Dels Jocs a l¡¯infinit

Els Jocs del 92 no van ser ¨²nicament els Jocs de Barcelona. Aix¨ª ho recorda una modesta placa a la riba del llac de Banyoles: "Passeig dels Jocs Ol¨ªmpics. Banyoles, 1992. En mem¨°ria dels voluntaris ol¨ªmpics". La ciutat va ser subseu de les proves de rem i la competici¨® ol¨ªmpica va suposar l'¨¨xit definitiu del rem a la ciutat, marcada per sempre per les aig¨¹es tranquil¡¤les del llac.

L'elecci¨® de Banyoles com a subseu ol¨ªmpica va ser un proc¨¦s dif¨ªcil. La candidatura tenia en contra el president de la Federaci¨® Catalana de Rem. ¡°No volia que el rem es disput¨¦s all¨¤¡±, reconeix Jes¨²s Ag¨¹ero, en el c¨¤rrec des del 1981 fins a la seva dimissi¨® el 1988. ¡°A Barcelona i a l'¨¤rea metropolitana no hi havia cap espai per practicar rem, i en altres Jocs es van construir ex professo¡±. La pretensi¨® d'Ag¨¹ero era aprofitar l'embranzida ol¨ªmpica per ampliar l'escassa xarxa d'estanys i llacs reglamentaris per practicar el rem ol¨ªmpic a Catalunya. ¡°Qui vol remar prop de Barcelona no ho pot fer. El llac de Banyoles, que ¨¦s fant¨¤stic, ja el ten¨ªem, el tenim i el tindrem per a tota la vida. Per¨° hi havia compromisos pol¨ªtics al darrere. A Banyoles hi havia gent amb molt de pes i li van menjar el coco al president de la Federaci¨® Internacional¡±.

Banyoles es va erigir aquell 1992 com a emblema del rem als ulls del m¨®n. Per¨° per les aig¨¹es de l'estany ja havien navegat milers d'hist¨°ries. El llac havia obtingut renom internacional quan el 1964 va acollir la m¨ªtica regata Oxford-Cambridge, i la ciutat va rebre la d¨¨cada posterior nombrosos remers amb pretensions professionals. La majoria van tenir el mecenatge d'un financer cub¨¤ amb especial inter¨¨s pel rem anomenat Pedro Abreu. Banyoles el recorda amb una regata anual amb el seu nom. ¡°Viatjava per tot el m¨®n, i portava els bons remers a Banyoles, amb les despeses pagades¡±, exposa Joan Anton Abell¨¢n, expresident del CN Banyoles. L'auge del rem al llac es va extingir quan ETA va segrestar Abreu durant 45 dies a finals del 1980. El cub¨¤ va ser alliberat a Su?ssa, on va residir fins que va morir, el 2004, i va tallar el flux de diners que arribaven peri¨°dicament a Banyoles. ¡°Els esportistes van haver de marxar¡±, subratlla Abell¨¢n. El llac va quedar una mica m¨¦s buit.

Per¨° Banyoles va tornar a entrar en erupci¨® quan la van escollir com a subseu ol¨ªmpica. Es van invertir uns 90 milions d'euros en la reurbanitzaci¨® municipal, es va modernitzar l'entorn de l'estany i es va adaptar per fer-ne un ¨²s ciutad¨¤. Tot per oferir la millor imatge sota la bandera ol¨ªmpica.

La transformaci¨® urban¨ªstica va ser m¨¦s m¨¦s visible que no pas els resultats esportius. El doble scull va aconseguir l'¨²nic diploma ol¨ªmpic d'una delegaci¨® que va arribar a Banyoles amb problemes extraesportius en un dels seus millors actius, com publicava EL PA?S en la seva edici¨® del 26 de juliol: ¡°El 1990 la delegaci¨® es fregava les mans, per¨° el dos amb timoner ha estat a punt de naufragar. Ibon Urbieta i Jos¨¦ Ignacio Bugar¨ªn no s'aguanten¡±. Tot i aix¨°, ning¨² va brillar m¨¦s que un timoner que no passava gens desapercebut: Carlos Front es va convertir en l'esportista m¨¦s jove de la hist¨°ria dels Jocs. Tenia 11 anys i 250 dies, i els altres competidors el paraven per fer-se fotos amb ell.

Els Jocs no van deixar medalles, per¨° s¨ª l'escenari ideal per remar. El 1998 es va crear un Centre de Tecnificaci¨® que actualment acull alguns dels millors remers del pa¨ªs. I clubs de renom, com l'equip de Cambridge, visiten peri¨°dicament les aig¨¹es de Banyoles. La Federaci¨® Internacional, a m¨¦s, va confiar en el llac per celebrar els Mundials del 2004 i la Copa del M¨®n del 2009. L'expansi¨® tamb¨¦ arriba a la Federaci¨® Catalana: aspira a arribar a les 2.000 llic¨¨ncies en els propers mesos, respecte a les 973 que gestionava el 2003. ?s l'her¨¨ncia dels Jocs de Barcelona. Dels Jocs de Banyoles.