¡°Provar una cosa nova t¡¯obre a la bogeria¡±

Ha fet cinema, teatre, ha ballat, ha recitat¡­ ara (¡°poc¡±, matisa, amb humilitat) canta. Juliette Binoche (Par¨ªs, 1964) recupera la veu de la cantautora francesa Barbara (1930-1997) a Vaille que vivre, un homenatge ideat pel pianista Alexandre Tharaud, un enamorat de l'artista, que de seguida va trobar la complicitat de Binoche. ¡°Ell buscava una int¨¨rpret que constru¨ªs el personatge¡±, explica la protagonista d'Azul, ¡°i de seguida vam comen?ar a llegir can?ons, entrevistes, textos de Barbara per reconstruir, amb tot el respecte i amb un cert pudor, aquesta artista que va convertir el desig en un art¡±.

El personatge, que Binoche ja havia escoltat quan era adolescent en cintes de cassets, la va conquistar des del primer moment. ¡°La Barbara ¨¦s per als francesos una artista inevitable¡±, sentencia. ¡°La seva manera de cantar, tan r¨¤pida, amb aquests tons ara tan aguts i ara tan greus, i tan lleugera, alhora, ens dona una successi¨® d'imatges dura, per tot all¨° que explica, i suau, per com ho canta¡±. I comparteix el que va dir en el seu moment l'actor Gerard Depardieu (amb qui Binoche va salvar fa anys certes i notables difer¨¨ncies): ¡°La Barbara ens consola perqu¨¨ sap narrar tant a trav¨¦s de la melodia com a trav¨¦s de les paraules¡±.

Els dif¨ªcils inicis de la cantautora francesa s¨®n els que van captivar Binoche, que sabia de l'exist¨¨ncia de l'artista per raons familiars. ¡°La Barbara es va passar anys cantant George Brassens, Jacques Brel i tants altres en un caf¨¨ gaireb¨¦ desconegut de Par¨ªs. All¨¤ el meu pare la va anar a veure m¨¦s de 20 vegades¡­ Per¨° aquests anys de pen¨²ries, en qu¨¨ ella escriu que va estar a punt de caure en la prostituci¨®, s¨®n els que la van fer m¨¦s humana i la van portar a cantar temes que altres, directament, esquivaven¡±. Va ser Jacques Brel el que la va animar a compondre les seves pr¨°pies can?ons.

Malgrat haver caigut una mica en l'oblit des de la seva mort, el 1997, ¨¦s important que els joves segueixin escoltant Barbara: ¡°No crec que ella canti idees ni que llanci missatges en els seus textos, ella cantava el que vivia en brut, sense por de les emocions, sempre pensant en els altres, parlant de drogues, de presons, de tot el que calgu¨¦s. Tot aix¨° li dona una preciosa imperfecci¨® femenina¡±.

En el recital, que va estrenar al Festival d'Aviny¨® el 23 de juliol, Binoche recita textos, a la melodia del piano de Tharaud, i tamb¨¦ canta, sense gosar imitar l'artista, fugint sempre de l'egocentrisme: ¡°He necessitat un professor de cant¡±, admet. ¡°Fins ara, quan cantava al cotxe, per exemple, els meus fills em suplicaven que call¨¦s¡±. Les classes van anar prou b¨¦: ¡°El professor diu que em veu fent teatre musical a Broadway¡­¡±.

Coixet, Pattinson i Delon

La veritat ¨¦s que aquesta artista tot terreny sempre es declara temptada de cometre bogeries per tirar endavant. ¡°Provar una cosa nova sempre t'obre a la bogeria¡±, diu. ¡°Cal tenir aquest punt de bogeria que et treu de la rutina i et posa davant del precipici, on ja deixes de tenir por i surts de la rutina¡±. Com Barbara, ¨¦s clar.

Aquest punt d'excitaci¨®, no obstant aix¨°, no l'allunya del cinema. Tamb¨¦ all¨¤, de fet, experimenta aquesta passi¨®: ¡°M'encanta la feina que faig, ¨¦s una manera de viure, de ser i de servir¡±. ?s un concepte que ha vist en la directora catalana Isabel Coixet. A les seves ordres va protagonitzar, el 2015, Ning¨² no vol la nit: ¡°La Isabel busca entendre qui ¨¦s, i ho admiro, perqu¨¨ en aquest m¨®n no ¨¦s f¨¤cil no amagar res sota la catifa o darrere una m¨¤scara¡±. De manera que de musicals (almenys de moment), res de res. La gran pantalla acapara pr¨¤cticament tots els propers projectes de Juliette Binoche. Aix¨ª, entre altres compromisos cinematogr¨¤fics, experimentar¨¤ amb el cinema de ci¨¨ncia-ficci¨®, acompanyada de Robert Pattinson, anir¨¤ al Jap¨® i fins i tot rodar¨¤ amb Alain Delon (¡°No ¨¦s el meu amant!¡±, proclama, en to de broma), en la que, diu, ser¨¤ l'¨²ltima pel¡¤l¨ªcula de l'immortal actor franc¨¨s.