Manel Estiarte, la derrota d¡¯un guanyador

A Manel Estiarte se li fa la boca aigua quan se li pregunta per l'¨²ltim dia de Barcelona 92. Obre els ulls com plats, mou el cap, aixeca el cos i al?a?el bra? dret com si encara no hagu¨¦s sortit de la piscina Bernat Picornell. Vint-i-cinc anys despr¨¦s, assegut en un sof¨¤ d'una alegre casa de platja a Calella de Palafrugell, a deu metres del mar de la Costa Brava, acompanya cada resposta com si fos una jugada d'aquella final ol¨ªmpica, dret i expressiu, convertit de nou en el millor atacant de waterpolo del m¨®n, el Maradona del Pallanuoto, l'¨¤lies amb qu¨¨ se'l coneixia a It¨¤lia. Hi ha moments en qu¨¨ sembla que vulgui disputar aquell partit amb la intenci¨® de canviar-ne el resultat, segurament perqu¨¨ l'equip espanyol no estava preparat per a la derrota amb It¨¤lia. No hi va haver ll¨¤grimes m¨¦s colpidores dalt d'un podi que les del c¨¤ntabre Chava G¨®mez.

Assegura la llegenda que algun internacional no ha tornat a veure la final i tamb¨¦ s'explica que n'hi ha que la reviuen de tant en tant en homenatges, com el que es va organitzar al juny a Barcelona. A Estiarte, ara mateix m¨¦s familiaritzat amb una pilota de futbol que no pas amb una de waterpolo, treballador qualificat del Manchester City i membre del cos t¨¨cnic del seu amic Pep Guardiola, no li agraden els partits de veterans ni les commemoracions, sin¨® que prefereix explicar els partits com si fossin en directe des de Montju?c o les Picornell. ¡°No hi ha res a celebrar perqu¨¨ vam perdre¡± subratlla Estiarte. El 63% dels enquestats havia apostat per un triomf d'Espanya. ¡°Tot estava preparat per guanyar la medalla d'or¡±, insisteix. ¡°No hi havia un equip que fos m¨¦s favorit que el nostre als Jocs¡±.

L'organitzaci¨® estava tan conven?uda del triomf que va programar la final de waterpolo per a la jornada de clausura, amb la marat¨®, senyal de confian?a en l'equip d'Estiarte. ¡°Vam jugar els partits previs a Montju?c a la millor hora, quan cau el sol i s'agraeix ser a la piscina amb la graderia plena, un escenari de pel¡¤l¨ªcula, id¨ªl¡¤lic comparat amb el de la final, que es va jugar a la tarda a la Picornell. Ens sent¨ªem les estrelles en una ¨¨poca en qu¨¨ l'esport espanyol nom¨¦s transcendia individualment; vam assumir que ¨¦rem candidats al triomf despr¨¦s de ser subcampions del m¨®n i d'Europa. An¨¤vem de xulos, de guaperes, de creguts, perqu¨¨ ens sent¨ªem i ens feien sentir els millors. Ens agrad¨¤vem entre nosaltres, connect¨¤vem amb la gent, i els rivals ens odiaven¡±, assenyala Estiarte. ¡°I, a m¨¦s, jug¨¤vem a casa, a Barcelona¡±.

¡°Ens d¨¨iem els gatosos¡±, reitera, ¡°una manera de reafirmar la nostra identitat i complicitat, com si f¨®ssim germans, i alhora una manera de resultar desagradables i repel¡¤lents per als adversaris; ens tenien r¨¤bia¡±. Estiarte recorda molt poca cosa dels Jocs, tancada com va quedar la selecci¨® de waterpolo a la piscina, tret que per una vegada ¡°no ocup¨¤vem el c¨®rner de la Vila Ol¨ªmpica, com era costum, sin¨® que ¨¦rem al centre de la pla?a, amb vista a la platja, figures des de l'inici fins al final de Barcelona 92¡±. Nom¨¦s van tenir una tarda lliure per veure's amb la fam¨ªlia i a ning¨² se li va acudir demanar cap aut¨°graf al Dream Team dels EUA perqu¨¨ el seleccionador espanyol, el croat Dragan Matutinovic, no ho hauria vist amb bons ulls, obsessionat amb ¡°la indisciplina, l'amateurisme i la poca serietat¡± que veia en l'equip d'Espanya.

La selecci¨® havia fet un salt de qualitat amb Toni Esteller (1986-1990), un entrenador pioner, clarivident quan va incorporar jugadors procedents de l'escola de Madrid, la majoria del Canoe. No va ser una decisi¨® aplaudida en un esport molt catal¨¤ i, no obstant aix¨°, va resultar decisiva perqu¨¨ del mestissatge en va sortir un equip ¨²nic: Roll¨¢n, Toto Garc¨ªa, Chava G¨®mez o Miki Oca van congeniar molt b¨¦ amb Estiarte, Ballart, Jordi Sans i Pedrerol i es van integrar de primera amb Silvestre, Pic¨®, Marco Antonio Gonz¨¢lez, Ricardo S¨¢nchez i Rub¨¦n Michavila.

¡°Ten¨ªem talent i car¨¤cter, d'una banda, i, de l'altra, determinaci¨® i intu?ci¨®¡±, subratlla Estiarte. ¡°Els catalans ¨¦rem t¨¨cnics, tranquils i correctes, massa educats, mentre que els companys de Madrid estaven m¨¦s relaxats, eren aliens a la pressi¨®, propers al gamberrisme; als 18 anys, ja es trencaven el nas contra els russos i els hongaresos, els mateixos que nosaltres aplaud¨ªem, i es jugaven la pilota del partit sense demanar perm¨ªs¡±, ni tan sols al l¨ªder Estiarte. ¡°Es va fer un clic despr¨¦s de la fusi¨®. Ens vam ajuntar d'una manera espectacular; ens menj¨¤vem el m¨®n, i encara m¨¦s quan ¨¦rem a Barcelona¡±.

