Per escoltar Joan Manuel Serrat

Ara han volgut escombrar Antonio Machado. No apareixia al p¨°ster de la CUP, per¨° tant se val. El van posar una estona a les escombraries. A l'alcalde, precisament de la CUP, el salva de la crema, ja que ¨¦s una crema, davant l'esc¨¤ndol que hi ha hagut. Per¨° aqu¨ª queda, en suspens, acusat de ser anticatal¨¤, el pobre vell. L'alcalde el salva, per¨° deixa l'espasa posada: el que cal fer, diu, ¨¦s eliminar feixistes. Ho t¨¦ f¨¤cil: el seu historiador de plantilla t¨¦ una llista d'indesitjables al nomencl¨¤tor de la ciutat, des de Goya a G¨®ngora i Quevedo passant per Tenerife, l'Uruguai i Col¨°mbia!, perqu¨¨ qu¨¨ s'han pensat aquests territoris, aquests pistolers de la pintura o del vers, aquests malfactors que tan mal han fet a Sabadell.

Pel que fa a Machado, no calia tanta for?a, res, una bufadeta podia eliminar-lo quan creuava Catalunya cap a l'exili, que va ser mort. Ara li tocava a Sabadell donar-li una altra vegada l'empententa, fer-lo porqueria anticatalanista a Catalunya. Per tres grams de vers, a les escombraries. La hist¨°ria ¨¦s aix¨ª, ell ho va escriure, una de les dues Espanyes t'ha de gelar el cor. Aquesta vegada l'altra Espanya ¨¦s Sabadell, s'associa a aquell feixisme que va decidir que hi havia bons i dolents, i entre els dolents hi havia Antonio Machado. I Goya, i Tenerife! Tant escombrar i han anat a parar a don Antonio. Quan no es podia, de Catalunya van sortir cap a Cotlliure, a vetllar per la seva ombra, Barral, Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo, Caballero Bonald, ?ngel Gonz¨¢lez, Costafreda, Valente, Blas de Otero, Gil de Biedma, aquests parafeixistes¡­

Entre les devocions que va recollir a Espanya (i a Catalunya), Machado va ser el president de la l¨ªrica republicana que va quedar penjant d'un fil quan dir Rep¨²blica era un murmuri amb el qual s'atrevien els poetes. I si segueixen escombrant trobaran perles pr¨°pies, i sentiran vergonya del que fa l'escombra actual contra el passat. Hi trobaran fins i tot Espriu, i es carregaran Pla (que mai han aguantat gaire), i els Maragall, i es quedaran sols amb el ploric¨® de la p¨¤tria com si aquesta fos la mortalla ideal per a una idea.

Travessar la mem¨°ria de Machado (i Goya, tan espanyol¨¤s, i Riego, el de l'himne, i Albarrac¨ªn!) )amb aquesta daga petita de la p¨¤tria xica ¨¦s una m¨¦s de les arbitrarietats que ens ofereix aquest estiu final de la tristesa. La tristesa ¨¦s una paraula amb un contingut que es configura amb aquestes mesquineses que volen derrocar els noms grans dels que van fer m¨¦s po¨¨tica, menys dura, la derrota a la qual el feixisme va sotmetre homes humils, com el mestre que se'n va anar caminant a Cotlliure, ja gelat.

Don Antonio, en fi. Quan no teniem res a cantar sobre el futur, hi havia Machado en la clandestinitat universit¨¤ria, a Catalunya, a les Can¨¤ries, a Andalusia, a tot Espanya, segurament a l'exili espanyol (i catal¨¤) de M¨¨xic (que el salva l'historiador, el salva l'alcalde) i de l'Uruguai i de Col¨°mbia, aquests pa?sos segurament tra?dors com Tenerife. I despr¨¦s va ser Machado protagonista dels carrers i de les places, de les rotondes i de les flors, i aquells catalans que van anar a Cotlliure a celebrar-lo van ser els que van obrir el cam¨ª perqu¨¨ caigu¨¦s sobre el poeta la llum que el va fer de tots.

Esborrar, escombrar. Sabadell s'apropa a l'abisme de l'estupidesa, empesa la ciutat, els seus habitants, a ser c¨°mplices d'una devastaci¨® moral que no es mereix Catalunya. I qu¨¨ fem ara?, podria preguntar-se, com ens podem alleugerir d'aquesta nova escombrada moral contra la poesia de l'entesa? Per alleugerir el disgust, ¨¦s a dir, la falta de gust, aquesta proposta: escoltar Joan Manuel Serrat cantant Machado. Ell el va cantar des de Catalunya i per a tots nosaltres, i fins a l'Uruguai i Col¨°mbia i Tenerife va arribar Machado per Serrat, catal¨¤ i n¨ªtid com el Mediterrani.