El descr¨¨dit dels independentistes

La independ¨¨ncia guanya per¨° els independentistes perden. Aquest ¨¦s el meu pron¨°stic, despr¨¦s dels cinc anys transcorreguts des de l¡¯11 de setembre del 2012, quan Artur Mas va donar el tret de sortida de l¡¯anomenat proc¨¦s. Que la independ¨¨ncia guanyi no vol dir que hi hagi independ¨¨ncia. Per¨° la independ¨¨ncia, que era una idea escassament prestigiada fins a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010, no ha fet m¨¦s que millorar des de llavors. Si abans se la considerava una quimera, ara ha entrat a formar part dels mons possibles. Si abans era propietat d¡¯una franja pintoresca de la classe pol¨ªtica, ara bull al cap de la meitat de la poblaci¨® catalana. Si abans suscitava un somriure de menyspreu i incredulitat, ara suscita respecte i fins i tot por. I no es podr¨¤ fer pol¨ªtica a Catalunya, ni a Espanya tampoc, sense comptar en el futur amb la s¨°lida exist¨¨ncia d¡¯aquesta idea.

No est¨¤ clar que els progressos de la idea d¡¯independ¨¨ncia hagin millorat l¡¯independentisme. L¡¯han ampliat, sens dubte. Li han donat una majoria de govern. Per¨° pot ser que els progressos de la idea hagin empitjorat als qui el defensen. A vegades passa. L¡¯independentisme t¨¦ molts m¨¨rits i entre d¡¯altres, i el que m¨¦s, el de prestigiar la idea d¡¯independ¨¨ncia, fins al punt que ha enva?t i fins i tot canibalitzat gaireb¨¦ tot el catalanisme, aix¨° s¨ª, a costa de dividir la societat catalana. El problema, el seu problema, ¨¦s que no ha aconseguit l¡¯aprovat en el m¨¦s important, en l¡¯assignatura que podia donar-li, i que pot donar-li encara ¨Cno insultem el futur¨C l¡¯aut¨¨ntica credibilitat que mereix un projecte pol¨ªtic de govern.

Si l¡¯independentisme vol posar-se a l¡¯al?ada dels progressos que ha fet la seva idea, els independentistes han de demostrar abans que res que s¨®n capa?os de governar en les condicions constitucionals actuals, cosa que ara no fan, absorbits com estan pels reflexos revolucionaris del seu projecte rupturista. I de fer-ho sense perdre la seva orientaci¨® estrat¨¨gica, per¨° tamb¨¦ sense deixar-se portar per la impaci¨¨ncia i la precipitaci¨®. Aix¨ª ¨¦s com cal fer les coses en democr¨¤cia, en condicions de divisi¨® de poders i en un estat de dret internacionalment reconegut com ¨¦s el cas d¡¯Espanya. Aquesta ¨¦s la prova liberal que no han sabut passar i que probablement els costar¨¤ molt¨ªssim superar, sobretot si la seva majoria parlament¨¤ria segueix depenent de forces poc fiables, escassament democr¨¤tiques o obertament il¡¤liberals, obligades a inventar-se una dictadura anticatalana per justificar els seus excessos rupturistes i il¡¤legals.

No ¨¦s obligatori, tal com intenten vendre els independentistes, que un govern compost tot ell sencer per partidaris de la independ¨¨ncia es dediqui exclusivament a pensar i treballar per a la independ¨¨ncia en la primera legislatura en qu¨¨ es compten com una majoria parlament¨¤ria, sense considerar ni el limitat suport en vots ni de bon tros el respecte al marc legal i constitucional. Hi ha qui s¡¯ha preguntat, amb motiu dels relleus al capdavant dels Mossos, si un cap de la policia pot ser independentista. Pot; i probablement ¨¦s millor que ho sigui si el govern i la majoria parlament¨¤ria ho s¨®n, per¨° aix¨° no vol dir que hagi de ser un independentista fan¨¤tic i disposat a saltar-se la legalitat per aconseguir la independ¨¨ncia violentant els seus conciutadans i violentant el funcionament regular de la democr¨¤cia a la primera ocasi¨® que es presenti.

Si l¡¯independentisme creu que la seva obligaci¨® ¨¦s aprofitar una prec¨¤ria i insuficient majoria parlament¨¤ria, aconseguida en circumst¨¤ncies excepcionals i en un clima d¡¯agitaci¨® que ja t¨¦ cinc anys de vida, ¨¦s que la seva idea d¡¯independ¨¨ncia ¨¦s molt elemental i la seva estrat¨¨gia per aconseguir-ho encara m¨¦s. Fent aix¨ª les coses nom¨¦s aconseguiran desprestigiar-se ells mateixos i tot seguit desprestigiar de nou la idea mateixa d¡¯independ¨¨ncia. Molts catalans tindran por a ser governats per uns individus il¡¤liberals i populistes en el millor dels casos, i elementals i babaus en el pitjor, incapa?os de respectar i fer respectar la legalitat i de preparar-se amb tota la legitimitat per obtenir les majories indestructibles que necessiten per assolir el seu objectiu. No seria la primera vegada en la hist¨°ria de Catalunya.

Poc es pot esperar d¡¯aquest projecte si el preu a pagar ¨¦s posar fi a la democr¨¤cia espanyola, tal com alguns prediquen a plena veu, enarborant com si fos una sent¨¨ncia judicial el reportatge sobre les clavegueres de l¡¯Estat. Perqu¨¨ la independ¨¨ncia segueixi guanyant, l¡¯independentisme ha d¡¯abandonar els seus plans esbojarrats, impossibles i irresponsables, per il¡¤liberals, per il¡¤legals i al final per antidemocr¨¤tics. Com els comunistes quan es van decidir per l¡¯eurocomunisme o els islamistes per la participaci¨® en els sistemes democr¨¤tics, l¡¯independentisme ha de discriminar entre els seus objectius a llarg termini i la gesti¨® pol¨ªtica del present. Ning¨² pot exigir-los que no segueixin treballant pel seu somni, per¨° s¨ª que tornin a la cultura de govern que ara estan abandonant.