Barcelona posa l¨ªmit als hotels i pisos vacacionals
L'Ajuntament regula el sector dels allotjaments amb la finalitat de contenir el turisme massiu a la ciutat
L'Ajuntament de Barcelona fa dos anys que lluita contra l'expansi¨® del sector tur¨ªstic a la ciutat. L'alcaldessa Ada Colau va comen?ar la seva ofensiva contra el turisme massiu amb la morat¨°ria hotelera del 2015. Projectes d'hotels, resid¨¨ncies d'estudiants i albergs van quedar en suspensi¨®. ¡°Ara s'iniciar¨¤ un proc¨¦s de reflexi¨® pausat i ordenat sobre el model tur¨ªstic de la ciutat¡±, va anunciar Colau despr¨¦s de congelar la concessi¨® de llic¨¨ncies a allotjaments tur¨ªstics. Aquesta va ser la primera de diverses mesures encaminades a contenir un fenomen que s'ha convertit en el problema m¨¦s greu de la ciutat per als barcelonins, segons revela l'¨²ltim bar¨°metre d'opini¨® del Consistori.
Dos anys despr¨¦s, les patronals i l'oposici¨® a l'Ajuntament acusen el govern municipal de fomentar la turismof¨°bia i de no donar suport a un sector que nom¨¦s a Barcelona suposa el 15% del PIB i genera m¨¦s de 120.000 llocs de treball. Per¨° el regidor d'Empresa i Turisme, Agust¨ª Colom, defensa la seva acci¨® de govern: ¡°Treballem perqu¨¨ el turisme sigui sostenible i compatible amb la vida de la ciutat. ?s la millor manera que coneixem de contrarestar la turismof¨°bia¡±. Aquesta ¨¦s la filosofia que hi ha al darrere del Pla Especial Urban¨ªstic d'Allotjaments Tur¨ªstics (PEUAT), una de les eines, en aquest cas urban¨ªstica, amb les quals el govern de Colau confia a contenir el turisme massiu a la ciutat.
La taxa tur¨ªstica de Catalunya
Compet¨¨ncia del Govern. El Parlament la va aprovar el 2011.
Recaptaci¨®. Barcelona rep el 34% del que s'ingressa a la ciutat. Colau demana gestionar-ne el 100%.
Promoci¨®. Fins aquest any, la meitat d'aquest 34% es destinava a promocionar la ciutat. Ara Colau ha fixat un l¨ªmit de 4,5 milions d'euros.
Marca Barcelona. Entre el 2012 i el 2015, s'han recaptat m¨¦s de 66 milions a Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri¨¤ de Bes¨°s.
Preu. Els clients de pisos tur¨ªstics i hotels de cinc estrelles paguen una taxa de 2,25 euros a Barcelona. Els de quatre o menys, 1,10 i 0,65 euros, respectivament.
El PEUAT es va aprovar el gener d'aquest any. El pla divideix Barcelona en tres zones tenint en compte el seu inter¨¨s tur¨ªstic, la quantitat de visitants que ja reben i la relaci¨® existent entre residents i places per a turistes. Abans que entr¨¦s en vigor, el Consistori tenia 107 projectes d'allotjaments tur¨ªstics sobre la taula. 74 van tenir llum verda perqu¨¨ ja disposaven de llic¨¨ncies o certificats urban¨ªstics abans de la morat¨°ria. Aquests establiments obriran les seves portes, com a molt tard, el 2019.
A partir de llavors, l'oferta d'allotjaments tur¨ªstics a Barcelona s'estancar¨¤. Aquesta situaci¨® beneficia una part del sector hoteler que, de retruc, ha sortit guanyant amb el PEUAT. El valor de mercat de les habitacions de quatre estrelles ha passat de 239.000 a 300.000 euros, segons un informe de la consultoria Bric Consulting. I, fins ara, la cotitzaci¨® dels hotels barcelonins al mercat immobiliari ja ha augmentat un 21%.
Una carta per denunciar
L'altre cavall de batalla de l'Ajuntament s¨®n els pisos tur¨ªstics. Fa un any, el Consistori va enviar una carta als barcelonins instant-los a denunciar les pr¨¤ctiques irregulars de lloguer vacacional de les quals tinguessin coneixement. ¡°L'oferta il¡¤legal d'aquest servei genera especulaci¨® i economia submergida i pot malmetre la conviv¨¨ncia a les comunitats de ve?ns que els allotgen¡±, deia la carta. El desembre del 2016, nom¨¦s el 60% de l'oferta de pisos tur¨ªstics era legal. Per revertir aquesta xifra, es van intensificar les inspeccions i el govern municipal va demanar a les principals plataformes que retiressin del seu web els pisos il¡¤legals. Aix¨ª i tot, a Barcelona se segueixen vivint situacions l¨ªmit. Una d'elles ¨¦s la de la dona que va haver d'ocupar la seva pr¨°pia casa per recuperar un pis llogat a un inquil¨ª que, al seu torn, l'anunciava a Airbnb com a pis tur¨ªstic.
Per corregir aquestes situacions, el doctor Xavier Font, expert en turisme sostenible, aconsella triar b¨¦ el turisme que es promociona. Font cita Ljubljana (Eslov¨¨nia) com a exemple de bones pr¨¤ctiques. ¡°S'ha reinventat a si mateixa. Ha millorat la qualitat de l'experi¨¨ncia d'aquells que la visiten i amb aix¨° ha aconseguit augmentar la qualitat de vida dels residents¡±. En el cas de Barcelona, Font celebra que s'hagin intervingut l'assumpte, encara que creu que algunes mesures s'han fet ¡°de cara a la galeria¡±. ¡°L'objectiu ha de ser que Barcelona s'aprofiti del turisme, no que el turisme s'aprofiti de Barcelona¡±, conclou.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.