Alcaldessa les estones lliures

La S¨°nia Gom¨¤-Camps elabora vins org¨¤nics en un petit celler familiar d'un poble de menys de 500 ve?ns de la Conca de Barber¨¤, a mig cam¨ª entre Tarragona i Lleida. Quan li truco perqu¨¨ es presti a protagonitzar el primer cap¨ªtol del serial sobre professions d'estiu, ¨¦s f¨¤cil imaginar-se-la asseguda en un porxo, amb vista a un camp daurat de cereals, fent tasts de copes de vi parsimoniosament i embolcallada per una calmada atmosfera rural. "Com? Veure'ns dem¨¤, dius? Impossible, vaig molt enfeinada. Truca'm la setmana que ve, a veure si tinc un forat", respon. Gom¨¤-Camps ¨¦s l'alcaldessa accidental de Barber¨¤ de la Conca, un poble amb un passat irrefutable: aqu¨ª es va crear el 1894 la primera cooperativa vin¨ªcola de Catalunya, per¨° l'indret deu la seva popularitat m¨¦s recent a l'aparici¨® d'una misteriosa esquerda que amena?a la preservaci¨® de diverses cases del municipi i que ha obligat a tancar l'esgl¨¦sia davant del perill que es desplomi el campanar.

Propiet¨¤ria, amb el seu marit, del Celler Carlania i mare de dos fills, la S¨°nia t¨¦ totes les estones molt ocupades. M¨¦s fins i tot que el Marc, l'alcalde del poble, que ha marxat de vacances a la platja i l'ha nomenat alcaldessa accidental. Per fi dona el vistiplau per citar-nos a l'Ajuntament i xerrar mentre es fa una comissi¨® informativa on s'han de debatre alguns assumptes que afecten el municipi.

Barber¨¤ de la Conca no ¨¦s precisament un formiguer d'activitat. Prop de la casa consistorial nom¨¦s hi ha un caixer. Ni rastre de bars. La lectura dels fullets que decoren el tauler d'anuncis amenitza l'espera. "Es venen dos n¨ªnxols nous. A bon preu", anuncia un paper escrit a m¨¤ i amb pols ferm. La S¨°nia arriba amb el temps just. L'equip de govern rep l'estrany amb tracte cordial. Silenci total de l'oposici¨®: no n'hi ha. Des del 1979, nom¨¦s una vegada els ve?ns han pogut votar m¨¦s d'una llista a les municipals. "Aqu¨ª ning¨² vol ser de l'Ajuntament", informa la S¨°nia. Els seus regidors, la Maria Ant¨°nia, el Guillem i el Jordi, assenteixen. "A Montblanc [municipi ve¨ª i capital de comarca] poden fer reunions al mat¨ª, per¨° aqu¨ª tots treballem i hem de quedar a partir de les vuit del vespre", indica el Guillem. La paga que reben no ajuda a estimular les vocacions: 12 euros per sessi¨®. "Aix¨° ¨¦s un voluntariat", coincideixen. Debaten sobre la necessitat d'esbrossar i renovar una font i recorden les goteres que hi ha en un local que fan servir els joves del poble. Tamb¨¦ valoren organitzar una cursa popular que es faria coincidir amb la Festa del Trepat. "Hi ha diners per fer-ho?", pregunta la S¨°nia. "Tenim un pressupost molt limitat i sempre estem plorant", assenyala la Maria Ant¨°nia. La decoraci¨® de la sala confirma que la tresoreria deu ser minsa. Damunt de la taula hi ha un portallapis pintat amb els motius del 75¨¨ aniversari de Caixa Pened¨¨s. La rel¨ªquia ja t¨¦ gaireb¨¦ 30 anys.

¡°Em vas mirar aquell tema?¡±, insisteixen els ve?ns en creuar-se-li cada dia pel carrer

Tots confessen que compten els dies perqu¨¨ s'acabi la legislatura. No pensen repetir. M¨¦s tard i ja en el seu bonic celler, la S¨°nia indica que ser a l'Ajuntament d'un poble implica "no desconnectar mai". No exigeix aprendre a sobreviure amb una agenda plena de reunions, sin¨® m¨¦s aviat acceptar que les demandes de la gent arribaran a mesura que et trobin pel carrer. "No m'has mirat aquell tema?", apunta l'alcaldessa que ¨¦s una petici¨® habitual. "Aix¨° crema", lamenta. L'¨²ltim diumenge es va passar part de la tarda al tel¨¨fon perqu¨¨ una de les cuidadores de l'escola bressol es va posar malalta i dilluns no podia anar a treballar. "S¨®n coses que has d'anar solucionant sobre la marxa". No ¨¦s una persona a qui li facin por els reptes. Amb una feina fixa i segura a l'empresa familiar, la potent paperera Gom¨¤-Camps, la S¨°nia va fer les maletes per anar-se'n a treballar al camp. "No me'n penedeixo", diu quan es refereix a les seves vinyes. Les estones de pol¨ªtica, s¨ª que l'han cansat