¡°El temps no m¡¯ha endurit, al contrari, tinc la pell m¨¦s fina¡±
Va presentar ¡®Qui¨¦n sabe d¨®nde¡¯ fa 25 anys. Ara presideix una fundaci¨® de cerca de desapareguts i vol que el programa torni a la tele
Paco Lobat¨®n t¨¦ una m¨¤ en cabestrell i una ferida al nas. Unes nits abans d'aquesta entrevista va ensopegar amb un forat a la vorera i va caure estrepitosament a terra. Quan intentava incorporar-se ¨Catordit, sagnant¨C un noi va passar pel seu costat. ¡°Ni tan sols es va treure els auriculars, em va esquivar i no va mirar enrere¡ ?s una trista met¨¤fora de com vivim¡±, diu el periodista amb aquest aire amable i malenconi¨®s tan seu. Ferides a part, amb 65 anys est¨¤ igual, perqu¨¨ el que importa ¨¦s la veu. B¨¦, i el bigoti, que continua aqu¨ª, una mica m¨¦s curt, una mica m¨¦s blanc.
FOTOGALER?A
L'an¨¨cdota del tipus que passa de llarg contrasta amb la paraula que m¨¦s repeteix l'entrevistat al llarg del dia: solidaritat. Aquesta que movia la col¡¤laboraci¨® ciutadana del programa de TVE que el va fer fam¨®s entre el 1992 i el 1998. Tan fam¨®s que en una enquesta els espanyols el van triar com el president del Govern que els agradaria tenir. ¡°Est¨¤s fotut", li va dir una vegada un directiu televisiu, "t'has convertit en un fenomen adverbial!¡±: per exemple en ¡°aix¨° no ho troba ni Lobat¨®n¡±. ¡°Fins i tot hi havia acudits¡±, recorda el periodista. "El meu preferit ¨¦s un mu de ni?o shico", diu, traient el seu accent de Jerez:??D¨®nde vas Caperucita?, Qui¨¦n sabe d¨®nde... Lobat¨®n, qui¨¦n sabe d¨®nde...
La solidaritat va ser tamb¨¦ protagonista?dels documentals i festivals (sobre saharauis, Chiapas, drogues, drets humans...) que es va dedicar a produir quan li van treure el prime time, i ¨¦s el motor de QSD Global, la fundaci¨® que presideix, creada el 9 de mar? del 2015, Dia de les persones desaparegudes sense causa aparent. ¡°Amb el programa va cr¨¦ixer en mi un comprom¨ªs i quan va acabar vaig continuar vinculat amb les fam¨ªlies i les associacions, fins que els casos es van convertir en causa¡±, diu Lobat¨®n que avui acompanya a La Ma?ana??de la 1 Juan Antonio i Emilia, fill i germana de les desaparegudes Francisca Cadenas i Manuela Chavero. QSD va tenir una secci¨® fixa en aquest programa que va acabar l'any passat, ara el criden de tant en tant.
Pels passadissos de l'estudi que va ser casa seva, Lobat¨®n saluda redactors i maquilladores. No se separa dels familiars, que el tracten amb confian?a i afecte. ¡°Per desgr¨¤cia ¨¦s la primera vegada que ens veiem en una situaci¨® aix¨ª, estem molt perduts, en Paco ens guia¡±, diu Juan Antonio. Lobat¨®n coneix els detalls del seu cas, ha intercedit amb la Gu¨¤rdia Civil, els ha posat en contacte amb advocats, els aconsella qu¨¨ dir i que s'ha de guardar a la tele... Tamb¨¦ sap que el noi vol estudiar, si va o no al psic¨°leg, com ho porta. ¡°S¨®n moments de molta vulnerabilitat per a les fam¨ªlies, la incertesa ¨¦s corrosiva i es troben abandonades¡±, diu el periodista. No esgota tant drama? ¡°El temps no m'ha endurit davant la desgr¨¤cia aliena, al contrari, tinc la pell m¨¦s fina¡±.
En el directe cola les xifres que repeteix desenes de vegades al dia: entre el 2010 i mar? del 2017 van desapar¨¨ixer a Espanya 121.118 persones, de les quals 4.164 encara segueixen en parador desconegut. ¡°Una realitat social aix¨ª necessita un espai fix, no n'hi ha prou amb aparicions espor¨¤diques en programes que s¨®n com rius, on lluites amb la teva barqueta contra altres mil continguts¡±, diu Lobat¨®n mentre a La Ma?ana?de la 1 passen d'una pe?a sobre Chabelita Pantoja a una altra per triar b¨¦ un jabugo. ¡°Al matinal li omples un buit, per¨° les fam¨ªlies no obtenen resultats tangibles, a Qui¨¦n sabe d¨®nde?vam solucionar el 70% dels 1.500 casos que vam emetre... La solidaritat necessita temps i continu?tat¡±.
