Pla ¡®visita¡¯ les trinxeres

Fins i tot els taurins prenien partit: els de Joselito eren m¨¦s german¨°fils; els de Belmonte, m¨¦s franc¨°fils. Maria Cristina d¡¯Hasburg, la reina mare, Do?a Virtudes, segons el sorneguer poble, anava amb qui anava per n¨¦ixer arxiduquessa d¡¯?ustria i princesa d¡¯Hongria, Boh¨¨mia, Cro¨¤cia i Dalm¨¤cia. Li feien costat des d¡¯Antoni Maura fins als carlins, passant per terratinents, el clergat i els militars. El fill, Alfons XIII i ¡°la canalla¡±, com ell mateix deia, eren aliad¨°fils, i hauria fet entrar Espanya en guerra ¡°si no estigu¨¦s envoltat de gent amb cervell de gallina¡±, confess¨¤ a l¡¯ambaixador franc¨¨s. Coincidia, excepcionalment, amb les classes mitjanes, professionals liberals i intel¡¤lectuals.

¡°Hem de ser neutrals perqu¨¨ no podem ser altra cosa¡±, escrivia des de la prudentment neutralista La Veu de Catalunya un tan o m¨¦s neutralista pragm¨¤tic Francesc Camb¨® l¡¯agost de 1914. Amb la p¨¨rdua recent de Cuba, Puerto Rico i les Filipines i amb 80.000 soldats enganxats al Rif contra el Marroc, potser el millor era la for?ada neutralitat que va dictar el president del Govern espanyol Eduardo Dato. La posici¨® espanyola tenia el suport de la Lliga Regionalista. Aquesta i Enric Prat de la Riba, german¨°fil prudent, amb la corona dual austrohongaresa al cap, apostaven per l¡¯Espanya Gran, discurs que els catalanistes m¨¦s d¡¯esquerra veien com una t¨¤cita declaraci¨® de germanof¨ªlia, ells que des del primer moment van considerar que una vict¨°ria aliada era l¡¯escenari ideal per resoldre la q¨¹esti¨® catalana. Resumint: si es lluitava al costat dels aliats (hi ha els m¨ªtics i mai del tot ratificats 12.000 catalans voluntaris) i hi havia un clar pronunciament intel¡¤lectual (el dream team de la revista Ib¨¨ria, per exemple: Claudi Ametlla, Amadeu Hurtado, Antoni Rovira i Virgili, Prudenci Bertrana, Josep Maria Junoy, Feliu Elias, Pere Ynglada... ), la internacionalitzaci¨® del conflicte catal¨¤ nom¨¦s podia portar a una Catalunya independent, com semblaven refor?ar els 14 punts del llavors president dels EUA, Woodrow Wilson, amb el fam¨®s dret de les petites nacions a autodeterminar-se. Mentrestant, per¨°, des de la Mancomunitat, Prat de la Riba feia feina catalana: demanar al Govern central que fren¨¦s la restricci¨® del cr¨¨dit i alleuger¨¦s les dificultats d¡¯exportaci¨®, a m¨¦s de crear una comissi¨® municipal per promoure les zones franques, la pela ¨¦s la pela.

I qu¨¨ en diu Josep Pla? ¡°Mitj Europa cau. El moment es enorme. Russia, Austria, Alemanya. ?Quan dolor! El sentiment em porta cap a lo que cau¡±, escriu en el dietari primigeni d¡¯El quadern gris, el 5 de novembre de 1918. En la seva reelaboraci¨® final, la frase t¨¦ un mat¨ªs literari i ideol¨°gic notables: ¡°Mig Europa cau, com un edifici immens que s¡¯esfondra. R¨²ssia, ?ustria, Alemanya... El sentiment em porta del cant¨® del que cau. La ra¨®, no!¡±. Passa el mateix amb una nota anterior. ¡°Els franc¨°fils estem radiants ?Ja comencem a prescindir d¡¯Alemanya!¡± (16 d¡¯octubre de 1918 al dietari original). En la versi¨® final, s¡¯avan?a m¨¦s d¡¯un mes i es matisa: ¡°Els franc¨°fils estem radiants. Ja comencem a prescindir de l¡¯obsessi¨® alemanya! Aix¨° fa que tinguem la sensaci¨® que l¡¯esperit se¡¯ns torna m¨¦s lleuger. ?s com una desintoxicaci¨® de margarina¡± (4 de setembre de 1918).

El que passa ¨¦s que Pla t¨¦ 17 anys quan esclata la Primera Guerra Mundial, conflicte al qual li deur¨¤ el fet de convertir-se en escriptor: la famosa epid¨¨mia de grip que ve de Fran?a fa que el 13 d¡¯octubre de 1918 es tanqui la Universitat de Barcelona, on estudia, molt desganat, Dret, torni a Palafrugell i comenci llavors el dietari. Les notes sobre la guerra hi s¨®n escadusseres en un primer redactat, per¨° despr¨¦s creixeran i d¡¯una manera molt elaborada. Amb els anys se¡¯n adonar¨¤ de la import¨¤ncia del moment, cosa que explica que hi hagi refer¨¨ncies a la Gran Guerra a tots els volums de l¡¯Obra completa, excepte en un, Els pagesos. En el que n¡¯hi ha m¨¦s, el volum XXV, el dedicat a Francesc Camb¨®.