A unir el grup hi va ajudar de manera definitiva Matutinovic. ?s dif¨ªcil trobar un t¨¨cnic m¨¦s odiat pels seus jugadors que el croat, contractat per guanyar, sobretot el 1992. M¨¦s que militaritzats, els jugadors es van sentir presoners d'un entrenador que prohibia les visites al metge encara que hi hagu¨¦s alguna una lesi¨®. ¡°No pod¨ªem ni beure un got d'aigua despr¨¦s de quatre hores de nedar com desgraciats. Ens entren¨¤vem tot el dia¡±, explica Estiarte. N'hi ha que diuen que sense Matutinovic haurien aconseguit el t¨ªtol que despr¨¦s van guanyar a Atlanta 96 amb Joan Jan¨¦. ¡°No ho s¨¦¡±, matisa Estiarte. ¡°Vam aconseguir la plata amb Dragan. El seu m¨¨rit va ser capitalitzar o absorbir l'odi de tots nosaltres i preparar-nos com llops. Ens va convertir en un equip fero?. Pat¨ªem tant en la preparaci¨®, est¨¤vem tan traumatitzats f¨ªsicament i psicol¨°gicament, exigits tant en sec com a l'aigua, que mosseg¨¤vem quan ens deixaven anar a l'hora del partit¡±.

La t¨¤ctica va funcionar contra It¨¤lia en la fase pr¨¨via i despr¨¦s contra Hongria i contra els Estats Units. Fins que Espanya es va tornar a creuar a la final amb It¨¤lia. L'equip que llavors entrenava Ratko Rudic ¡°va tallar¡± les mans i els peus del conjunt de Matunitovic. Els espanyols van deixar de ser un equip molt bo, r¨¤pid i alegre, per lliurar-se a un combat cos a cos de 46 minuts, amb fins a tres pr¨°rrogues, i acabar amb una derrota per 9-8. ¡°El partit va ser brutal en intensitat i competitivitat, per les alternatives despr¨¦s d'anar a remolc, v¨ªctimes com vam ser de la nostra pr¨°pia excitaci¨® i de la serenitat i la fredor d'It¨¤lia¡±, rememora Estiarte. ¡°La derrota ens va fer molt de mal, va ser un moment molt dur, perqu¨¨ mai vam considerar la possibilitat de perdre. Ens feia mal el cor. Est¨¤vem enfonsats. Ten¨ªem la sensaci¨® d'haver fracassat a la nostra Barcelona¡±.

A Atlanta, el 1996, ens vam jurar que no tornar¨ªem a passar per una cosa com all¨° de Barcelona. Si calia matar alg¨², el mat¨¤vem. I per fi vam aconseguir l¡¯or

No hi havia consol per a un subcampi¨® ol¨ªmpic despr¨¦s de ser ja subcampi¨® mundial i subcampi¨® d'Europa. El pla Matutinovic no va funcionar. Estiarte insisteix a repassar el partit per canviar el marcador: ¡°Va haver-hi un moment, amb 8-7, en qu¨¨ ten¨ªem la final guanyada, i llavors l'entrenador ens va manar pressionar. Vaig notar com els companys em miraven sorpresos i jo no vaig reaccionar, sin¨® que vaig assumir l'ordre de Matutinovic. It¨¤lia ens va empatar i encara avui em pregunto si no em vaig trair a mi mateix, per qu¨¨ vaig fer el que no sentia i vaig seguir l'entrenador¡±. ¡°A Atlanta, quatre anys despr¨¦s, ens vam jurar que no tornar¨ªem a passar per all¨° que vam viure a Barcelona¡±, afegeix. ¡°Si calia matar alg¨², el mat¨¤vem. I vam aconseguir per fi l'or el 1996¡±.

Aquella selecci¨® va dominar el waterpolo en la d¨¨cada dels noranta, va disputar el 90% de les finals i, naturalment, va ser tamb¨¦ campiona del m¨®n, temuda pels seus rivals i idolatrada igualment per la reialesa del pa¨ªs i pel poble, protagonista despr¨¦s de documentals (Agua, infierno y cielo) i de llibres (Todos mis hermanos, obra del mateix Estiarte). Ha estat un dels equips m¨¦s llegendaris i estimats de l'esport espanyol per la seva qualitat, per la seva aura i per la seva m¨ªstica, pel seu sentit d'equip i per les moltes hist¨°ries individuals que van convertir els seus jugadors en herois i al mateix temps en persones mundanes, alguna v¨ªctima de la droga, com va ser el cas de Pedro Toto?Garc¨ªa Aguado, tots marcats per la mort del millor porter del m¨®n: Jes¨²s Roll¨¢n.

Ning¨² simbolitzava millor el car¨¤cter ¡°canalla¡± d'aquell equip que Roll¨¢n. Aix¨ª ho ent¨¦n Estiarte, la personificaci¨® de l'¨¨xit, el davanter que marcava la difer¨¨ncia despr¨¦s de les parades del porter de Madrid, el jugador de Manresa que no para de repassar la final ol¨ªmpica del 1992 perqu¨¨ est¨¤ conven?ut que un dia la guanyar¨¤, tal com estava previst al programa dels Jocs de Barcelona.