Per aix¨° fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades que intenta que el programa torni a la graella. Encara no sap per qu¨¨ es va acabar. ¡°Feia sis anys que el f¨¨iem, vaig demanar un descans per no caure en la rutina... I mai em van trucar per tornar¡±. Aquesta mateixa tarda es reunir¨¤ amb directius a Prado del Rei per vendre un format 2.0 de QSD: ¡°Llavors nom¨¦s ten¨ªem un n¨²mero 900, ara les xarxes socials obren un m¨®n de possibilitats, per¨° encara necessiten l'embranzida de la tele¡±. Ell preferiria no apar¨¨ixer gaire: ¡°Jo no necessito un programa, per¨° el tema s'ho mereix¡±.
Qu¨¨ va aportar a l'¨¨xit fulminant del format? "Mesura i contenci¨®", afirma. "Jo venia de la flor i nata del periodisme ¨Cde fer informaci¨® parlament¨¤ria, acompanyar els reis, presentar telenot¨ªcies¨C, quan em vaig enfrontar a aquestes fam¨ªlies estripades, a una dimensi¨® de patiment amb la qual mai havia treballat, aix¨ª que ho vaig fer amb molta cura i respecte". ¡°Hi havia molta pressi¨® per anar m¨¦s enll¨¤",?diu referint-se a la morbositat, a la tele escombraries, "per part de la cadena, per maximitzar la rendibilitat; per¨° tamb¨¦ per part de la mateixa audi¨¨ncia; no obstant aix¨°, sempre vaig tenir clar que el programa no necessitava m¨¦s, sin¨® menys¡±.
Un dia es va trobar dues sorpreses desagradables?en un directe: ¡°Em van passar ?un menor al tel¨¨fon?i em van asseure el vident Octavio Acebes per parlar d'un cas... Aqu¨ª em vaig plantar¡±. Amb prou feines havia fet una temporada; per¨° va dir que s'anava. Es va arribar a publicar que Mar¨ªa Teresa Campos el substituiria. Al final Lobat¨®n va aconseguir la producci¨® de l'espai per controlar els seus continguts. Va arribar a tenir un equip de 68 persones i un edifici propi per a RedAcci¨®n7, la seva productora, batejada aix¨ª per ser el set¨¨ dels 10 fills d'un funcionari del servei del blat.
Ell n'ha tingut tres, una noia adolescent i dos que tenen trenta anys (una metgessa i un arquitecte) que eren petits i vivien a Val¨¨ncia quan sortia per la tele. ¡°Tamb¨¦ vaig amena?ar de deixar el programa si el passaven al cap de setmana; he estat un pare molt vocacional, havia de veure els meus fills¡±, explica Lobat¨®n envoltat de premis TP i cartells dels seus programes a la petita oficina de la seva fundaci¨®.?
El seu bigoti caracter¨ªstic se l'havia deixat anys abans a la pres¨®, on va passar un mes i mig despr¨¦s de ser detingut per trostkista i apallissat pel mateix Billy el Nen. Va decidir llavors, 1973, exiliar-se a Ginebra i viure com a refugiat pol¨ªtic fins a la mort de Franco. Quan va tornar li va tocar fer la mili. ¡°Xaval, amb el teu passat, si envies una carta a la xicota o a qui sigui, tira-la quan surtis de perm¨ªs¡±, li va recomanar un comandament. ¡°Veus¡±, diu Lobat¨®n, ¡°a tot arreu hi ha gent bona disposada a ajudar els altres¡±.
El recordem per¡ La seva tempran?a, la seva solidaritat amb les v¨ªctimes, la seva credibilitat davant temes sensibles sense fer-ne premsa groga i, sens dubte, el seu bigoti.
Moment de?m¨¤xima popularitat¡ Entre el 1992 i el 1998 va presentar Qui¨¦n sabe d¨®nde a?TVE1.
A qu¨¨ es dedica ara... T¨¦ una fundaci¨® de recerca de persones desaparegudes, una productora audiovisual i un projecte per reprendre el programa que el va convertir en icona televisiva.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.