Una Catalunya m¨¦s liberal

Si fer prevaler els drets de la naci¨® sobre els drets individuals va fer dif¨ªcil que el nacionalisme convergent adquir¨ªs una identitat liberal, pactar amb la CUP ja ha portat Junts pel S¨ª a un extrem de complicitat iliberal. Tampoc t¨¦ aspecte demoliberal precipitar la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum al marge de l¡¯Estat de dret, que ¨¦s un Estat vertebrat per la llei. L'inici de la desconnexi¨® expr¨¦s es va concretar a la manera de les pr¨¤ctiques parlament¨¤ries que en els anys trenta van portar al desprestigi del parlamentarisme. Tampoc ¨¦s liberal donar per descomptat que l'¨²nic futur de Catalunya ¨¦s la secessi¨®, negant la condici¨® de dem¨°crates a qui no ho creuen aix¨ª. Ara mateix, la pressi¨® p¨²blica de la CUP ¨¦s l'anti-Estat de dret. Georges Sorel va alli?onar el feixisme, el comunisme i l¡¯anarcosindicalisme. Sense viol¨¨ncia, no hi havia pol¨ªtica. La CUP el segueix amb les seves propostes ultrarradicals, unilateralment secessionistes i antisistema: sost¨¦ que caldr¨¤ viol¨¨ncia pol¨ªtica perqu¨¨ ¨Ccom a hip¨°tesi¨C l¡¯Estat senti la urg¨¨ncia de la for?a bruta. ?s a dir: cal portar la secessi¨® unilateral al l¨ªmit, fins que l¡¯Estat espanyol entri ¡°en contradicci¨® antidemocr¨¤tica¡± i hagi de rec¨®rrer ¡°a algun tipus de for?a legal o fins i tot a la for?a bruta¡±. En fi, acaparar la viol¨¨ncia pol¨ªtica per tibar al m¨¤xim la circumst¨¤ncia.

?s notable que en complir-se els vint anys de la mort de l'economista Lucas ¨CLluc¨C Beltr¨¢n no s'hagi aprofitat per repassar la hist¨°ria de la ideal liberal a Catalunya. Significativament, ha estat fins ara un liberalisme en connexi¨® amb l'humanisme cristi¨¤, a les ant¨ªpodes de la caricatura del neoliberalisme salvatge que apareix a les pancartes antisistema. Catalunya ha estat i ¨¦s ¨Cmalgrat els nous intervencionismes¨C un pa¨ªs que avan?a gr¨¤cies a la iniciativa privada i a l'economia de mercat. Nascut a Tarragona, Beltr¨¢n Fl¨®rez (1911-1997) alguna cosa sabia de Catalunya. Despr¨¦s de passar per la London School of Economics i seguir en directe el pensament liberal ¨Cen plena pol¨¨mica entre Hayek y Keynes¨C, el jove Lluc Beltr¨¢n va ser secretari particular de Camb¨®, el qual apreciava especialment les seves an¨¤lisis. Al llarg de tota la seva vida va ser amic de Joan Sard¨¢. Junts van escriure ¡°Els problemes de la banca catalana¡± el 1933. Gran tema, com s'ha vist. Van indagar les causes de la insolv¨¨ncia financera ¨Cexplica el professor Huerta de Soto en la seva magn¨ªfica semblan?a de Beltr¨¢n¨C que en el seu moment havia acabat amb el Banco de Barcelona i despr¨¦s amb el Banco de Catalu?a. Durant la guerra civil, va assessorar Josep Tarradellas advertint que, en bona part, el b¨¤ndol republic¨¤ perdia per la pauperitzaci¨® de la seva pesseta. Despr¨¦s del retorn del llarg exili, Tarradellas el va nomenar patr¨® de la Fundaci¨® Montserrat Tarradellas, a Poblet.

Efectivament, alguna cosa sabia de Catalunya. Parlava d'una escola centrista catalana en la qual destacaven successivament l'esperit il¡¤lustrat d¡¯Antoni de Capmany, Balmes i despr¨¦s Ma?¨¦ i Flaquer, tan oblidat qui sap si per des¨ªdia o amb tota la intenci¨®. Per a Bertr¨¢n, Joan Maragall era una s¨ªntesi espiritual d'aquell humanisme. Eren idealistes i alhora pragm¨¤tics, consideraven positiva la integraci¨® cohesiva de Catalunya a Espanya perqu¨¨ ¨Ccom va escriure Lucas Beltr¨¢n en el centenari de Camb¨®¨C ¡°la idea de trencar els vincles que des de tants segles han unit Catalunya amb la resta d¡¯Espanya els va semblar absurda i nefasta¡±. Era la ruta equivocada. En la postguerra, va comen?ar la seva carrera acad¨¨mica, al mateix temps que dedicava moltes hores al Servei d¡¯Estudis del Banco Urquijo a Madrid, per on van passar els millors economistes de l'¨¨poca. Amb els plans d'estabilitzaci¨®, el paper dels economistes catalans ¨¦s determinant i aqu¨ª hi va ser Lluc Beltr¨¢n com a secretari general del Pla de desenvolupament. Encara amb la dictadura de Franco, Espanya deixava enrere l'autarquia econ¨°mica, cosa decisiva per a la din¨¤mica econ¨°mica de Catalunya.

Per les mateixes raons, Beltr¨¢n va propugnar un europeisme operatiu i realista. Per¨° sembla clar que definir-se com a cristi¨¤ penitent i liberal impenitent no ajuda. Ara un catalanisme innovador nom¨¦s podria ser cre?blement liberal sense supeditar-se a les pol¨ªtiques identit¨¤ries, rupturistes i antieconomia de mercat, especialment de grups com la CUP. N¡¯hi hauria prou amb repassar l'escrit per Lluc Beltr¨¢n. L'acreditat sistema de controls i equilibris institucionals, de contrapesos i frens, pateix a Catalunya una deterioraci¨® agreujada pel segrest expr¨¦s amb qu¨¨ la CUP restringeix el govern de Junts pel S¨ª.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.