¡°He tornat per guanyar el mateix que fa deu anys¡±

David Llach (Vilafranca del Pened¨¨s, 1981) ¨¦s llicenciat en Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses i ha estudiat Comer? Internacional. Casat amb una neozelandesa, va emigrar el 2008 a Sidney (Austr¨¤lia) per treballar en empreses de log¨ªstica i viure amb la seva muller. Per motius laborals d'ella, tamb¨¦ van residir dos anys a Taiwan. Han tornat a Catalunya el mar? passat. Llach treballa d'administratiu per a la filial d'una multinacional nord-americana. Assegura que ¡°fa cinc anys no hauria trobat aquesta feina¡±. Llach va consolidar una carrera com a dibuixant durant els anys a Austr¨¤lia en el m¨®n del fanzine i de la il¡¤lustraci¨® de portades. El principal problema del seu retorn ha estat les noves normes que estableix la Uni¨® Europea per a matrimonis amb ciutadans extracomunitaris. La seva dona nom¨¦s t¨¦ un visat de cinc anys de resid¨¨ncia, explica Llach: ¡°La UE vol que demostri o que tinc diners al banc o un contracte de feina estable; que jo la puc mantenir. El primer que vaig fer ¨¦s aconseguir feina. Jo l'esponsoritzo. Demanen 12.000 euros d'estalvis anuals, una asseguran?a m¨¨dica o un contracte o situaci¨® de treball estable¡±.

Pregunta. La situaci¨® econ¨°mica ha millorat, aix¨° l'ha ajudat a tornar. Per¨° quin ¨¦s el nivell de sou que rep? Est¨¤ en conson¨¤ncia amb l'experi¨¨ncia que ha acumulat aquests deu anys?

Resposta. Vaig trigar un mes a trobar feina. Vaig enviar quinze curr¨ªculums, vaig fer sis entrevistes, em van oferir dues feines en plantilla. Els amics em deien que per mi no hi ha crisi, per¨° el meu nivell adquisitiu ara ¨¦s el mateix que quan vaig marxar amb 26 anys i ara en tinc 36, parlo xin¨¨s, angl¨¨s. He tornat per guanyar el mateix que fa deu anys i a Austr¨¤lia guanyava tres vegades m¨¦s.

P. Qu¨¨ m¨¦s li va aportar Austr¨¤lia que no podia aconseguir a Catalunya?

R. Com a afici¨® tenia la il¡¤lustraci¨®, i a Austr¨¤lia vaig tenir l'oportunitat de crear el meu estudi i vendre les meves obres i publicacions. Redu?a les hores de la meva feina en log¨ªstica per dedicar-me a dibuixar. Aqu¨ª tamb¨¦ dibuixava per¨° all¨¤ vaig tenir m¨¦s facilitat de moure les meves creacions. Austr¨¤lia ¨¦s una mica com els Estats Units, pa?sos d'oportunitats.

P. Per qu¨¨ podia dedicar m¨¦s temps a la il¡¤lustraci¨® a Austr¨¤lia?

R. Perqu¨¨ tens m¨¦s temps lliure. Surts abans de treballar; pots fer mitja jornada i tot i aix¨° guanyar-te la vida per tenir una casa. Tens m¨¦s temps per als teus projectes i la teva vida personal. El mercat laboral tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s flexible per organitzar-te el temps.

P. No van tornar abans perqu¨¨ la situaci¨® econ¨°mica a Espanya no era ¨°ptima?

R. Sobretot va ser per aix¨°. Hi va haver oportunitats per fer-ho per¨° la situaci¨® econ¨°mica general no era gens positiva. I Austr¨¤lia no va tenir crisi, va ser l'¨²nic pa¨ªs occidental en el qual no hi va haver crisi.

P. Van tenir la sort que depenen del m¨®n asi¨¤tic.

R. S¨ª, depenen molt de la Xina. Per¨° tamb¨¦ estan m¨¦s lluny, tot hi arriba m¨¦s tard. I van reaccionar molt b¨¦. Vaig comen?ar treballant per a una multinacional nord-americana, que va tancar precisament per la crisi, per¨° de seguida vaig trobar feines en empreses locals. Una altra gran difer¨¨ncia ¨¦s que a Espanya ¨¦s molt dif¨ªcil ser aut¨°nom. A Austr¨¤lia, et registres en un web del govern i ja t'has donat d'alta d'aut¨°noms. Pots anar facturant i a finals d'any declares a hisenda, i no fas cap altre procediment.

P. I no tenen declaracions trimestrals de l'IVA o les quotes de la Seguretat Social?

R. El model australi¨¤ ¨¦s un entremig entre Europa i els Estats Units. L'empresa paga la teva seguretat social amb l'IRPF. La sanitat p¨²blica est¨¤ subvencionada. Quan vas al metge, normalment pagues uns 35 d¨°lars australians [25 euros] per una visita de 15 minuts. Si tens l'opci¨®, segons les teves condicions patrimonials, el govern et torna aquests 35 d¨°lars. L'especialista pot cobrar uns 300 d¨°lars [204 euros] i el govern et torna com a m¨ªnim 120 d¨°lars [81 euros]. Les radiografies i els medicaments els has de pagar tu i el govern pot retornar-te part de la despesa. Depenent del sou, les rendes m¨¦s altes paguen m¨¦s.

P. Una de les raons per tornar a Catalunya eren les condicions que podien tenir aqu¨ª per constituir una fam¨ªlia?

R. No ho hem tingut en compte per tornar. Per¨° a Espanya moltes parelles diuen que no tenen fills perqu¨¨ no tenen diners. A Austr¨¤lia mai ho sentir¨¤s, dir aix¨° ¨¦s una vergonya. Hi ha una manera de pensar que si no tens tres fills, ets un egoista. ?s un pa¨ªs de forta immigraci¨® i els locals, els blancs protestants, tamb¨¦ tenen la sensaci¨® que han de tenir molts fills per no desapar¨¨ixer.

P. Quina percepci¨® tenia el seu entorn d'amistats a Austr¨¤lia de la crisi econ¨°mica que patia Espanya?

R. Els australians no sabien res del que passava a Espanya. S¨®n dos pa?sos que viuen d'esquenes. Cal destacar que a Austr¨¤lia i a Taiwan ¨¦s molt m¨¦s coneguda Barcelona que Espanya, pel Bar?a, pel turisme. Els australians que han viatjat saben alguna cosa d'Espanya, per¨° els que no han viatjat, els que no han sortit del seu Estat, no en saben res.