Esperant el Maidan

Durant els ¨²ltims cinc anys, l'independentisme ha aconseguit imposar h¨¤bilment les etiquetes del relat pol¨ªtic: dret a decidir, revolta dels somriures, aix¨° va de democr¨¤cia, qu¨¨ t¨¦ de dolent votar i unes quantes m¨¦s, ben conegudes per tothom. El proc¨¦s agrupava els dem¨°crates i els amants del di¨¤leg; a l'altre costat, els antidem¨°crates, els ¡°demof¨°bics¡±, els ¡°unionistes¡±, els ¡°fatxes¡±. La ren¨²ncia del Govern espanyol a resoldre la pugna pol¨ªticament i la seva decantaci¨® per la via exclusivament jur¨ªdica han aplanat el cam¨ª als independentistes, mentre que l'execrable recurs a la pol¨ªtica de claveguera nom¨¦s servia per donar aire als qui pretenen fer-nos creure que vivim en una mena de franquisme disfressat, en un r¨¨gim erdoganista, en una col¨°nia ocupada militarment o alguna altra subtilesa te¨°rica semblant.

En els ¨²ltims mesos, no obstant aix¨°, l'independentisme ha anat perdent el toc m¨¤gic que li permetia golejar en q¨¹estions d'imatge. Tot va comen?ar amb les grotesques confer¨¨ncies per a parroquians conven?uts del jutge Vidal, i va seguir amb l'admonici¨® als funcionaris de Llu¨ªs Llach (a qui Lib¨¦ration va dedicar un article glossant les seves habilitats com a censor amena?ador), la reforma del reglament del Parlament per facilitar l'aprovaci¨® expr¨¦s de la llei del refer¨¨ndum ¨Cuna reforma criticada pel Consell de Garanties Estatut¨¤ries, no pel Tribunal Constitucional, per no respectar els drets de l'oposici¨®¨C, a m¨¦s del que es coneix sobre la futura llei de transitorietat jur¨ªdica i de la mateixa convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum tan il¡¤legal que fins i tot el lletrat major del Parlament, en un article amb un rigor¨®s enfocament jur¨ªdic, s'ha fet creus que una norma aix¨ª es pugui arribar a aprovar, de tan mancada de fonament legal com est¨¤.

Aix¨ª que la revolta dels somriures va cam¨ª de ser la dels rictus, la democr¨¤cia que pregona fa pudor sospitosament d'autoritarisme i el ¡°nou pa¨ªs¡± comen?a a presentar perfils inquietants. El president Puigdemont va dir no fa gaire que feien por (a l'Estat) i que en farien encara m¨¦s. Efectivament, aix¨ª ¨¦s, per¨° em temo que no ¨¦s l'Estat qui tremola, sin¨® una bona part de la ciutadania catalana, que veu venir el desastre. I sense cap mandat democr¨¤tic que fonamenti el nyap?jur¨ªdic perqu¨¨ caldr¨¤ tornar a recordar que, despr¨¦s del 27-S, conspicus independentistes com Antonio Ba?os ¨Cllavors cap electoral de la CUP¨C o Clara Ponsat¨ª ¨Cflamant nova consellera d¡¯Ensenyament¨C van donar el plebiscit per perdut. I que al programa de Junts pel S¨ª ni tan sols hi apareixia el refer¨¨ndum perqu¨¨, deien, era ¡°pantalla passada¡±.

De fet, res d'aix¨° t¨¦ import¨¤ncia. El refer¨¨ndum ja ¨¦s, clarament, una simple cortina de fum. Ara es tracta de tensar la corda fins que es trenqui per una intervenci¨® desproporcionada del Govern espanyol que pugui justificar noves accions unilaterals. La din¨¤mica acci¨®-reacci¨® que no cal explicar. Com pitjor va, millor. El refer¨¨ndum i la impossibilitat de portar-lo a la pr¨¤ctica (m¨¦s enll¨¤ d'un nou simulacre com el del 9-N) nom¨¦s amaguen el pla b sobre el qual ens han estat avisant els dirigents de la CUP i els de l'ANC, i amb el qual fins i tot alg¨² tan d'ordre com Andreu Mas-Colell, exconseller del Govern de la Generalitat amb Artur Mas, fabulava en un article recent. Despr¨¦s de la prohibici¨® del refer¨¨ndum i la impossibilitat de fer-lo, arribar¨¤ l'ocupaci¨® de les places i altres llocs p¨²blics, centres estrat¨¨gics, enclavaments simb¨°lics¡­ Ser¨¤ l'inici d'una nova fase de la revolta ¡°democr¨¤tica¡± que tensar¨¤ fins a l'extrem la situaci¨® i passar¨¤ a l'Estat la pilota de la resposta.

Quan arribi aquest moment, els treballadors p¨²blics, comen?ant pels mossos d¡¯esquadra, hauran de decidir a quina banda estan, qui obeeixen i a qui s'enfronten. S'haur¨¤ creuat la l¨ªnia i no hi haur¨¤ marxa enrere. Una part dels l¨ªders independentistes, ing¨¨nuament o per un c¨¤lcul erroni, ent¨¦n aquesta fase com un nou i somrient desafiament, organitzat una altra vegada en performances?familiars multitudin¨¤ries, que for?ar¨¤ una intervenci¨® de la Uni¨® Europea que els salvar¨¤ la cara i tota la resta, incloent-hi el patrimoni. Per a d'altres ¨Cmenys il¡¤lusos, m¨¦s calculadors¨C ser¨¤ l'engegada del nostre particular Maidan, que trencar¨¤ la resist¨¨ncia de l'Estat. Encara que, ai!, els ¡°maidans¡± se sap com comencen, per¨° no com s'acaben. B¨¦, s¨ª, acostumen a acabar malament o, gaireb¨¦ sempre, pitjor.