡¯any 1960 es fa p¨²blic un text que havia de ser expressament breu per aplegar el centenar d¡¯adhesions preteses. Sota el t¨ªtol ¡°Per la llengua catalana¡±, el text va ser impr¨¨s en un full a una cara amb un tiratge d¡¯entre 8.000 i 10.000 exemplars i va ser reprodu?t en algunes revistes de l¡¯exili.

La iniciativa es va gestar en un curs de psicologia pol¨ªtica impartit pel psic¨°leg Carles Mu?oz Espinalt en una casa particular. Despr¨¦s de lamentar el conformisme i la passivitat de la majoria de catalans, va prendre cos la idea que un grup destacat d¡¯intel¡¤lectuals fes un pas endavant i, per primera vegada en la dictadura, sign¨¦s col¡¤lectivament un text en defensa de l¡¯ensenyament del catal¨¤, de manera que ¡°en tots els graus de l¡¯ensenyament p¨²blic i privat de les terres de llengua catalana siguin establertes classes regulars d¡¯aquesta llengua d¡¯acord amb les normes ortogr¨¤fiques modernes¡±. Per donar m¨¦s entitat a la petici¨®, es feia esment dels nous corrents d¡¯obertura de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica arran del pontificat de Joan XXIII i de les directrius de la Unesco sobre l¡¯ensenyament de les lleng¨¹es maternes.

El text, per¨°, anava molt poc m¨¦s enll¨¤ de l¡¯ensenyament, no es demanava la pres¨¨ncia de la llengua als mitjans de comunicaci¨®, ni tampoc l¡¯oficialitat, per¨° era prou ambici¨®s per despertar recels entre els mateixos intel¡¤lectuals, porucs de la reacci¨® del r¨¨gim davant d¡¯un activisme que era del tot nou. Segons el mateix Mu?oz Espinalt, va caldre demanar la signatura a unes 150 persones per arribar a les cent necess¨¤ries, la llista de les quals, malgrat les negatives, era senzillament espl¨¨ndida: Josep Pla, Joan Triad¨², Joan Fuster, Salvador Espriu, J. V. Foix, Jaume Vicens Vives, Antoni T¨¤pies, Josep M. de Sagarra, Josep M. Castellet, Joan Oliver i Mari¨¤ Manent, entre d¡¯altres.

El r¨¨gim no va trigar gaire a prendre mesures, tot i que estava m¨¦s avesat a fer c¨¤rregues que no pas a trucar a la porta de la gent de la cultura. Despr¨¦s que la policia visit¨¦s alguns dels signants, el temut Antonio Juan Creix, cap de la Brigada de Investigaci¨®n Social, va interrogar el mateix Mu?oz, que va assumir tota la responsabilitat de l¡¯escrit i va treure pit en la defensa de la llengua catalana, una actitud que va sorprendre el mateix Creix, conven?ut que ¡°es una idiotez querer fomentar el catal¨¢n y la naci¨®n catalana; es como querer resucitar un muerto¡±. Mu?oz se¡¯n va poder anar a casa sense m¨¦s conseq¨¹¨¨ncies, per¨° amb un estirabot del policia que no podia resultar m¨¦s rid¨ªcul: ¡°Esta batalla la han ganado ustedes, la pr¨®xima la ganar¨¦ yo¡±.

I que fossin cent els signants no era cap casualitat, ni producte de la tria d¡¯una xifra rodona, sin¨® una refer¨¨ncia directa al Consell de Cent, instituci¨® suprimida per Felip V...