La tempran?a de Trapero

La tempran?a ¨¦s una de les quatre virtuts cardinals del cristianisme: prud¨¨ncia, just¨ªcia, fortalesa i tempran?a. ?s una virtut moral que pressuposa i garanteix moderaci¨®, sobrietat, contenci¨®. Hi ha tamb¨¦ una dimensi¨® c¨ªvica de la tempran?a que arrenca en la filosofia aristot¨¨lica, la que sustenta el rigor professional, el sentit del deure, l¡¯¨²s proporcionat de la for?a i la responsabilitat serena. I el domini de la ra¨® sobre els instints.

En aquests dies tan tristos s¡¯ha parlat molt ¨Ci se¡¯n parlar¨¤¨C de la comunicaci¨® institucional de les forces de seguretat i, en particular, dels Mossos d¡¯Esquadra. I, una vegada m¨¦s, s¡¯ha demostrat com la comunicaci¨® ¨¦s una variable decisiva en l¡¯exercici de la pol¨ªtica i en el desenvolupament de les compet¨¨ncies i les pol¨ªtiques p¨²bliques. En mat¨¨ria de seguretat, a m¨¦s, ¨¦s l¡¯element central: no hi ha seguretat sense percepci¨® de seguretat, com asseguren tots els especialistes en la mat¨¨ria, fins al punt que l¡¯¨ªndex de percepci¨® ¨¦s una dada subjectiva que esdev¨¦ objectiva. I tota percepci¨® ¨¦s comunicaci¨®.

L¡¯indiscutible ¨¨xit policial dels Mossos ha anat acompanyat ¨Ci precedit¨C per una adequada estrat¨¨gia de comunicaci¨® p¨²blica. No s¡¯improvisa res. I els responsables de comunicaci¨® d¡¯Interior (Mossos, Bombers, Tr¨¤nsit i Protecci¨® Civil) havien estudiat, amb detall, la comunicaci¨® d¡¯altres policies en els recents atemptats terroristes, en particular els de Par¨ªs. El resultat de la investigaci¨® va ser el disseny d¡¯un protocol que ha perm¨¨s no improvisar i, al mateix temps, maniobrar. El protocol Nucli s¡¯ha desplegat en el temps i en els continguts. A les xarxes, amb una dimensi¨® assistencial, assegurant la centralitat de la informaci¨® r¨¤pida i justa. I a les rodes de premsa, amb una dimensi¨® policial, amb el rigor de la veracitat i la confirmaci¨® serena. Totes dues dimensions han actuat de manera efica?ment complement¨¤ria.

El major Trapero hi ha contribu?t de manera singular. Hi ha un fenomen Trapero que desborda les xarxes i impacta en la societat. Aquestes podrien ser algunes de les claus per entendre el motiu d¡¯aquest impacte.

1. La uniformitat. No estem acostumats a rodes de premsa d¡¯uniformats, ni que ocupin el protagonisme informatiu, fins i tot quan el comparteixen amb les m¨¤ximes autoritats. La ciutadania t¨¦ en alta valoraci¨® els servidors p¨²blics uniformats ¨Cja siguin bombers, policies o militars¨C, com acrediten, una rere l¡¯altra, totes les an¨¤lisis d¡¯opini¨® p¨²bliques. L¡¯uniforme transmet ordre i autoritat, que s¨®n condicions imprescindibles per a la seguretat. En el duel esc¨¨nic entre les corbates i les medalles, ins¨ªgnies, escuts i galons, la lit¨²rgica semi¨°tica de l¡¯est¨¨tica uniformada transfereix percepcions de m¨¨rit insuperables.

2. La sobrietat. Trapero ha estat sobri. Amb una economia de gestos i paraules que fan d¡¯all¨° essencial, all¨° segur. L¡¯¨²s contingut de les paraules, els seus significats i significants, la ren¨²ncia expressa del que ¨¦s superflu o accessori ha creat un marc de responsabilitat basat en el rigor i la dignitat. Sense sortir del gui¨® professional, ha mostrat en la seva comunicaci¨® no verbal un acatament disciplinat a l¡¯autoritat civil, per¨°, al mateix temps, un exercici de l¡¯autonomia professional que acredita la seva funci¨®.

