La discriminaci¨® de g¨¨nere s¡¯enquista a la gesti¨® sanit¨¤ria

A les facultats de medicina, elles s¨®n m¨¦s que ells. Tamb¨¦ en nombres absoluts: segons un estudi del Col¡¤legi de Metges de Barcelona (COMB), gaireb¨¦ el 55% dels metges de menys de 65 anys s¨®n dones, una xifra que s¡¯eleva al 65% si es refereix als m¨¦s joves, els metges interns residents (MIR). No obstant aix¨°, aquesta realitat demogr¨¤fica no es mant¨¦ en l¡¯acc¨¦s als alts c¨¤rrecs de gesti¨® i investigaci¨®. A aquestes altures, les tornes canvien i el sostre de vidre es mant¨¦, m¨¦s o menys inalterable, malgrat l¡¯augment global de la feminitzaci¨®.

Investigadors de l¡¯hospital Cl¨ªnic van publicar el 2015 un estudi sobre la demografia de la jerarquia m¨¨dica que cristal¡¤litza la bretxa de g¨¨nere. ¡°Les nostres dades suggereixen que la promoci¨® interna de les dones doctores ha augmentat al llarg de l¡¯estudi [es van analitzar dades de l¡¯hospital entre el 1996 i el 2008], per¨° el 2008, l¡¯¨²ltim any de l¡¯estudi, el 70% dels consultors i el 85% dels consultors s¨¨nior, el nivell superior de la carrera professional, eren homes¡±, resa l¡¯estudi. La investigaci¨® tamb¨¦ revela que durant l¡¯¨¨poca analitzada, la qualitat dels llocs de treball va ser pitjor per a les doctores, ja que m¨¦s homes van obtenir llocs permanents.

L¡¯estudi del Cl¨ªnic, un hospital de refer¨¨ncia per 540.000 persones a Barcelona, constata la desigualtat de g¨¨nere en l¡¯acc¨¦s a c¨¤rrecs jer¨¤rquics al llarg d¡¯una d¨¨cada. Tot i que el temps tendeix a reduir aquesta bretxa, la proporci¨® de dones respecte a homes va ser m¨¦s o menys estable durant el temps d¡¯estudi (al voltant d¡¯una tercera part dels homes). ¡°Considerant el conjunt de doctors amb posici¨® jer¨¤rquica, la proporci¨® de dones va ser de 8,1%, 5,8%, 7,3%, 9%, 10,2% i 8,3% davant de 24,4%, 20,5%, 21,4%, 22,5%, 23,3% i 20,08% el 1997, 2000, 2002, 2004, 2006 i 2008, respectivament¡±, apunta l¡¯informe.

Les dades del COMB, que recull informaci¨® de l¡¯hospital Vall d¡¯Hebron el 2012 i el Cl¨ªnic el 2010, segueixen exactament la mateixa l¨ªnia. En els c¨¤rrecs m¨¦s alts de la carrera professional al Vall d¡¯Hebron, el 55% s¨®n homes. Al Cl¨ªnic, nom¨¦s el 24% dels consultors s¨¨nior eren dones.

Segons el COMB, a l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS), la gran empresa p¨²blica que aglutina vuit grans hospitals i el 80% de l¡¯atenci¨® prim¨¤ria a Catalunya, les difer¨¨ncies s¨®n molt m¨¦s aclaparadores en l¡¯¨¤mbit hospitalari: en el 86% dels casos, els caps de servei als hospitals s¨®n homes. En atenci¨® prim¨¤ria, en canvi, les dades donen la volta: el 60% dels directors d¡¯equip d¡¯atenci¨® prim¨¤ria s¨®n dones.

¡°Vaig renunciar a anar-me'n perqu¨¨ tenia
dos nens petits¡±

Amb tot, la medicina catalana s¡¯escriu en femen¨ª, tamb¨¦ en els alts c¨¤rrecs de gesti¨® i investigaci¨®. EL PA?S ha parlat amb cinc dels molts noms femenins que destaquen en la sanitat catalana. Elles coincideixen que la gesti¨® de la vida familiar i la falta de conciliaci¨® laboral s¨®n darrere del sostre de vidre en la professi¨®.

L¡¯operativa del CatSalut, a les seves mans

L¡¯onc¨°loga Cristina Nadal ¨¦s la n¨²mero tres de el Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut). ?s la directora de l¡¯?rea d¡¯Atenci¨® Sanit¨¤ria, la responsable de tota la part operativa del sistema sanitari catal¨¤. ¡°Aquesta desigualtat passa en general i ¨¦s una cosa que em fa molta r¨¤bia. Jo soc workaholic [addicta a la feina] i per a mi aix¨° ¨¦s el m¨¦s prioritari, per¨° ¨¦s veritat que un lloc com aquest requereix estar disposat a anar-te¡¯n a casa cada dia a les 10 de la nit¡±, admet. Nadal reconeix que ha hagut de bregar amb el doble estigma de ¡°ser dona i jove¡± en moltes reunions envoltada d¡¯homes. Afegeix a m¨¦s que la conciliaci¨® laboral no existeix. ¡°Jo no la veig. Jo necessitaria tres vides per fer tot el que haig de fer a la feina i a casa. La meva conciliaci¨® ¨¦s tenir un marit que m¡¯ajuda¡±, apunta. L¡¯onc¨°loga, que ha desenvolupat a m¨¦s una carrera cient¨ªfica, rebutja la m¨¤xima que les dones ho poden fer tot, per¨° tampoc creu que renunciar a alguna cosa sigui un sacrifici. ¡°Jo ho faig perqu¨¨ ho he decidit aix¨ª. No ¨¦s un sacrifici, ¨¦s una decisi¨®¡±, conclou.

