Cedir la veu per narrar la desesperaci¨®

Irina Lucidi ¨¦s una advocada italiana que parla diverses lleng¨¹es i amb un extens curr¨ªculum als Estats Units, Fran?a i Su?ssa. Estava casada amb Matthias Schepp, un su?ssoalemany que treballava amb ella en una multinacional. El 2005, van tenir dues filles bessones: l'Alessia i la Livia. Despr¨¦s de patir anys de maltractament psicol¨°gic, Lucidi es va separar de Schepp el 2011. Aquell mateix any, ell es va endur les filles (de sis anys) de vacances per Nadal. Uns dies despr¨¦s?es va su?cidar en unes vies del tren i li va deixar una nota a la seva exdona:?"Les he matat, no han patit. No les tornar¨¤s a veure mai m¨¦s¡±, deia.

Aquests s¨®n els fets cronol¨°gics d'una hist¨°ria que va colpir la societat italiana i que va agafar dimensions sensacionalistes, com el cas Jos¨¦ Bret¨®n?a Espanya. ¡°Per¨° no ¨¦s la realitat total, aix¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® que pertany a cada persona. Transformar la veritat d'un en la de tots ¨¦s el cam¨ª de la literatura¡±, explica Concita De Gregorio (Pisa, 1963), una periodista i escriptora italiana que el 2015 va publicar una novel¡¤la per donar veu a Lucidi i que ara s'ha editat en castell¨¤, Parece que fuera es primavera (Anagrama).

¡°Ella no volia parlar del que havia passat, sin¨® del que sentia i com lluitava per sobreviure a aquesta hist¨°ria¡±

El llibre ¨¦s una construcci¨® d'invencions liter¨¤ries, a trav¨¦s de les quals De Gregorio fa una tasca de ¡°m¨¨dium¡± per ¡°ficar-se dins d'ella, pensar com ella, escriure com ella¡±, diu. Hi ha cartes en les quals la periodista escriu, com si fos la mateixa Lucidi, al terapeuta de la parella, al germ¨¤ d'ella i al fiscal encarregat d'investigar el cas. ¡°Ella no volia parlar del que havia passat, sin¨® del que sentia i com lluitava per sobreviure a aquesta hist¨°ria¡±, explica l'escriptora.

Sis anys despr¨¦s de la desaparici¨®, no s'ha tornat a saber res m¨¦s de les nenes. En aquest temps Lucidi ha participat en programes de desaparici¨® de nens, ha viatjat i ha trobat l'amor: un espanyol, el Luis, que viu a Granada. ¡°Ella ¡ªLucidi¡ª es va posar en contacte amb mi nom¨¦s per parlar. Al principi, cap de les dues ens vam plantejar escriure el llibre. Aix¨° va venir mesos despr¨¦s de la visita: jo m'hi vaig negar. Per¨° la seva hist¨°ria em va atrapar, em vaig obsessionar. Necessitava treure-la de mi i vaig accedir-hi¡±, diu De Gregorio.

La hist¨°ria segueix plena d'interrogants: no hi ha rastre de les filles i tampoc se sap si Schepp va comptar amb l'ajuda d'un c¨°mplice per portar-les lluny d'all¨¤. Avui no se sap si encara segueixen vives, una possibilitat a la qual es va aferrar la mare, per¨° que ara sembla improbable. ¡°Per¨° jo no he fet un treball de recerca period¨ªstica, sin¨® una novel¡¤la de ficci¨® en la qual encarno la veu de l'Irina¡±, afegeix. ¡°L'¨²ltim que li quedava era explicar tot el que portava a dins com a m¨¨tode de curaci¨®.

¡°L¡¯Irina em deia: jo soc la prova que si alg¨² cau es pot tornar a aixecar¡±?

"Al darrere d'aquest llibre hi ha hagut molts hores de conversa sincera de totes dues parts. Si no entens la mort, no valores la vida¡±, diu l'escriptora. La pregunta oberta que planteja el llibre ¨¦s: per qu¨¨ l'Irina no es va adonar del perill? ¡°Aquest ¨¦s el punt cec del cervell. El que ¨¦s davant nostre per¨° som incapa?os de veure. Com pot ser que una dona amb tanta formaci¨®, que a la feina estava acostumada a analitzar els perfils de la gent, no va veure la mena de persona que tenia al davant?¡±, es pregunta la periodista.

Obs¨¦s de l¡¯ordre

Lucidi va trigar molt a adonar-se que vivia amb un desconegut, un obs¨¦s de l'ordre (amb personalitat ¡°psicor¨ªgida¡±, segons els experts) que inundava les parets de casa seva amb instruccions sobre com s'havia d'escalfar la llet o la manera exacta en qu¨¨ calia vestir les nenes, per on havia de comen?ar i acabar. ¡°Ella es pensava que era el car¨¤cter su?ssoalemany, de vegades tan r¨ªgid. No es va adonar de l'embolic en qu¨¨ s'havia ficat fins que va veure la cara de sorpresa d'una amiga que un dia va anar a visitar-la¡±, diu la periodista.

Malgrat tot, De Gregorio treu el costat positiu de la trag¨¨dia: ¡°L'Irina em deia: jo soc la prova que si alg¨² cau es pot tornar a aixecar. Ara s¨¦ que hi ha sortida a qualsevol adversitat. El que no et mata et fa m¨¦s fort. Pot semblar incre?ble, per¨° arribar a aquest punt ¨¦s un privilegi¡±.