Molts factors fan que la mirada de Pla es vagi farcint de matisos sobre la Gran Guerra. Aquesta evoluci¨® ¨¦s el que explica Mig Europa cau, la mostra que ha organitzat la Fundaci¨® Josep Pla, amb la C¨¤tedra Pla de la Universitat de Girona, comissariada per Francesc Montero, i que es pot veure fins al 6 de maig de 2018. Per exemple, el pare ¨¦s german¨°fil i creu que Alemanya hauria de guanyar la guerra ¡°perqu¨¨ era ¡ªsegons ell¡ª convenient per la marxa del progr¨¦s¡±, tot i que ¡°cosa curiosa: parlem amb una perfecta calma¡±. D¡¯altra banda, a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, el jove va a parar a la Penya Gran de Quim Borralleras, un dels epicentres de la francof¨ªlia catalana; s¨®n raons culturals: paradigma de la democr¨¤cia liberal, separaci¨® Esgl¨¦sia-Estat, valors republicans de 1789, l¡¯ant¨ªtesi del militarisme autoritari germ¨¤nic... Una manera d¡¯acostar-se a l¡¯Europa culta i moderna, que alhora vol dir allunyar-se d¡¯Espanya.

Per¨° tampoc tot ¨¦s tan clar al cap de Pla: l¡¯enemic de la Civilisation ¨¦s la Kultur, amb tradici¨® a Catalunya i portadora d¡¯una renovada energia davant la decad¨¨ncia espiritual dels aliats... Bon observador, l¡¯escriptor pren nota de com a la platja del Canadell, on s¡¯han refugiat fam¨ªlies franceses i alemanyes que es coneixien d¡¯altres estius, ¡°han renyit i es passen els dies fent-se morros i males cares¡±, divertit espectacle, ¡°com si es trobaven cara a cara el mariscal Hindenburg i el general Foch¡±. L¡¯episodi li serveix per atacar Eugeni d¡¯Ors, pen¨® del Comit¨¨ d¡¯Amics de la Unitat Moral d¡¯Europa, que diu: ¡°La guerra entre Fran?a i Alemanya ¨¦s una guerra civil. Voteu per Fran?a? Voteu per Alemanya? El meu vot ¨¦s per Europa¡±. ¡°?s una idea sublim, admirable, per¨° la situaci¨® del Canadell demostra que la unitat moral s¡¯ha trencat¡±, li respon Pla a El quadern gris. M¨¦s endavant, a Prosperitat i rauxa de Catalunya, dir¨¤ que defensar aquella postura expressada de D¡¯Ors ¡°a guerra declarada, en els moments de Verdum (...) era d¡¯una inanitat purament acad¨¨mica.Tamb¨¦ era c¨®moda eviedentment".?

Tamb¨¦ haur¨¤ comprovat la crisi que genera la guerra al seu entorn: l¡¯Ajuntament de Palafrugell haur¨¤ d¡¯organitzar una cuina econ¨°mica per donar menjar a les fam¨ªlies que es queden sense feina. El 1914, el 10% dels treballador de les f¨¤briques de suro han de plegar; el 1917, ja en ser¨¤ el 35%: concentraci¨® empresarial i radicalitzaci¨® social en seran les conseq¨¹¨¨ncies.

Amb els anys, un ja totalment reconeixible, per esc¨¨ptic, Pla prendr¨¤ dist¨¤ncies. Acabada la guerra ja ensuma que Europa ¨¦s ¡°un cafarna¨¹m en deliri. El proc¨¦s de descr¨¨dit de la Confer¨¨ncia de la Pau ¨¦s molt r¨¤pid¡±, escriu el novembre de 1919 al Quadern. El 1964, a la revista Destino, ja lamenta la concepci¨® ¡°esquem¨¢tica e infantil¡± de la divisi¨® entre german¨°fils i franc¨°fils: ¡°Hoy no puedo creer en una responsabilidad unilateral de aquella guerra¡±. En la biografia de Camb¨® ¨¦s dur amb Catalunya: diu que el final del conflicte produ¨ª ¡°una de les m¨¦s fortes crisis d¡¯il¡¤lusionisme que probablement l¡¯esp¨¨cie humana ha sofert¡±. Escriu que ¡°la saturaci¨® de patriotisme¡± del moment ¡°cristalitz¨¤ en la petici¨® d¡¯autonomia¡± i el ¡°xarbotament social, en el sindicalisme¡±, en ¡°un context d¡¯equiparaci¨® entre francof¨ªlia i catalanisme i espanyolisme amb germanof¨ªlia¡±. Tenia ra¨®: per m¨¦s voluntaris al front, revistes i homenatges als militars francesos (o de la Catalunya Nord, com l¡¯heroi Joffre), els aliats van desentendre¡¯s de la causa catalana. ¡°L¡¯ardent francof¨ªlia de Catalunya ?quin avantatge li ha dut? ?de quina manera ha estat agra?da? Amb unes quantes condecoracions. Per als individus condecorats potser ha estat prou, per a la col¡¤lectivitat no ha estat res¡±, escrivia Carles Soldevila en un dels seus Fulls de dietari de 1923. ¡°En la majoria d¡¯arguments que es donaren en aquesta ¨¨poca, la puerilitat realment arriba a fer pena. A partir de l¡¯acabament de la guerra, es vei¨¦ tot a Catalunya a trav¨¦s del vidre d¡¯augment del sentimentalisme¡±, conclou Pla al Camb¨®. La torn¨¤ a encertar.