Una educadora social de Ripoll: ¡°Eren com tots, com els meus fills¡±

Vull explicar coses que no sortiran als diaris ni a la tele. Necessito cridar-ho als quatre vents, perqu¨¨ el meu cor est¨¤ molt trist, molt.

Mai havia tingut un sentiment tan fort com aquest, perqu¨¨ no ¨¦s racional, no ve d'alguna cosa que veus que ha de passar o que forma part de la vida. Ve d'un altre lloc que no soc capa? ni de descriure.

Aquests nens eren nens com tots. Com els meus fills, eren nens de Ripoll. Com aquell que pots veure jugar a la pla?a, o el que carrega una motxilla enorme de llibres, el que et saluda i et deixar passar davant la cua del s¨²per, el que es posa nervi¨®s quan li somriu una noia.

Em fan mal les guspires que encenen l'odi a les xarxes, al carrer, al poble on visc, als diaris...

On es mostra la ignor¨¤ncia, la ranc¨²nia, la indifer¨¨ncia, el no respecte cap el pro?sme, els t¨°pics, les fronteres, el girar el cap a l'altre costat, el no saber posar-se a la pell de l'altre.

I aix¨° es repeteix segle rere segle, any rere any. Qu¨¨ estem fent malament? Hem d'aturar aix¨°. Hem de fer alguna cosa. I jo que creia que ho estava fent b¨¦, que havia contribu?t amb el meu granet de sorra...

?s cert que mai no ho havia viscut en primera persona i aix¨° ha fet que hagi canviat el punt de vista. I, a m¨¦s, ara ho veig des de l'altre costat i estic destrossada.

Les coses que passen a la tele o a l'altra punta del m¨®n s¨®n coses que s'acaben diluint i oblidant, i no se sap mai el que ¨¦s cert, o real. I acabaven guanyant la ira, la r¨¤bia i fins i tot acabem aclamant "l'ull per ull, dent per dent" per castigar aquests actes.

Ara tinc una sensaci¨® que s'escapa...

Em fa mal veure el mosaic d'en Mir¨® tacat de sang. Em fa mal veure que ¨¦s a la meva ciutat. Em fa mal pensar que hi podria haver coneguts i familiars a les Rambles, on he deixat m¨¦s d'un parell de soles caminant-hi.

Em fa mal que hagin estat ells...

No puc contenir les ll¨¤grimes. ?s m¨¦s: no he pogut parar de plorar des del primer dia i s¨¦ que mai podr¨¦ deixar de fer-ho. Estic destrossada, trencada per dins.

S¨¦ que aquests dies la balan?a i el suport es decanta cap a les v¨ªctimes, cap als fills perduts, les fam¨ªlies destrossades, la ciutat de dol.

Per¨° m'heu de permetre explicar-vos i ensenyar-vos l'altra cara de la moneda, la que no surt als diaris, la que no plora en p¨²blic, la que en silenci s'empassa les ll¨¤grimes perqu¨¨ sembla que estigui mal vist plorar per ells.

M'heu de permetre ensenyar-vos i dir-vos com eren ells o almenys els nens que vaig con¨¨ixer jo. El meus prejoves del Lokal. Se'm fa tan dur.

He treballat gaireb¨¦ tota la meva vida, ara ja tinc 41 anys, en el m¨®n social, a peu de carrer, a les trinxeres, com diem nosaltres. Nom¨¦s aterrar a Ripoll, vaig comen?ar a treballar amb un grup joves, per¨° hi havia nens de gaireb¨¦ totes les edats, els uns tenien cura dels altres.

El m¨¦s petit tenia uns 8 anys i venia sempre de la m¨¤ del seu germ¨¤. Un germ¨¤ educat, t¨ªmid, amable, bon estudiant, tranquil, que a l'escola mai es ficava en embolics. Un nen que sempre m'oferia bosses de quicos o alguna llaminadura que es comprava amb els pocs diners que tenia.

Hi havia dos germans que sempre es barallaven. El m¨¦s gran es posava vermell quan entrava aquella nena que li agradava, tot i que mai li va arribar a dir res. Mai fallava al Lokal quan hi era ella.

Al cap d'un temps van arribar m¨¦s joves del Nador, molts van aprendre les seves primeres paraules i perqu¨¨ no dir-ho insults entre raquetades de ping-pong. Jo tamb¨¦ vaig aprendre'n alguns en la seva llengua.

I, ¨¦s clar, despr¨¦s venien els germans, les noves generacions. Els entremaliats, els dels ulls vius i el somriure a la boca.

Tots an¨¤vem creixent i passant etapes, i com vam patir amb l'adolesc¨¨ncia, mare meva! Entre grans, punts negres, testosterona, i somnis per complir. Encara recordo les llargues xerrades al despatx. "Raquel, necessito parlar amb tu...", i all¨¤ f¨¨iem les nostres tert¨²lies i parl¨¤vem del futur.

Pilot, mestre, metge, col¡¤laborador d'una ONG. Com s'ha pogut esfumar, aix¨°? Qu¨¨ us ha passat? En quin moment...? Qu¨¨ estem fent perqu¨¨ passin aquestes coses? ?reu tan joves, tan plens de vida, ten¨ªeu tot una vida per davant... i mil somnis per complir.

Ja no us podr¨¦ tornar a dir "que guapos que esteu", o "ja tens n¨°via?", o "mare meva, com has crescut". No podr¨¦ veure els vostres fills, com ho faig amb els altres. No us podr¨¦ abra?ar... Em dol tant. No m'ho puc acabar de creure.

Aix¨° no ha de quedar com una hist¨°ria m¨¦s, hem d'aprendre a fer un m¨®n millor. Practicant amb l'exemple, educant en la no-viol¨¨ncia, transmetent el no-odi, la igualtat. Educant a les escoles, als espais oberts, a les fam¨ªlies, els nostres fills...

Se'm queden moltes coses a dins i moltes instant¨¤nies que mai oblidar¨¦.

Said, Moha, Moussa, Youssef, Omar... Younes... I ara, Houssa... (¨¦s un malson, la llista cada cop ¨¦s m¨¦s llarga).

Com pot ser, Younes? Em tremolen els dits, no he vist mai ning¨² tan responsable com tu...

Els actes que heu com¨¨s no tenen explicaci¨® i no s¨®n l¨ªcits... La guerra, la ira, l'odi no porten enlloc. Mai en nom de ning¨². Ni per ning¨². Ni d¨¦us, ni banderes, ni religi¨®...

Nom¨¦s puc dir que tinc el cor trencat...

Reflexi¨® d'una educadora social de Ripoll.