Disparar a matar

En un pa¨ªs amb tanta experi¨¨ncia en acusar fins i tot en els moments m¨¦s sagrats ¡ªl'aniversari de Miguel ?ngel Blanco va ser una prova dif¨ªcil de superar¡ª, els atemptats de Barcelona i Cambrils han ofert una magn¨ªfica oportunitat per a nous exercicis de malvolen?a i enfrontament. Els ha retratat magistralment Juan Cruz en el seu article Celtiberia show despu¨¦s del estupor publicat en aquest diari. No obstant aix¨°, sorpr¨¨n molt que per a aquests insaciables vicis patris no s'hagi utilitzat una de les dades m¨¦s notables del que ha passat a Catalunya: sis presumptes terroristes han mort per trets dels Mossos. Cap pol¨¨mica sobre aquest tema. Eloq¨¹ent silenci. O m¨¦s aviat, aplaudiments en silenci, en la intimitat.

Qu¨¨ ha canviat a Espanya en pocs anys perqu¨¨ ning¨² posi en dubte si els agents van actuar correctament o no? Per dilucidar si havien de disparar a matar o si, almenys en algun cas, hagu¨¦s estat suficient amb disparar a les cames dels gihadistes. ?s precisament el que va passar gaireb¨¦ al mateix temps a Finl¨¤ndia quan el terrorista marroqu¨ª que acabava d'apunyalar fins a la mort dues persones va ser ferit i detingut per ser interrogat i respondre davant la just¨ªcia.

Per qu¨¨ ara partits, l¨ªders o tot¨°legs eludeixen un fet que nom¨¦s fa uns anys aixecava una polseguera de dubtes, sospites, exig¨¨ncies d'investigaci¨® o irades intervencions parlament¨¤ries? ?s perqu¨¨ en aquells casos es tractava d'etarres ¡ªal cap i a la fi, ciutadans dels nostres¡ª i ara d'immigrants de primera o segona generaci¨® i musulmans... O sigui, no dels nostres?

Segurament, els Mossos poden demostrar que els seus agents van complir rigorosament la llei i les normes per poder disparar a matar. Poden argumentar que els gihadistes exhibien ganivets i armilles explosives, encara que despr¨¦s van resultar ser falsos. No ho han explicat. Tampoc si hi havia altres opcions. Per exemple, en el cas de Younes Abouyaaqoub, l'assass¨ª m¨²ltiple de la Rambla, a qui van anar a buscar amb un gran desplegament quan el gihadista s'amagava en una zona de vinyes a Subirats.

En tot cas, la sorpresa m¨¦s gran ¨¦s per qu¨¨ no hi ha hagut ara pol¨¨mica. ?s la primera vegada en la hist¨°ria recent d'Espanya que uns policies opten per ¡°abatre¡± ¡ª¡°fer caure sense vida una persona o animal¡±, defineix la RAE aquest terme molt emprat en el m¨®n de la ca?a¡ª a tot un grup de presumptes terroristes i no hi ha cap pol¨¨mica. El mosso que va matar quatre gihadistes ha arribat a ser qualificat d'heroi mentre es recordava elogiosament el seu pas per la Legi¨®. Era diferent abans perqu¨¨ els que disparaven eren de la Gu¨¤rdia Civil o la Policia Nacional?

Alguns poden creure que, encara que en silenci, s'est¨¤ justificant la mort de terroristes autors de matances salvatges com la de la Rambla. No obstant aix¨°, la major massacre a Barcelona la va cometre ETA el 1987 a Hipercor ¡ª21 morts¡ª i quan, el 1991, la Gu¨¤rdia Civil va matar els dos caps del comando Barcelona, les protestes van sorgir per tot el Pa¨ªs Basc per recordar els ¡°assassinats pel PSOE¡±, com deien els cartells de les convocat¨°ries.

I fins i tot l'agressiu l¨ªder conservador Manuel Fraga va haver de donar explicacions durant d¨¨cades per haver dit que ¡°el millor terrorista ¨¦s el terrorista mort¡±.

Ara sorpr¨¨n igualment l'abs¨¨ncia de debat perqu¨¨, tamb¨¦ per primera vegada en la hist¨°ria recent, una policia ha aplicat de forma sistem¨¤tica el ¡°m¨¨tode franc¨¨s¡±, per citar un exemple de l'entorn europeu on gaireb¨¦ tots els atacants gihadistes localitzats han estat ¡°neutralitzats¡±, que ¨¦s el terme preferit al nord dels Pirineus.

El president Fran?ois Hollande, que va ordenar directament en diversos casos disparar a matar, va assumir tamb¨¦ que havia ordenat execucions extrajudicials fora de Fran?a. Dreta i esquerra li van donar suport p¨²blicament. Com aqu¨ª ¡ªara per primera vegada¡ª, a Fran?a no es discuteix per aix¨°. Per¨° all¨¤ almenys ning¨² amaga el que pensa i s'aplaudeix p¨²blicament que es dispari a matar.