L¡¯assot del c¨¤ncer de pell

La dermat¨°loga Susanna Puig fa 20 anys que ¨¦s a la trinxera de la investigaci¨® biom¨¨dica per combatre els tumors de pell, especialment el melanoma. Ha publicat desenes d¡¯articles cient¨ªfics i ¨¦s cap del Servei de Dermatologia del Cl¨ªnic. ¡°Hi ha factors que limiten l¡¯acc¨¦s a c¨¤rrecs d¡¯import¨¤ncia. Per exemple, d¡¯una banda, el convenciment propi. Tamb¨¦ que nosaltres som capaces de treballar en equip i, si ¨¦s necessari, fer un pas al costat. Per¨° socialment, es valoren m¨¦s els estereotips ambiciosos¡±, apunta. La perpetuaci¨® que la responsabilitat familiar recaigui en la dona complica encara m¨¦s l¡¯acc¨¦s a llocs alts. ¡°Carreguem amb gran part de la responsabilitat de la fam¨ªlia. Jo vaig renunciar a anar-me¡¯n fora perqu¨¨ tenia dos nens petits i una dona amb fills pren decisions basades en la fam¨ªlia¡±, reconeix. Puig considera, no obstant aix¨°, que el m¨®n de la investigaci¨® ¨¦s m¨¦s competitiu i incompatible amb la vida personal.

Al tim¨® de l¡¯hospital m¨¦s gran

La log¨ªstica del Vall d¡¯Hebron, l¡¯hospital m¨¦s gran de Catalunya, est¨¤ en mans de la seva directora m¨¨dica, Ana Ochoa. La doctora reconeix que ¡°falta molt cam¨ª¡± per aconseguir una igualtat de g¨¨nere efectiva. ¡°Nosaltres tenim una alta capacitat de treball, per¨° menys capacitat social amb la gent amb qui treballem perqu¨¨ el m¨®n relacional s¡¯incrementa molt de manera extralaboral i nosaltres, quan tenim fills, acabem de treballar i hem d¡¯anar a casa. Als homes no els passa aix¨°¡±, assegura. Ella tampoc creu en la conciliaci¨® ¡°a aquestes altures¡± i admet que cal renunciar a moltes coses. El masclisme, relata, tamb¨¦ li ha tocat viure¡¯l ¡°sobretot en caps de servei de la vella escola¡±, tot i que reconeix que el panorama ja ha canviat molt.

Punta de llan?a en oncologia mam¨¤ria

Una de les grans ofensives contra el c¨¤ncer de mama es lliura a les consultes de Cristina Saura, cap de la unitat de mama del servei d¡¯oncologia m¨¨dica del Vall d¡¯Hebron. Les seves investigacions li han facilitat una cadira a les principals societats cient¨ªfiques del m¨®n. Apunta que la desigualtat de g¨¨nere tamb¨¦ es genera perqu¨¨ les dones es frenen. ¡°Nosaltres ens autolimitem perqu¨¨ tenim altres prioritats. Fer un pas en la teva carrera professional comporta certes dificultats log¨ªstiques perqu¨¨ significa implicar-te tamb¨¦ a nivell vital¡±, apunta. La clau de la conciliaci¨®, assegura, ¨¦s optimitzar el temps. ¡°Jo no he renunciat a res per¨° haig de fer un continu exercici de balan? i plantejar-me en qu¨¨ gasto les meves energies¡±, afegeix.

El referent en l¡¯estudi d¡¯addiccions

No hi ha subst¨¤ncia t¨°xica, efectes en la salut i patologia mental associada de les quals no estigui al cas Marta Torrens, coordinadora del Grup d¡¯Investigaci¨® en Addiccions de l¡¯hospital del Mar. La psiquiatra, tamb¨¦ professora titular d¡¯aquesta especialitat a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, sost¨¦ que la bretxa de g¨¨nere es troba ¡°en qu¨¨ totes les regles del joc s¨®n masculines¡±. ¡°Ells tendeixen a manar des d¡¯un sistema piramidal i nosaltres som m¨¦s coordinadores. El problema ¨¦s que hem d¡¯adaptar-nos a les seves regles del joc i aqu¨ª ja perds energies¡±. Assegura que la cosa ha millorat per¨° cal estar alerta, adverteix, perqu¨¨ ¡°no torni enrere r¨¤pidament¡±. ¡°Ells esperen que et comportis amb patrons masculins per manar, per¨° no podem posar-nos el vestit d¡¯home perqu¨¨ nosaltres no som aix¨ª¡±, sost¨¦.