3. L¡¯intangible. La veu del major ¨¦s peculiar. No t¨¦ res especial, per¨° la gravetat i el timbre han generat una atmosfera de severitat serena. Un clima de serietat imprescindible per transmetre tant valors com informacions. Una dimensi¨® emocional dins de la fredor de la dada. Trapero ha semblat, en tot moment, que era al costat de les persones que ha de protegir, sense cedir ni deixar-se arrossegar per un clima d¡¯ansietat o de tensi¨®. La seva serenitat permetia veure tamb¨¦ com controlava els nervis i la tensi¨®. Aquesta transpar¨¨ncia de la contenci¨® ha donat credibilitat i humanitat al seu rol.

4. La professionalitat. Les rodes de premsa han millorat dia a dia. Dels nervis dels papers i les ulleres ¨Camb una escena de confusi¨® amb les del conseller¨C de la primera i puntual cita amb els mitjans de comunicaci¨®, a les polides quartilles (amb el detall de la imatge corporativa visible dels Mossos) de la roda de premsa en qu¨¨ es va comunicar que l¡¯autor material de l¡¯atemptat de la Rambla havia estat abatut. Una evoluci¨® que va culminar amb l¡¯¨²s col¡¤loquial ¨Cgaireb¨¦ alliberador¨C d¡¯una expressi¨® que ha fet furor a les xarxes: ¡°Bueno, pues molt b¨¦, pues adi¨®s¡±. Trapero, ja sense ulleres i amb la lletra adequada, ha tingut un protagonisme merescut i atorgat per una ciutadania ¨Ci uns mitjans de comunicaci¨®¨C desitjosa d¡¯herois col¡¤lectius i protagonistes aut¨¨ntics, sense concessions, encara que amb els matisos justos.

5. La serietat. Hi ha diverses maneres d¡¯estar seri¨®s. Hi ha qui confon la serietat com l¡¯abs¨¨ncia o la contenci¨® del riure o la relaxaci¨® distesa. No, en aquest cas la serietat ¨¦s solv¨¨ncia. No ¨¦s estar seri¨®s, ¨¦s ser seri¨®s. ?s alguna cosa m¨¦s profunda que esdev¨¦ actitud per convicci¨® i responsabilitat. Aquesta dimensi¨® de la serietat, flanquejada per la sobrietat i la serenor, ¨¦s un valor en al?a en les societats l¨ªquides i vol¨¤tils. ?s un valor gaireb¨¦ f¨ªsic, en temps de vapors i humors. Trapero ¨Cfins i tot el seu cognom infon respecte sonor¨C ha sabut exercir aquesta dimensi¨® moral des de la professionalitat. I amb ell, el conjunt dels professionals de les forces de seguretat. Hi ha un retrobament de la societat amb els seus servidors p¨²blics.

Ja hi haur¨¤ temps d¡¯analitzar quines coses es poden corregir o modificar. Fins i tot per a les cr¨ªtiques objectives. I per a l¡¯espectacle pol¨ªtic mesqu¨ª, tamb¨¦. Mentrestant, la societat necessita moments i personatges com Trapero. S¨®n un patrimoni de civilitat que necessitem en temps de barb¨¤rie. Trapero va arribar a afirmar ¨Cfins a tres vegades¨C que ¡°tristament¡± l¡¯actuaci¨® dels Mossos havia acabat amb la vida d¡¯un cruel terrorista. Va ser una zona l¨ªmit de risc en moments de tensi¨® islamof¨°bica i irracional. Per¨°, de nou, en el l¨ªmit, el policia ens va mostrar quina ¨¦s la difer¨¨ncia entre just¨ªcia i venjan?a.

Antoni Guti¨¦rrez-Rub¨ª, assessor de comunicaci¨®